Puff el drac màgic

Publicat per acas | 20 Des, 2007

     


    Puff era un drac màgic

    que vivia al fons del mar, 

    però sol s’avorria molt

    i sortia a jugar.


    Hi havia un nen petit

    que  se l’estimava molt,

    es trobaven a la platja

    tot jugant de sol a sol.


    Tos dos varen preparar

    un viatge molt llarg,

    volien anar a veure el món

    travessant el mar.


    Quan hi havia una tempesta

    S’ho arreglaven bé

    enfilant-se a la cua d’en Puff

    vigilava el vent.


    Nobles, reis i prínceps

    s’inclinaven al seu pas

    i quan Puff els va fer un crit

    els pirates van callar.


    Els dracs viuen per sempre,

    però els nens es fan grans,

    i va conèixer altres jocs

    pel món que li van agradar tant.


    Que una nit molt gris i trista

    el nen el va deixar,

    i els brams de joia d’aquell drac

    es varen acabar.


    Doblegant el seu llarg coll,

    el drac es va allunyar;

    semblava que estava plovent

    quan es va posar a plorar.


    Tot sol, molt trist i moix,

    el drac es va allunyar

    i a poc a poc, molt lentament,

    se’n tornà al fons del mar.


    Aquesta m'agrada per la calma que dóna, és una cançó que parla de moltes coses, que fa imaginar, i que el tranquil·litza al cantar-la... és trista, però és il·lustrativa en quant als valors de l'amistat i a entendre que hi ha coses que no duren per sempre..


6 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Puff el drac màgic"

    Espero que jamás perdamos la imaginación. Esta canción, versión de otra (creo que irlandesa) es una preciosidad.

    Publicat per Manuel 24 Gen 2012, 14:15
     

    Sí, és el pas de la infantesa a l'adolescència... però d'alguna manera el drac no mor, se'n torna al fons del mar... i mentrestant la imaginació sempre pot seguir viva.

    Publicat per acas 10 Feb 2010, 21:17
     

    Jo sempre he pensat que la lletra ens alerta de quelcom natural, inevitable a la fi... el pas de jugar amb dracs i prínceps imaginaris a fer-ho amb joguines reals. Deixant enrere aquella infantesa tan dolça, plena de personatges imaginaris... Per això reclamo ben fort: VISCA LA IMAGINACIÓ ETERNA !!!!! Petons.

    Publicat per Elisabeth 10 Feb 2010, 20:38
     

    A mi magrada molt perque expressa sentiments i et diu que la vida mai sera igual pero que estar trist no es dolent i que o has de acabar superant .

    Publicat per princes 06 Des 2008, 19:44
     

    Avui m'he enrecordat d'aquesta cançó i he buscat la seva lletra aqui. Jo me'n recordo que la meva mare me la cantava quan era petita XD. L'únic que mai m'ha agradat és el seu final, però en general m'encanta. Us felicito per crear aquest bolc!!

    Publicat per Juditix 25 Gen 2008, 13:11
     

    Ostres!! és maquíssima aquesta cançó!! Això si, és molt trista!!
    Abans quan la sentia per la TV sempre em feia sentir trista però m'encantava!! transmet molt aq cançó, bé suposo que és el conjunt la història que explica i la música!!

    Felicitats pel bloc!! no hi havia entrat mai!! Et seguiré llegint!

    Publicat per evacp 20 Des 2007, 15:30
     















El masculí de gata: