La mà que escriu és,
simplement, això:
la supèrbia narrativa que traça plànols
i quadrícules i construeix una aparença,
una corrua de vocals que em justifiquen
l'avui i els dies del passat.
T'ho repeteixo: evitar l'atzar no és pas la solució.
Sota la pluja, vas fer l'intent feliç
de donar marc a les vivències,
d'embolicar amb paper de seda
aquell racó mig amagat, ple de mirades,
projeccions, projectes a mig o llarg termini,
i vas posar la clau al pany. Deixa't estar ja
de voler dir-ne els sentits, relaxa aquesta mà
performadora, compta'n els dits
i fricciona amb traça les pestanyes del present.
Podràs sentir, per fi, el corrent elèctric
d'un cinc alingüístic i atzarós.
super !!!
Publicat per jaka — 14 Gen 2007, 12:36
Jaka, ets molt generosa amb els teus comentaris i els que dius és sempre molt intel·ligent. Gràcies!
Publicat per Poètiques — 14 Gen 2007, 22:26