Poètiques

Tovallola de foc.
El sol ardent cremava
un cos ardent. El meu.
Sense el vent ni la ment;
tan sols el nervi al pit
i al lloc que no es pot dir.

L'espatlla prenia la llum
i em feies sentir com un fruit.

Tovallola de foc.
La pell dolça encenia
un desfici. El meu.
Sense temps i a l'extrem:
el nervi el treus del pit,
del lloc que no es pot dir.

L'espatlla prenia la llum
i em feies sentir com un fruit.

(agost 1997)

Comentaris | 0 Retroenllaços

Comentaris

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats