Em sé diversa, aquest matí,
i és per tu que tinc aquest perfil,
aquesta mà que se m'enceta
mentre canvio els llençols blancs,
mentre et retinc dintre dels plecs,
la teva olor, els mots incontinguts,
la precaució oblidada pel meu gest.
Em saps el deliri del cos
i et sento a prop, els teus cabells,
els dits que s'entretenen al mugró,
la febre d'una pell que no té extrems.
I ara sóc, tota sencera,
recinte de tendresa i de plaer.
No et sé comptar, t'he de cridar
sense sentit, sense saber què estic dient,
com una addicta a aquest desfici abarrocat,
conscient que dins les venes duc
la sobredosi dels teus ulls.
m'agradat i t'he fet una petita postal.
Publicat per pallissa — 16 Ago 2007, 09:58
deu hores per llegir-te
Publicat per albert — 17 Ago 2007, 04:55
molt macu ;)
Publicat per 3a — 18 Ago 2007, 04:01
Gràcies per la postal, Pallissa; gràcies per la teva passió, Albert; gràcies pel comentari, 3a.
Un petó.
Publicat per rcomes — 19 Ago 2007, 16:49
Publicat per Ta — 21 Ago 2007, 17:03
Sí que sé qui ets! Gràcies per passar. També he visitat el teu fotolog i t'he conegut una miqueta més... Gràcies pel comentari del poema..., però tot és mèrit d'aquell xiquet, que fa que estigui inspirada :-)
Un petó.
Publicat per rcomes — 22 Ago 2007, 11:54