Tenim una ciutadania que se l'ha educat perquè l'Administració li resolgui tots els problemes, que anant a votar uns personatges polítics cada "x" anys els suposarà despreocupar-se dels problemes generals i, en alguns casos, particulars.

La tan desitjada societat del Benestar té unes limitacions que els ciutadans i els polítics han d'assumir, per a no hipotecar el futur 'ella mateixa, generant les crisis econòmiques que obliguen apretar cinturons, cosa que ningú està disposat a fet.

El clientelisme que ha generat l'Administració pública està malbaratant les possibilitats, al menys, de mantenir, la societat que anomenem del Benestar. La irresponsabiliat dels polítics quan han de prendre mesures que poden ser impopulars, però necessàries per al manteniment del sistema econòmic, respon a interessos partidistes. S'apropen eleccions i només parlen de reduir impostos i augmentar les prestacions socials i laborals. Seguint el principi de Parmènides "ex nihilo nihil", que traduït pel meu avi era "d'on no n'hi ha, no en raja", els polítics intenten fer-nos creure que saben fer màgia i nosaltres sabem que és mpossible tenir beneficis si les despeses són més altes que els guanys.