la pluja d'avui i l'ombra d'ahir,
tan vermella; suposo que és mirar-me
els cops a la pell i coure'm d'amor
la vista, i també d'enyor, és clar.
Segur que són
les fulles i els llençols
aspres i és la ferida que ja es tanca,
i és el sucre als llavis i la sal blanca
a la pell, a la carn i als pensaments
de foc; és l'ungla i la humitat, suposo.
(novembre 1996)