Em disputo entre l'odi i la
tendresa.
Sóc l'eriçó a punt de créixer en erecció,
a cada mot, a cada lletra que m'escrius.
Ets narrativa, i jo també,
i, malgrat que sé l'engany d'aquesta xarxa,
vull projectar la realitat,
veure'm al llit, al teu costat,
amb la mirada horitzontal i emmarcada,
deslliurats, per fi, de la grafia que ens emprenya,
units en el discurs exacte del desig.
No et vull així, no. Et vull aquí, ara,
en el diàleg construït fora dels plànols:
la metàfora d'un dit que juga i entra
en la geniva, els mugrons ben esmolats
per la saliva i la dent tendra,
la contenció infinita davant l'anunci de l'orgasme,
el gest sincer a les clivelles del mentó
i als plecs en humitat i intimitat salada.
T'odio i et vull fora del text.
I m'erigeixo en un monòleg contradit
cada vegada que intervens en l'alfabet,
quan, amb els mots, tenses les pues
del meu cos, anàrquic i estrident.
Odi, tendresa, en definitiva... amor oi?
;)
Publicat per jaka — 17 Gen 2007, 00:11