La immaduresa
de creure
que així consumeixo l'amor.
Fumo i és una rebel·lió falsa i inútil.
Com l'art efímer
em destrueixo lentament les entranyes,
assaborint amb els llavis
cada volva que resta,
emmotllant amb la gola
tot el plaer d'una cremor fàl·lica.
Plaer (II Part)
Fumo i ric de mi
mateixa.
Doncs la Sara Montiel (Saritisima per el Terenci) deia ho mes ben dit cantava: I mientras fumo mi vida no consumo...
Publicat per La bella Lola — 02 Mar 2006, 21:06
Una eternitat de fum.
Una vida acava i una altra comença. És sempre la mateixa: altres cares, altres noms...
ÉS SEMPRE LA MATEIXA.
Una eternitat de fum que no s'esvaeix.
No puc riure.
Publicat per fumadora — 23 Oct 2007, 01:44