"No em diu si plou
a París. Aquí sí, oh, sí!, sempre. I, a més,
diumenge. Melanconia de les tardes de diumenge. O va esser ahir diumenge? Què
té més! Com si fos diumenge cada dia. Vat aquí el gran càstig
de l'oci: la monotonia. Quina heroïcitat, els ermitans, que es lliuraren,
confiant tan sols en l'esperit, a tots els perills i els horrors de la monotonia!
De vegades els vencia l'acèdia, com un eremita de la Tebaida. El taedium
cordis, el fastidi del cor. Si la gent les sabés, totes aquestes coses
de l'acèdia... Aleshores, almenys, em podria donar un cert to. Però
la gent no sap res de res. Per això viu contenta..." (Jaume Vidal)
No necessito cap làpida, però
Si vosaltres necessiteu posar-me´n una, voldria que hi digués:
"Va fer propostes. Nosaltres
Les vam acceptar."
Una inscripció així ens faria
Honor a tots plegats.
Bertolt Brecht
Publicat per Human Trash — 20 Feb 2006, 22:03
Potser sí que per viure feliç mes val no "saber" res.
Publicat per jaka — 20 Feb 2006, 22:09