11 Ago, 2006
Divendres: Borratxos (Resum del cap de setmana: no tant rà pid)
Aixà resumint, el divendres al marxar de al residencia em vaig trobar la roda de la bici-1 punxada (i ara tinc que anar amb la bici-2, la que te el pedal malament). El divendres nomes destacar, que a la nit estava mirant la TV a la sala d’estar de al residencia, i devia ser mitja nit quan arriba el Michael semblava que acompanyat d’un amic. El Michael em va dir si dissabte mati volia anar a jugar a frisbee, vam quedar a la 1 a la residencia i va marxar.
Però el noi que semblava que venia amb ell no va marxar. Es va estirar en un dels sofàs de la residencia (amb un alt nivell d’alcohol a la sang), i desprès de dir 4 tonteries, es va ficar a dormir. En aquell moment no sabia que pensar, primer pensava que era un resident de la residencia, que s’havia equivocat de planta. A; cap d’una estona del noi dormint, va començar a tossir/fer sorolls com si vomites (per sort no va vomitar), i jo vagi començar a veure que la cosa no anava be. M’estava pensant d;anar a avisar als responsables de la residencia, quan de sobte s’obre l’ascensor i surt un dels nois de la residencia i dos seguratas. Van anar directes cap al sofà on estava el borratxo, el van despertat, i li van començar a fer preguntes: identificat, qui ets, on tens les claus de la habitació, etc. El borratxo nomes feia que ficar excuses (primera fase), que no trobava les claus, que les devia haver perdut, potser estaven al lavabo, etc. Aleshores el borratxo va dir que anava al lavabo, i per sort va anar acompanyat d’un dels segurates. Evidentment, no tenia claus, ni les va trobar. La segona fase va ser la de intentar dialogar: el borratxo intentava convèncer als segurates que NO anava borratxo (juas, que me parto), que ell volia dormir a al residencia, que si calia pagava, que tenia diners, etc. Però els segurates li deien que no, que era el segon cop que el trobaven intentant colar-se a la residencia, i que no era una persona ben rebuda a al residencia. Per acabar, mentre se’l emportaven (no vaig deduir a on), va passar a la fase de negació: jo no volia, es culpa de la meva promesa, que em va deixar, ningú em recolza, estic sol en aquest mon, tu que faries amb la meva situació?, etc.
I si he de dir la veritat, va ser bastant patètic.
