Era el més petit dels cinc germans del matrimoni format per Estanislau Xammar i Lluïsa Sala, nasqué l’any 1910, en plena Vila Closa de Juneda i ens ha deixat a primers d’abril de 2008 a Tarragona. 

Va entrar a militar a l’Estat Català, del qual el seu germà, Josep M., es va erigir en un dels dirigents més importants del partit. El seu germà Ramon va participar en la constitució de l’organització “Bandera Negra”, era el 3 de maig de 1925. 

Els primers anys de la Guerra Civil se’ls passa ajudant a passar gent a França, per la qual cosa el van detenir l937, restant uns mesos detingut a Governació. Els Fets de Maig del 37 permeten que sigui alliberat i s’apunta a la Brigada Mixta 132 per anar al front de Terol.  El front va reculant i de València passa a Barcelona, amb el vaixell anglès “Lucky”.  A Barcelona s’assabenta que la policia el buscava. Amb la documentació necessària s’exilia a França, als camps de concentració de Sant Ciprià, Barcarés i Argelers. 

Assumeix el conreu de les terres i propietats que tenia la família a La Selva del Camp, on va conèixer l’Assumpció Sala, amb qui l’any 1945 es va casar. Després el matrimoni i la filla, Lluïsa, es van establir a Tarragona. 

El Mas dels Casaments esdevé un cau de reunions clandestines d’antifranquistes i separatistes, d’intel·lectuals i escriptors de la cultura barcelonina i tarragonina. Un reguitzell de personatges hi fan estada a l’esguard de les moreres i l’ambient acollidor dels amos del mas. Entre altres personatges hi fan estada: Borja de Moll, Eufemià Fort,  Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Triadú, Manent, Bastardes, Xavier Amorós, l’arquebisbe Pont i Gol, Mossèn Muntanyola i Josep Anton Baixeras. El 24 d’abril de 1971 un grup de socis d’Òmnium Cultural es reuneixen per a constituir-se formalment en Delegació Territorial. La Junta provisional presidida per Josep Anton Baixeras la completava un grup d’entusiastes tarragonins que crearen i animaren les seves primeres accions i entre els quals es comptava amb Gabriel Xammar, el notari Puig Salellas, Josep Sendra, Artur Bladé, Menéndez Cuspinera i Ramon Marrugat.  

Va presidir la Cooperativa Obrera Tarraconense del 1977 al 1979. 

Gabriel Xammar i Sala malgrat no anar mai al davant de res, sempre estava enmig de tot. Era d’aquelles persones que romanen tapades per la pinya, però que aguanta el pilar, fent possible que l’enxaneta faci l’aleta.  

No ha pogut gaudir veient tots els seus somnis esdevinguts realitats; però ha fet possible que altres estiguem disposats a continuar amb ells. 

Òmnium Cultural del Tarragonès demana que a la seva memòria se li dediqui un carrer de la nostra ciutat, petició que farem arribar a les autoritats municipals pertinents.                     Gabriel Xammar, gràcies pel teu llegat!