un passadís i al fons un llit.
I el foc a la llengua
de dos amants a frec
que s'han après en poques hores,
que res no esperen l'un de l'altre
en cap moment.
I la tendresa, sobretot la tendresa,
entre els replecs de la pell
atenta de les mans.
Creu, ara, que tu ets un d'ells
i que els vestits no lliscaran
perquè no caldrà.
Pensa que l'únic que vols és sentir
i dir-me ulls de lluna i regal provident.
A minuts endevines la luxúria
a les costures d'un petó o a la corba d'un maluc,
però tot ho veus molt clar:
no ha estat l'instint dels cossos,
sinó la lascívia de les ments
qui s'ha ajaçat aquesta nit.
(1995)