És hora ja d'allargar
el gest
i deixar el marc que ara ens enquadra,
no trobes?
Ell t'ho deia: la vida no és assaig,
és un teló alçat permanentment,
i la tria és necessària,
per molt que et pesi.
Admet que ets elecció i equívoc:
les instruccions del teu cervell
són il·lusòries i cada artèria, la grafia
de l'alfabet contradictori i dissolut,
incapaç de vincular-nos el desig.
Ets tria quan ho acceptes,
quan deixes que l'atzar s'estigui
als plecs del teu vestit, s'instal·li
al tomb de les clivelles de la pell,
i pacti amb tu l'adaptació i les pauses.
Ets A, ets T, ets R, ets Z.
Ets incoherència.