La màrfega de l'illa
ens acollia un fred
matí de primavera i ens oferia els anys
viscuts sense pensar-s'ho, la insconsciència del temps,
l'abast dels nostres dies junts. Un mar ben salat
ens donava la terra i els licors més obscurs
ens mullaven endintre, ben endintre del cos.
Del melic ens floria un mordaç i breu mot
de condol per la mort dels instants d'inquietud.
Que contenta deu estar la teva Mare... el poema es preciós!!!
Publicat per Mare — 11 Feb 2006, 20:44