NO ES VEU , PERO ES NOTA

20 Octubre, 2006 08:51
Publicat per josepro, General

Com tots els matins , prop de les 6 i mitja , baixava carrer major avall per arribar a l 'emissora.
El poble , silenciós.Algun tractor ,alguna furgoneta que marxa a la feina , al camp.
El cel , després de la pluja dels darrers dies està esplèndid ,nítid i brillant .Al cel un estol d 'estels.
El breu passeig de casa a l' ajuntament , no mes de 4 minuts a peu , el silenci, el bucòlic paisatge estrellat , invita a la meditació :
" i que poca cosa som en realitat davant l' immensitat del cel, del univers.Tan poca cosa que naixem per morir i el nostre pas per aquest mon es senzillament circumstancial , inapreciable.......o pot ser no tant... perquè , es cert, el nostre cos acabarà essent destruït , però no pot ser que tanta energia acabi convertida en pols... hi ha d' haver alguna cosa mes...l' essència, l 'esperit, l' energia còsmica que desprendrà cada una de les nostres cel.lules en desfer-se.
Pot ser per entendre-ho un exemple . Pensem que som una botella de vi o un flascó de perfum. El líquid, el vi , el liquat perfum ,és el nostre cos , la màteria.
L'aroma ,l' olor que ens impregna i volatilitza , penetrant els sentits es el nostre esperit...lo que no es veu , pero que es nota , està i així ha de ser.
La nostra essència perdura desprès de l' óbit ,com el perfum queda als flasco buit despres del temps d' usar-lo"

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: