Marxes del cap i
perdo el ritme,
tot el que em diu i m'anomena.
És aquest l'últim poema que et dedico?
Cervell i atzar es contradeixen,
són repel·lents inconciliables.
I el nostre cos és una lletra
múltiple i asmàtica,
i cada gest es fa malgrat la voluntat,
fora-intenció, a batzegades,
fora del temps mil·limetrat i dèbil.
Si vols, emprenya't, però és així.
El maluc s'encorba a costa
de la recta, els ulls s'aturen en el trànsit
malgrat les ganes de tancar-se,
l'ungla es desprèn tot i el dictat
de l'hora i de la contenció,
i el braç és part d'un alfabet
inútil per escriure històries.
La mà, el cap, la cella,
aquesta pestanya contra el vent,
viuen malgrat el teu constructe
i parlen i criden sense acord,
entretallant respiracions,
ignorant la connexió d'aquell sentit
que cerques, començant paraules sense fi
d'inconeguts significats que mai es defineixen.
Ets asma. Ets grafia. Accepta-ho.
Molt bonic!!!
Tanta inspiració... una passada
Publicat per jaka — 25 Des 2006, 18:46
Gràcies, Jaka. M'alegro que t'agradi.
Publicat per Poètiques — 25 Des 2006, 18:58
Bon Nadal
Publicat per Ramon Bassas — 25 Des 2006, 21:22
Hola, Ramon,
Molt bon Nadal i bona entrada d'any. Una abraçada.
Publicat per Poètiques — 25 Des 2006, 21:28
Molt emotiu i excitant!!
Felicitats de nou i Bon Nadal!!!
Publicat per Violant — 26 Des 2006, 14:01
Hola, Violant,
Els teus dos comentaris m'han fet molta il·lusió; encara més, perquè me'ls has fet en dos poemes que m'agraden especialment (dins del que et poden agradar els propis poemes, oi?). Bon Nadal i molt bon any 2007!
Publicat per Poètiques — 26 Des 2006, 14:34