22 Jul, 2006
Dia 22 ampliat
Mentre passàvem per allí, varem trobar una espècie de mercat al carrer, i varem parar a veure que era. Bàsicament eren productes agrícoles que venien en paradetes.
Desprès d’això varem anar a veure el edifici del parlament de la província d’Alberta (Edmonton es la capital), devien ser les 10:30, i ens van dir que a les 11 feien una visita guiada per dintre del parlament, així que ens varem esperar i ens van ensenyar el parlament per dintre.
Del parlament destacar, que el interior esta casi tot fet de marbre, marbre importat de Quebec. Com a curiositat, la majoria de Quebequesos que visiten el parlament diuen: “Pero si a Quebec NO tenim marbre!?!?!”. La resposta es fàcil, esta TOT a l’edifici del parlament !.
Un altre curiositat es el ceptre (vareta per fer lleis), segons la tradició sense aquesta vareta, no es pot governar ni fer lleis. Deu dies abans d’acabar el parlament (cap al any 1910), es van donar compte que no tenien cap ceptre, per tant no els hi servia de res el parlament, i van buscar un ceptre cuita corrents. Varen anar a casa d’un senyor de la citat,i li van demanar si tenia algun ceptre, va dir que no però que faria el que podria. I va fer el primer projecte de reciclatge de la historia de Canada, va fer un ceptre amb materials reciclats: una tuberia, un capsal de llit, unes anses de tasses de prendre el te, trossos de vidre, la bola de nivell de un bater, entre d’altres. Tot això enganxat i pintat de color or. Aquest ceptre el van fer servir durant 15 anys !!!!
Per acabar, ens van ensenyar el “punt màgic”. La historia es la següent: cap al 1950, van afegir una font al mig del “rebedor” del edifici (la única modificació amb 100 anys). Al cap de poc, un treballador estava canviant una bombeta pujat en una escala en una ala del segon pis, i va sentir com una cascada d’aigua que li queia pel cap. Evidentment, no queia aigua d’enlloc. Van buscar fugues d’aigua per la zona i tampoc ni havia cap. Desprès d’uns anys d’estudis científics, es van adonar que era un efecte acústic degut al disseny del edifici. El soroll de l’aigua de la font, es rebotat i augmentat pels passadissos i parets del edifici confluint en un sol punt, i quan et fiques just en el punt, sents com una cascada d’aigua que et cau pel cap (i es verídic, ho varem poder comprovar!). Et fiques a un metre del punt, i no sents res, nomes una mica de soroll d;aigua de la fona, però molt de fons. I quan et fiques damunt del punt, de sobte sents una cascada d’aigua, es realment impressionant. Quan em van explicar la historia, no m’ho vaig acabar de creure, però com es pot observar amb la meva cara de “susto” a la següent foto, realment es cert.
Desprès del parlament, vaig portar a mons pares al parc “William Hawrelak Park”, el parc on vaig a jugar a frisbee per que el veiessin.
Amb tot es va fer la una, hora perfecte per
dinar, i varem anar a dinar al grill que varem anar fa unes setmanes amb el
Carlos i la Jenny. Però no obrien fins les 2 (quines coses mes rares), i per
fer temps els vaig portar a veure el West Edmonton Mall (recordeu, el centre
comercial mes gran del mon), i encara no s’han recuperat (incrèduls que eren).
Varem fer una visita rapida, i hi varem tornar desprès de dinar, a comprar
alguna cosa amb mes calma. Devíem estar fins les 6 al centre comercial, i ja
varem anar cap a la residencia (s’allotgen a la mateixa residencia, però a la
planta 9).
Jo vaig venir cap al despatx a connectar-me un
rato (ja tenia mono desprès de una setmana de no tocar un PC ni llegir el
correu), i vaig aprofitar per ensenyar-los la universitat.
Ells van anar a dormir aviat, i jo vaig aprofitar per descansar una mica i veure la TV (family guy, futurama, i programes realitis).
