La Roca Pintada, a Farena

30 Set 2016

A la vall del Brugent, damunt de la vila de Farena destaca la Mola de Roquerola, conformada pels clàssics cingles roig i blanc. La Mola s'assenta sobre els gresos i pissarres del Carbonífer, afectats pel metamorfisme de contacte, que conformen els costers que davallen cap el Riu Sec i el Brugent.

El concorregut camí que comunica Farena amb la Mola passa pel anomenat Coll del Coster de la Roca Pintada, que francament, mai havia vist. La Roca Pintada fa referència a un pany de cingle roig que presenta diferents matissos de colors. Diu en Eugeni Perea que s’estudià la possibilitat d’extreure’n coure piritós i carbonatat, i que no reeixí. Tanmateix el racó és bonic de veres.

A la base del cingle i orientada a migjorn hi ha la Cova del Pallisé, habitatge adosat a la paret. La vegetació dificulta moltíssim recòrrer la base de la Roca Pintada. Un extrem de la construcció és visible i em fa l'efecte que pot ser més extens del que aparents. La vegetació s'hi ha fet ufanosa. De fet, aquest racó era cultivat pel Pallisé i diu que va ser habitada fins als anys cinquanta. Tenia horta i fruiters, i, a causa d'aquest arrecerament, en ple hivern s’hi collien productes que la gent de Farena apreciava molt.

 

 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 

El Mas del Patacó, a Mont-ral

12 Jul 2015

Ha estat molt difícil localitzar el Mas del Patacó, a Mont-ral i fins i tot, ja el donava per desaparegut menjat per alguna de les nombroses pedreres que hi ha pels contorns. El singular d'aquest mas ve de la història més recent de les Muntanyes de Prades. Hi nasquè Ramon Roig i Recasens i el nom d'aquest mas donà nom a una partida local del maquis.

El mas està completament assolat i costa de veure la seva planta i extensió. No fa l'efecte, doncs, que hagi caigut de manera natural per abandó, com en molts casos de masos d'aquestes muntanyes. La vegetació s'ha menjat literalment les restes. Qui sap si va ser destruït en un episodi més de la repressió franquista.

Es trobava quasi a l'inici de la plana de la Lloera, altiplà d'on es van extreure les primeres lloses de la famosa pedra lloera o d'Alcover. A la seva vora hi passa el camí vell d'Alcover a Mont-ral, el que passa pel Mas d'en Gomis. Era coneguda una bassa temporal aprofitada per abeurar-hi els ramats.

 

Les restes més visibles del mas

 

Actualment, a més de l'abandonament, pels voltants hi aboquen les escòries no aprofitables de les pedreres d'aquesta part del terme de Mont-ral.

 

El lloc on era la bassa, ara aterrada, encara s'hi veuen mates de jonc 

 

Valgui doncs aquest apunt per fer memòria dels orígens geogràfics dels Patacons.

De la història, o històries, en podeu llegir algunes als següents enllaços. Unes històries encara fresques, tanmateix:

 

  Grupo Pàmies-Patacó

  Ramon Roig Recasens, el Patacó

  Repercussions, a la Mussara, del cas Patacó  

 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 

El Mas de Cercós, a l'Aleixar

5 Nov 2014

Els Mas de Cercós fou una important masada del Camp. Situat vora la Riera de Salvià, aigua avall del Salt, va pertànyer a la família Pàmies, que teníen la casa pairal al Carrer Mitjà de l'Aleixar, on avui és Cal Nap. De la nissaga tradicionalista dels Pàmies n'era el que es convertí en una figura mítica: el guerriller Cercós, l'Isidre Pàmies i Borràs. La figura d'en Cercós va ser retrada per en Albert Manent a Cercós, guerriller carlí al Baix Camp. Ja dins el llegendari, conten que ferit, fou dut al Mas de Joan Pau de la Mussara, on sota el seu cingle teníen una cova que feis d'hospital per als guerrillers carlins, lloc que ha creat el topònim de l'Hospital dels Carlins. Diuen que fou enterrat a la Mussara, sota l'àvia Boronada, per evitar que es fessin amb el seu cos, com retrata Josep Iglésies a L'àvia Boronada, publicat dins el llibre L'esment diví.

Diuen que el mas fou ocupat fins la guerra civil. Tanmateix, sembla que posteriorment estigué de nou actiu. El mas es troba en molt mal estat. Tot ell està perdut, així com les construccions del voltant. Al capdamunt del Salt estant, encara resten els vestigis de la captació d'aigua que era aconduïda cap el mas. Sembla que hi teníen forns.

 

Arribant al mas pel que sembla que era el camí antic

 

El mas queda prou amagat

 

L'entrada principal a la masada

 

 

Una bonica barbacana i modificacions modernes a la façana

 

El que queda del rellotge de sol

 

Una capelleta rep al visitant

 

La llar

 

El pis sense el sostre de les golfes ni teulat. A les golfes es veuen les tradicionals finestres tapiades.

 

Al pis, es veuen a la paret les diferents capes de diferents èpoques

 

El pou de la cisterna a la part baixa

 

 

 

El conjunt de la masada des d'una gran era 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 

El Barranc de la Pedregosa, a Siurana

13 Abr 2014

El Barranc de la Pedregosa, o de la Font de la Pedregosa, és un barranc que es forma sota l'altiplà el Pla del Marian i del Bosc del Puço, tributari del Riuet de Prades juntament amb el Barranc del Carcaix. L'indret és feréstec i té una bellesa singular. Està encaixonat entre els cingles del Mas de la Noguera i del Cau del Llop, s'aiguabarreja amb el Carcaix sota la impressionant paret del Mas de l'Extremenyo.

 

 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (1) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 

L'Esqueix: L'Escletxa, en record de Josep Iglésies i Fort.

28 Gen 2014

Eren els anys 20 del passat segle XX. L'època era efervescent. Una crisi agrària i econòmica, i alhora una renaixença cultural, política i social. La muntanya feia temps patia un gran despoblament. Els joves Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna recorrien les Muntanyes de Prades tot recopilant els camins aleshores encara vius, tot i que ja se'n començaven a perdre bastants.

Josep Iglésies, fill de la Riba i enamorat de la vall del Riu Brugent, queda corprès d'una racó de la vall. L'inspirà un relat de caire romàntic ambientat en aquell indret de gran bellesa, L'Escletxa, dins el llibre "La terra d'en Gallarí. Narracions i paisatges de la muntanya tarragonina", editat per la Llibreria Nacional i Estrangera, a Reus, el 1932.

Avui, el camí roman abandonat. I el gorg encara inspira al visitant solitari que el visita, sobretot si baixa per aquesta antiga Escletxa.

Us deixo amb el relat de Josep Iglésies i Fort: 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat per rafefe ( General ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 
Comparteix:

 
1 2 3 ... 23 24 25  Següent»