Racons de món

La Cova Serena

L'estret de l'Esqueix

El riu Brugent ha hagut d'obrir-se un llarg recorregut enmig un massís calcari, de Farena fins a la Riba, on desguassa al Francolí. Un trajecte escarpat, ple de ressalts que de ben segur ha originat el seu precís nom: el Brugent. Sota els cingles de l'altiplà del Pinetell, hi destaca un bell engorjat de molta anomenada. La paorosa riuada del 10 d'octubre del 1994 va canviar la fisionomia del fons de vall i va esborrar tota la vegetació riberenca i molts trams del camí de la Riba a Farena, en particular d'aquest tram. Actualment, la vegetació de ribera s'ha recuperat amb rapidesa i l'estret presenta una bellesa salvatge.

El Riu de Valldarques

Entre les serres interiors que s'extenen entre la Serra de Boumort i la Serra d'Aubenç, a la dreta del Segre, s'obre la vall d'Arques, drenat pel Riu de Valldarques. De fet, Valldarques era un nucli de població existent a la part alta de la vall. El poblament de tota la zona és disseminat, en grans masos, que algun cop es poden agrupar. Destaca l'església de Sant Romà, de romànic llombardí.

A mitja vall, el riu retomba quasi 90º prenent la direcció NE, en la zona de confluència amb el Riu de Santa Maria, on hi ha el reconegut saltant d'aigua del Boter de Santa Maria i el proper el nucli de Serradarques, el mas de Sobre-roca i les restes de la Torre de la Vila, tots ells damunt les cingleres que emmarquen el curs del riu.

Aigües avall, el mas de Torriella guaita sobre el seu molí, on les aigües, de salt en salt, corren cap el Congost del Codó, que tanca la vall d'Arques, abans de la immediata confluència amb el Riu de Sallent.

El Santuari de Salgar

El Santuari de Salgar es un santuari troglodític situat en un estret del Segre, el Congost de Salgar, just abans del Congost de Rubió i l'Estret de Mur, a les envistes de l'aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa. Salgar, que etimològicament vindria de al gâr, la cova, topònim força extès, pot tenir l'origen en les fortificacions del territori de frontera entre el territoris sarraïns i els cristians, i es troba just enfront d'un dels castells d'origen islàmic, el Castell de Malagastre, que protegia la ciutat de Balaguer. Posteriorment, a la cova s'edifica una ermita romànica el segle XII. El lloc era força estratègic doncs era lloc de pas de transhumancia i romiatge camí de la Seu d'Urgell, i al s.XV alberga un monestir carmelita com a indret d'acolliment i hospital. En aquest indret, la ribera del Segre reb les aigües de les Fonts de Salgar donant una sensació de frondositat enmig de cingles i vegetació de ribera.

El barranc del Grau de Vincabrer (Arbolí i Siurana de Prades)

Un dels afluents de la capçalera del Riu de Siurana és un petit barrancó, d'aigua quasi segura que es forma sota el vessant occidental del Puig de Gallicant. Sota el Collet dels Colls, en els conreus del Mas del Cucut, s'hi localitza la Font del Grau. Tot just en aquest punt comença la davallada del curt recorregut d'aquest barranc, tot salvant els dos nivells de parets calcàries del Muschelkalk, superior i inferior, la paret grana dels gresos del Buntsandstein, fins a finir en les aigües del Riu de Siurana, en terreny de les llicorelles prioratines, al Toll de la Cinteta. L'indret és frescal ja que es troba en les Obagues. El camí del Grau de Vincabrer comunica Gallicant i Arbolí amb el Molí Paperer, el Mas de Candi i Siurana.