jats

Havent visionat el vídeo que el PSOE fa córrer sobre les negociacions del PP amb ETA, més en refermo amb la meva opinió sobre el cas Carod-ETA.

D’entrada accepto que era ni el moment ni l’ocasió. Com a President en funcions de la Generalitat de Catalunya és va equivocar de realitzar aquesta trobada. Ho va pagar amb escreix la seva decisió. Aquesta és la forma de la qüestió, aquesta representa la manera, però cal anar al fons.

No em valen els arguments de si podien o no segrestar-lo, si podien deixar sense President en funcions, si la policia l’hagués detingut, si era un acte deslleial, si ..... massa literatura i molta floritura, que de tot pot haver-hi una mica.

Què valoro de la trobada d’en Carod amb ETA?

Haver aconseguit que la banda terrorista no cometés cap atemptat a Catalunya. Estic convençut que si hagués pogut abastar més territori, altres pobles i regions de fora de Catalunya, ho hauria fet. No dubto que els hi ho hagués demanat i suplicat.

Els qui no van ser capaços d’aconseguir-ho per Espanya, es van dedicar a apedregar, insultar i calumniar qui ho va fer per tots els ciutadans que vivim a Catalunya. Encara resta en boca d’alguns la calúmnia de fer creure que va demanar la pau per a Catalunya i que ETA podia continuar matant i assassinant a la resta d’Espanya.

Tots aquells espanyols que tenen familiars i amics a Catalunya poden estar contents que des d’aquell dia fins al present, ens hem “salvat” dels atacs terroristes, i que compartim el dolor i la ràbia davant la impotència dels atemptats que seguen vides humanes, siguin del país, de la regió, del poble que siguin.

Li va costar els càrrec de Conseller Primer, però si això ha servit per salvar una sola vida, crec que, al menys per a mi, mereix tots els meus respectes i gratitud.

Aquesta afirmació l’he escoltat aquest matí per la ràdio i la comparteixo. Però, per què?

Per què el poder no pot confiar amb persones independents? Està clar, les persones independents són un perill pel poder establert, pels poders fàctics i pels visibles, pel poder laic i pel religiós. Són persones molt difícils d’ensinistrar, de lligar amb un collaret al coll, cadeneta inclosa. Són persones que se salten les normes establertes i no acaten submisament l’ordre social proposat i pactat pels poders.

Se’ls ha de perseguir i acabar amb ells per l’amenaça que comporta per l’educació dels nostres fills, pel mal exemple que donen als adolescents i joves, per l’escàndol que representen a la gent assenyada i de bona nissaga.

S’han d’eliminar tots els Sòcrates de la història present. Prenem exemple del passat: els tribunals democràtics grecs, els imperials romans, la Santa Inquisició, les Constitucions de tota mena, ....

Les persones independents són la màxima expressió de la llibertat de l’ésser humà i, com no es deix sotmetre als poders establerts, qüestiona tots els dogmes que sostenen i fonamenten la nostra societat. Contra ells s’aixequen i s’uneixen el poder econòmic, el poder judicial, el poder legislatiu, el poder religiós, el poder policial,....

El poder no admet persones independents, per això les corromp, les prostitueix, les vexa i les esclavitza. I corrompudes, prostituïdes, vexades i esclavitzades les converteix en ídols per a ser idolatrats.

Qui vol ser independent?

Tristes i penoses les darreres intervencions (per a mi totes les que li conec) del Sr Felip Puig.

S'ha convertit en un peripatètic, que em perdoni Aristòtil, de la política catalana. Dóna voltes sobre la mateixa idea, empra les mateixes paraules, encara que en les dues darreres intervencions que l'he escoltat s'ha erigit en l'àrbitre i defensor de les persones intel·ligents. Ja ho sabeu: tot aquell que no pensi com en Felip Puig fereix i insulta la intel·ligència de les altres persones (caram! i la seva?).

La vida sempre ens ha mostrat que les persones més ignorants i "stultes" són les que projecten els seus defectes a les altres persones. Les més estúpides s'afanyen en dir en veu alta i senyalar amb el dit a les que per manca d'arguments volen menysprear.

El Sr Felip Puig, al meu modest entendre, mostra amb les seves paraules, amb els seus judicis de valors, la poca categoria de polític, no el conec com a persona i per això em callo, però sí que puc donar la meva valoració personal com a ciutadà de la imatge que com a polític percebo.

