19 Set, 2006

En busca del metge perdut

El mal de les cervicals encara em dura. Segueixo sense descansar per les nits per culpa seu, aixi que decideixo anar al metge. M’aixeco a les 10 del demati (despres de pasarme la nit donant voltes al llit), i lo primer que faig es trucat a la companyia aseguradora que vaig contractar abans de marxar. Millor dit, lo primer que investigo es com trucar a cobro revertit a espanya. El ultim cop que ho vaig buscar, vaig arribar a al conclusio que no es podia trucar a cobro revertit a Canada. I efectivament, NO es pot trucar a cobro revertit a Canada desde Canada, pero buscat avui he trovat com trucar a cobro revertit a espanya desde Canada (amb el Espanya directo de telefonica). A al web mateixa de telefonica te donen un telefon gratuit de Canada per poder trucar a espanya en cobro revertit.

Aixi que he trucat a la companyia aseguradora a cobro revertit (segons el manual que em van donar ho accepten), i efectivament puc parlar amb ells.

Despres de parlar una mica en castella (no em sortien les paraules), i de fer-me les preguntes de rigor, el tio em diu que m’envia un taxi per que em porti al hospital mes proper, i que gracies a un conveni que tenen a Canada no caldra que pagi res. Jo li dic que al costat de casa tinc un centre medic que hi puc anar caminant, i em diu que d’acord, que vagi a aquest centre medic, i que el torni a trucar desde alli.

Vaig al centre medic, i lo primer que em diuen es que son 100$ (quin rovatori), i que no com que es un centre privat, tinc que pagar amb metalic. Aixi que torno a trucar desde alli al seguro, i em diu que o puc pagar jo, i al tornar em pagaran, o que vagi a un altre centra. Ell em recomana que vagi a un altre centre, aixi que em fa tornar a casa i em diu que esperi que envia el taxi.

Al cap d’una mitja hora d’esperar el taxi, em truquen desde la companyia aseguradora que tenen el acord a Canada, a preguntar-me (un altre cop les meves dades). La noia parlava castella, i em va preguntat coses. Quian direccio estas .... bla bla bla, Edmonton. I la noia em pregunta: quina es la ciutat mes gran que tens aprop, i jo em quedo pensant “anem be”, li contesto que Edmonton es la ciutat gran. La noia em contesta que ella truca desde EEUU, y que normalment nomes aten a trucades desde EEUU. Al cap d’unes quantes preguntes mes, em torna a dir que esperi que ja vindra el taxi.

Pasa el temps, i el taxi no ariva. Tornen a trucar, aquest cop un hoem parlant en angles, i em diu directament: has d’anar a “Millcreek Medical Center”, amb adresa: 9117 82 ave. Jo que ja em comenso a coneixer els carrers, m’adono que aixo esta al costat de la universitat, ho miro i efectivament, esta al costat de la universitat (direccio oposada a casa meva), en total uns 14 km dede casa meva. El tio tot seguit em diu que haure de pagar jo, i hem demana la meva adresa, per enviar-me un xec de 100$. Li pregunto que com hi vaig, i em diu que ha de consultar amb la meva companyia, aixi que em penja.

Al cap de 5 minuts em torna a trucar, i em diu que la meva companyia correra amb els gastos del taxi. El panorama es: he d’anar al alte punta de la ciutat en taxi (uns 50$), i pagar-ho tot de la meva butxaca (uns 150$ en total), i teoricament rebre un xec per la visita medica, i el taxi amb la factura al tornar a casa m’ho pagaran. Aixi que li dic al tio, que tinc un centre medic al costat, i no es mes facil que vagi en aquest. Em demana si ticn el numero de telefon, i li dic que no ..... pero feia una estona que havia arribat el Steven a casa, i estava per alli mentres jo parlava per telefon, i al moment em dona el numero de telefon del centre medic del costat de casa. Aixi que el tio del telefon em torna a dir que em truca mes tard.

Al cap de uns 15 minuts o mes, el tio em torna a trucar i em diu que puc anar al centre del costat de casa i que ja esta tot arreglat, que no cal que pagui res, nomes cal que hi vagi.

Quan penjo el telefon, eren les 2 del migdia ja. Aixi que decideixo menjar alguan cosa abans d’anar al metge, per si em tinc que esperar molt, tenir la panxa plena. Pero el Steven que estava per alli, em recomana que primir truqui a la clinica, pregunti pel temps d’espera i segosmn el temps anar primer a la clinica a firmar. Truco, i efectivament em diuen que una hora i mitja 2 hores d’espera. Aixi que primer vaig a la clinica, firmo a al llistat, i em comencen a demanar que ompli papers. Quan acabo amb els papers (uns 10 minuts), com que em diuen que h ha uan cua de 1 hora i mitja 2 hores vaig cap a casa a dinar. En menys de uan hora tornava a estar al cente medic. Pero quan arrivo tenia el meu nom tatxat a la llista (suposo que havien anat mes rapdi i m’havien pasat). Aixi que vaig a apuntar-me de nou (qiun remei) i la infermera em diu que soc el segeunt (perfecte). Igualment em toca esperar-me uns 5 miuts, que em fan firmar mes papers, ara un que deia que si tenia qualsevol malaltia de tranmisio sexual o problemes amb drogues podrien fer public els resultats no se on, amb la caselal de SI premarcada, aixi que no vagi tenir mes remei que firmar (realment no tenai cap problema en formar-ho).

La visita medica en si, doncs res del altre mon. Em va preguntar que em pasava, em vaig intentar epxlicar com vagi poder amb el meu angles, i em va fer morue el coll, el brasos, que si feia mal, apretar per aqui per alla, etc. Tambe em va prendre la presio i em va dir que “molt be” (la presio). Pel que fa al coll, em va dir que era muscular, i em va receptar un antinflamatori, que mlhaig de prendre 15 dies, 2 pastilles per dia (Naproxen 500mg), o si em pasa abans dels 15 dies, que em prengui 1 per dia durant 3 dies. Li vaig preguntar si podia anar en bici, i em va dir que en 1 o dos dies 2, i que despres ei em pasava que si.

TODO: explicar farmacia......

Em drogo i el mal de coll sembla que no pasa.


 
Comentaris
Afegeix un comentari















Despres de dijous ve: