Jo, la boira, esmolo, avui,
el mentó encetat d'una dona;
per gelosia.
Llepo, amb la frisança d'un llimac,
l'esquelet que nits abans
donà sang jove a l'entrecuix.
Grato sota els llavis enrogits
per endur-me la clofolla
de l'esperma i la passió.
Vull tenir úter.
Molt bo i... fantàstic descobrir que vius poèticament.
Publicat per xavi — 26 Jun 2006, 21:19
Fantàstic és retrobar-se després de tant de temps...
Publicat per Poètiques — 26 Jun 2006, 22:33