Cinc

rcomes 07 Desembre, 2006 10:23 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Retorno a les comes.
Llanço els daus, em decideixo,
transgredeixo l'atzar;
i ja sé que això no és possible.
Em descontroles,
ho he d'acceptar i no puc negar-ho.
Sóc en un bar, sola,
amb el futur per davant --quin tòpic, oi?--
i sé que tot depèn de tu,
d'aquesta esfera que s'escriu amb el 5,
o amb el 7, és igual,
i que encaixa en el pany
per entrar dins la vida.
La conversa inconnexa
que ara sento prop meu
em recorda a tu. Absorbir,
pas enrere, qualitat de vida,
contraris que lluiten
per entrar en el control,
en un rectangle estrepitós i mediocre.
I em ve la recta, erecta
i aïllada, i entenc que, si vull,
el vol pot ser pretensiós,
que el 5, de vegades, pot ser conjurat.

Comentaris

  1. Un poema molt suggerent. Felicitats.

    Publicat per Violant — 10 Des 2006, 21:08

  2. Violant, gràcies per la visita i pel comentari. És reconfortant saber que aquestes paraules potser poden aportar alguna cosa a algú altre.

    Una abraçada.

    Publicat per Poètiques — 10 Des 2006, 21:34


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)