Vaig tornar amb la roba plena
d'amor
i carn encesa, amb les faldilles xopes
de llet, regalimant cuixes avall.
La meva mare no veié el teixit
dilatat ni la vora esfilegada
ni el meu esguard, tesat amb la fermesa
de l'abundància. Ho recordaré sempre.
Sempre et recordaré obrint-me estelles
a la vagina, encentant-me la vida,
arranant-me, per fi, les ungles de l'espera.
De llets, sentiments, tendreses a mossegades i pells... like a virgin...
Preciosa poesia... i record de la veu dient-la en un bar...
Publicat per Human Trash — 15 Feb 2006, 21:52