Cada tarda estenc les fotos
d'aquell vespre assenyalat
i, furgant endins
per fer blanes les imatges,
intento copsar les sensacions
del moment recollit.
Les empremtes dels meus dits s'hi veuen
sobretot en aquella
on puc sentir-te més proper.
Després, però, m'adono
que ets massa lluny
perquè els teus ulls allargassats
em facin reviure la frisor
per posseir-te,
i comprenc que, insondable,
altra volta la distància ha vençut.