i de mi, de l'aigua i del llit,
de la petxina de la dea
eterna; un poema que sigui
de vuits i sets molt senzills
i molt clars. Sé tot el que sent
Afrodita i ho sé per tu,
malgrat que el goig sigui un vent
i no la pell del mar o un groc
fort. Però no puc dir res de res
si no és dir l'arbre o el dia
o l'hora; o els mots amb els mots
i les mans. Vull la carn per ser
la força i posseir-me el cos.
(juny 1997)