Et dedico a tu un poema,
t'utilitzo, és cert, dins d'aquest ritme,
però amb voluntat de document.
T'ho dec.
Ens coneixem en sentits múltiples,
de dia, de tarda, de nit;
però sempre ets nou quan som dins
de la boira, en la confusió de la certesa
més incerta: la del vi, la de la carn.
La pell, les mans, l'ungla del sexe,
són cada cop un tast estrany, embogidor,
i mentre els dos ens ericem sense remei,
esgarrapats per l'espiral del descontrol,
es repeteix únicament una carícia:
la teva olor, dolça i de vellut,
mescla de record i projecció.
Instants encavalcats que suren
com una cinta protectora,
que aïllen el nostre cos dins de les hores
rutinàries, dins el control de les paraules,
la reflexió, la feina, esquerra-dreta.
Sovint parlo d'atzar i xifres,
i en el moment que passa això entre nosaltres,
en intervals exempts de patiment
i dependència, entenc, per fi, una veritat:
potser no ho sembla, però el dau
ha estat llançat damunt del llit
que ens amortigua, i ha rebotat
després de donar joc entre la carn,
de fer que els gestos se sorprenguin
i arrodoneixin, fora del temps,
cadascun dels angles del rectangle.
Un altre poema extraordinari !!!
Bones Festes !!!
Publicat per jaka — 23 Des 2006, 23:21
Fas uns poemes màgics!!!
Publicat per Violant — 26 Des 2006, 14:03