Hom s’esforça personalment i, sobre tot, els qui tenim responsabilitats educatives en ajudar els joves a discernir, a raonar, a reflexionar, a analitzar les situacions, a estar informats, a posar-se al lloc de l’altre,.... en definitiva a tenir criteris propis, però amb una argumentació rigurosa i fonamentada.

Conscient que això no és fàcil en adolescents i joves, és lamentable escoltar aquests dies els debats entre els líders i dirigents dels diferents partits per la confusió que intenten sembrar (malament si forma part de la seva ment i pitjor si ho fan de forma i manera voluntària).

Al marge d’estar a favor o en contra de la coalició dels tres partits, s’ha de distingir entre l’acció de govern i la ruptura del pacte per a governar que els partits decideixin. En el cas del govern del tripartit a Catalunya entenc que s’ha fet una tasca de govern més que acceptable. Al menys les persones que intentem estar una mica al dia en la política catalana, honestament i honrada, creiem que s’han fet accions de govern molt importants. Conscients, també, que s’han comès errors, alguns d’ells de plantejament del propi tripartit. No penso fer-ne cap llistat, ni dels encerts ni dels errors, perquè els polítics i la resta de ciutadania els saben i els coneixen.

Que s’hagi trencat una coalició de govern no necessàriament és per una mala gestió de govern, són dos qüestions que hem de saber distingir, valorar i avaluar. I ho hem d’explicar com a una normalitat democràtica: aprendre la cultura del pacte pel govern d’un país. Així entrarem en la normalitat política d’un país democràtic perquè la mateixa ciutadania obliga als partits a fer coalicions, com molts altres països fan de molt temps, en lloc de mantenir un partit durant molts anys al govern.

Aquesta darrera opció l’hem tingut durant vint-i-tres anys, davant una situació històrica i una societat que ja no existeix.