Es tracta de dir una i mil vegades que el partit polític que té més vots en unes eleccions està legitimat a governar. És veritat sempre que un partit obtingui a les urnes la majoria absoluta (cosa que les persones d’una nació intel·ligent mirarem d’evitar siguin d’esquerres, del mig o d’esquerres).

Quan un partit obté més vots que els altres, (sempre n’hi ha d’haver un que en tingui més que l’altre o els altres) però no aconsegueix la majoria: ¿qui li dóna el dret legítim a governar? NINGÚ. En tot cas fa com Artur Mas de CiU que se l’atorga ell mateix, ell i la seva colla. La legitimitat a governar una nació vindrà donada pels ciutadans que han dipositat la seva voluntat el dia de les eleccions.

CiU propaga una fal·làcia més, quan vol fer creure que el guanyador d’unes eleccions ha de ser el legítim governador.

En democràcia, quan no hi ha majories absolutes, tots els partits han d’entendre que governa aquell que té la capacitat de dialogar amb les altres forces polítiques i sumar la majoria parlamentària legalment establerta. Així hom ha d’intentar durant la campanya electoral fer possibles “amics” amb els quals discutir i compartir el programa i projectes nacionals (siguin de color blau, groc, vermell o verd).

Està vist que CiU s’ha posat en un escenari de barallar-se amb tots i contra tots, vol ser el gall del galliner (hi ha més galls al galliner). Per què? Perquè sap que pot ser el partit més votat, però que no aconseguirà la majoria. Ploramiques altra vegada i tot el país és un desgavell.

I tots els ciutadans tindrem clar que qui guanya les eleccions, sigui el partit que sigui, no té cap legitimitat per autonomenar-se President, aquesta legitimitat li serà atorga pel Parlament de Catalunya.