BAIX LES TEULADES
26 Octubre, 2006 12:19
Publicat per josepro,
General
El dia a començat
gris. La música que sona a la ràdio sembla haver-se posat d' acord amb
els núvols que impedeixen el pas dels raigs de Sol i enfosqueixen ,
melangiosament , el meu estat d' ànim.
Estic
flonjo ,com si un fil imaginari fora el que mogués els meus gestos
artificialment , com una titella.
No m' he rentat la cara , ni m' he fet la llet. Estic dejú
Amb els ulls
enteranyinats m' aboco a la finestra i em quedo absort , contemplant aquest
paisatge tardoral. Els ametlles que tinc a la finca de davant de
casa em semblen esperpèntics esquelets , nus de les fulles que els han
vestit fins fa ven poc. Jo també em sento un poc despullat , com ells ,
de coses , sentiments i emotivitats fins ara properes
Els núvols, amb una panxa ennegrida , tapen l' habitual rialler paisatge d' arbres i muntanya que es divisa. Un aire humit i ranci m' omple la boca i tanco la finestra.
Pujo al terrat de casa i des de allí contemplo el puzle de teulades que
m 'envolta i penso....baix de cada una d' aquestes teulades hi viu gent , amb problemes ,com jo. Amb neguits , com jo. Amb responsabilitats , com jo...amb alegries.........com jo.
Torno a la planta baixa de casa convençut de que , tot el i dia gris , la musica grisa ,els núvols grisos i el paisatge gris, la meva vida no és tan diferent de la de tots aquells que viuen baix les teulades que acabo de veure.
Els meus problemes i angoixes , per tan , no son res que no es pugi superar , igual que , segur que desprès d'aquest dia, que a començat gris en vindrà un altre on el Sol tornarà a omplir les teulades del meu poble de llum i colors.