BAIX LES TEULADES

26 Octubre, 2006 12:19
Publicat per josepro, General

El dia a començat gris. La música que sona a la ràdio sembla haver-se posat d' acord amb els núvols que impedeixen el pas dels raigs de Sol i enfosqueixen , melangiosament , el meu estat d' ànim.

Estic flonjo ,com si un fil imaginari fora el que mogués els meus gestos artificialment , com una titella.

No m' he rentat la cara , ni m' he fet la llet. Estic dejú

Amb els ulls enteranyinats m' aboco a la finestra i em quedo absort , contemplant aquest paisatge tardoral. Els ametlles que tinc a la finca de davant de casa em semblen esperpèntics esquelets , nus de les fulles que els han vestit fins fa ven poc. Jo també em sento un poc despullat , com ells , de coses , sentiments i emotivitats fins ara properes


Els núvols, amb una panxa ennegrida , tapen l' habitual rialler paisatge d' arbres i muntanya que es divisa. Un aire humit i ranci m' omple la boca i tanco la finestra.

Pujo al terrat de casa i des de allí contemplo el puzle de teulades que
m 'envolta i penso....baix de cada una d' aquestes teulades hi viu gent , amb problemes ,com jo. Amb neguits , com jo. Amb responsabilitats , com jo...amb alegries.........com jo.

Torno a la planta baixa de casa convençut de que , tot el i dia gris , la musica grisa ,els núvols grisos i el paisatge gris, la meva vida no és tan diferent de la de tots aquells que viuen baix les teulades que acabo de veure.

Els meus problemes i angoixes , per tan , no son res que no es pugi superar , igual que , segur que desprès d'aquest dia, que a començat gris en vindrà un altre on el Sol tornarà a omplir les teulades del meu poble de llum i colors.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs