Avui tots tres parlem de tu,
en un intent de concretar-te
amb la mirada, amb el traç,
amb la paraula.
El vi ens ajuda a resseguir-te,
ens apropa al somni esfèric
i ens allunya, en molt poc temps,
de la suma i de la coma.
I entorn d'aquesta taula sense base
ets tu mateix qui et defineixes:
tu ets qui ens treus del llavi l'oclusiva.
El mil·límetre sempre cau damunt del dia,
però és igual; perquè ets la lletra asmàtica
que ens amara cada vèrtebra,
l'impuls que mou cada tendó
i cada múscul, la fibra de les fibres
de la carn. No ho podem evitar,
per moltes xarxes i mesures. I ets tu
qui mous el dit que intenta dir-te,
qui vessa el vi que ara ens transporta,
la mà que porta aquest viatge
al cercle lúcid, al centre d'una unió
on el 3 t'ha conjurat.