No diu res, no explica res, segueix el seu llenguatge i el seu discurs com si estiguéssim encara en plena campanya electoral. I el que diu són les mateixes frases, les mateixes expressions per acabar-ho tot en un "desastre del govern anterior".

Sr Felip, faci el que cregui més convenient, el meu consell és que reflexioni, sigui més just i equànim en les seves disquisicions, faci una anàlisi crítica del que ha passat i utilitzi la lògica en els seus raonaments.

Tant si ho fa com si no ho fa, al fin al tots trobem allò que ens mereixem.

Acabades les eleccions al Parlament de Catalunya és l’hora de passar comptes. Deixem-nos dels romanços i dels comptes polítics, electorals, socials,…..parlem dels EUROS!

Quants euros ha hagut de desembutxacar l’erari públic català per sufragar aquestes eleccions?

Cada partit polític hauria de tenir l’obligació de fer pública les seves despeses, directes i indirectes, d’aquestes eleccions. No n´hi ha prou amb això: quins avals o crèdits ha hagut de fer? Qui els avala? Quines entitats/empreses públiques o privades han invertit diners en la campanya electoral de cada partit.?

Ara toca fer públic els comptes amb noms i cognoms!

Qui és el “guaperes” que comença?

Us agrairem moltes persones que tots els qui llegiu aquest missatge i en tingueu informació directa o indirecta, si teniu alguna adreça o mitjà on es pugui consultar de fonts fidedignes….. feu un acte de patriotisme i digueu-nos-ho.

Moltes gràcies!

Tots els partits volen el poder per dur a terme a les seves polítiques i els seus projectes.

Tots els cercles empresarials volen el poder econòmic.

Els estaments judicials des de la seva independència.

Fins hi tot les Religions, que no és d’aquest món, també el volen.

Per aquest motiu el poder queda regulat en un estat de dret, en un estat democràtic, per a bé d’uns i a desgrat d’altres.

No m’agraden els esdeveniments postelectorals, perquè demostren la immaduresa dels nostres polítics davant les regles democràtiques, perquè enverinen les relacions socials, perquè manipulen la realitat, perquè... no és com vull que siguin els polítics del meu país, els voti o no els voti, siguin del meu partit o d’un altre, pensin com jo o tot el contrari.

Alguns dels nostres polítics s’han convertit en els nous profetes, els profetes del segle XXI. Anuncien les desgràcies que ens cauran al damunt, els sofriments que haurem de patir, les penúries que viurem, ....sinó ens convertim. Demanem perdó i arrepentim-nos, les plagues d’Egipte ens sotgen.

El poder ha de ser uns instrument perquè totes les persones puguem desenvolupar les nostres capacitats, un instrument que els ciutadans i ciutadanes cedim temporalment a qui es compromet a impartir-lo amb justícia i equitat, sempre en funció del bé comú i per damunt dels interessos particulars o de grups de pressió.

Caram! Sembla que parlo d’un altre planeta.

No hi ha res impossible, però no tot és possible, i malgrat que no pugui ser, acaba essent.

S'apropen dies de fer càbales i especular amb cabòries, de veure qui en dóna més i qui la diu més grossa.

El pacte Mas-Zapatero va donant els seus fruits i les seves espectatives es van acomplint: la pseoconvergència serà el nou govern de la Generalitat de Catalunya. En política tot té el seu preu i els favors és paguen. Ja ho afirmava Aristòtil quan deia que "la natura no fa res endebades", doncs en política elevem a categoria moral aquesta sentència.

Mas serà el nou President de la Generalitat i Montilla, amb un mutis pel foro cap a Madrid, li haurà donat els vots. El PSC, atrapat a les urpes de CiU, es contentarà amb unes quotes de poder i pensar en recuperar els escons i vots perduts en les darreres eleccions, ja que si han de romandre a l´infern de l´oposició, iniciaran un llarg peregrinatge pel desert.

Es tracta d´eliminar del mapa els extrems que fan nosa: C´S PP, ERC i ICV-eua. La jugada "zapatera" tanca el cercle: pacte amb un CiU submís amb Madrid i que serà el senyor feudal del comtat autònom de Catalunya. Ferma la boca als socialistes nacionalistes perquè no li esvolotin el galliner. Elimina la pressió que la resta de partits li causen per la impossibilitat de poder-los manipular.

Per què Guifré el Pilós no va aixecar el cap l´altre dia quan els tenia a tocar?