10 Ago, 2006

3 mesos i 1 dia

Desprès de que cada “mes” penses en fer unes petites conclusions, però mai ho acabes fent, amb els 3 mesos no tinc excusa, bàsicament per que es el equador de la meva estància al canada (teòricament).

Anglès: doncs la veritat es que he millorat molt el meu anglès. Me sorprès a mi mateix. Puc seguir converses entre dos persones casi perfecte, i entre varies persones bastant be, inclús entenc els acudits dolents que fan. Ni que a vegades em falta la confiança/rapidesa en converses de mes de 2 per intervenir, però com a mínim segueixo les converses. També cada cop entenc mes coses de la TV (series o pel·lícules normals). Esta clar que a vegades no entenc una paraula frase, però pel context/imatges s’acaba entenent tot.

Residencia: esperava mes de la residencia. Esperava una mica mes d’ambient de residencia, mes vida de residencia, per que en aquets tres mesos, apart de les 2 o 3 festes amb pizza organitzades pel Michael, no s’ha fet res mes. Mai hi ha ningú a la residencia, no hi ha festes, ni converses, res de res. La gent ni es passa per la sala d’estar, com a molt es van a al cuina a fer-se el menjar, i desprès directe a l’habitació a menjar, ni que hi hagi gent a la sala d’estar. O sigui, un avorriment.

Canadencs: freds. Al principi pensava que era culpa meva, però desprès de conèixer gent, anar a festes, parlar amb la gent, he arribat a la conclusió que no es culpa meva, es que ells son així.

Universitat: la universitat esta molt be, amb molt espais, molts serveis, però te el mateix problema que la residencia: no te vida, esta morta. La gent no fa vida al bar, ni per dinar. Aquí cadascú dina el seu plat preparat o el que hagi comprat al seu despatx sol.

Recerca: el tema feina va començar mes a poc a poc del que pensava. El primer mes casi improductiu, el segon intentant trobar les eines i codis necessaris per treballar, i el tercer un cop em van passar per fi els codis fonts necessaris del pòquer, començar a treballar en serio. Ara estic en un punt amb molt motivació, tinc les eines necessàries per fer feina, i estic avançant molta feina. Espero que en poques setmanes, màxim un mes començar a tenir resultats. El grup de recerca, hi ha bastant bon ambient, i es fa moltes coses em pòquer. Per exemple fa un mes o així el grup de recerca va guanyar una competició de robots de pòquer. Ni que dins del grup de recerca, segueixen sent tots uns sosos, a vegades em dona la sensació que soc invisible.

Conclusions: en el tema de recerca, que es el motiu pel qual estic aquí, no em puc queixar, ja que he rebut molt de suport, i tot esta anant be. Els altres temes deixen bastant que desitjar, i la vida social aquí es casi nul·la. Però com que la recerca es el que ara mateix m’interessa, a veure si la setmana que be parlo amb el jefe per dir-li per quedar-me mes temps.
 
Comentaris
Afegeix un comentari















Capital d'Espanya: