Sé que ja està.
Tot ha tornat al seu lloc;
no es pot jugar amb els daus
i ho sabies d'entrada.
Els desencontres són molt recurrents, massa:
i és que l'atzar vol deixar les coses ben clares.
Tot i que el cos, el teu i el meu,
maldin per fondre's en la seducció,
tot i que el llavi es faci humit
per tot allò que podria ser i tastar,
malgrat que projectis la mà i la pell,
els dits elèctrics en la columna erecta,
malgrat la mitja mirada, l'encavalcament
acompassat i infinit, desbocat;
la xifra s'imposa,
el prejudici, els records,
la por de fluir i travessar-te.
Maleït atzar:
t'hem desafiat i ens retornes el joc.
Et ben juro que et seduiré.
O, si no, m'aliaré amb tu
i, per fi, assumiré que ets tu
qui dictes la mesura de la passió.
Carai xiqueta quins poemes que escrius !!!
Mira, et venia a dir que m’han passat un “meme” i a veure si tu el vols fer, es xulo doncs va de llibres i com que veig que tu ets molt lletrada...
Trobaràs les instruccions al meu bloc :
http://la-katerina.blogspot.com/
Publicat per katerina — 09 Des 2006, 23:04