18
Octubre, 2006
23:20
No vols llenties? Té, dos plats!
Sembla que els pressupostos de l’estat ja tenen via lliure per ser aprovats.
Què m’ha cridat l’atenció? 
CiU en boca del seu portaveu Sr Duran i Lleida confirma el vot favorable del seu partit. Fins aquí tot molt bé, cada partit és conseqüent o inconseqüent amb els seus plantejaments. Malgrat aquest partit hagués presentat una esmena a la totalitat, a última hora canvia de vot ¿cal una explicació? Fes el que vulguis, si la vols donar la dónes, i sinó, calles.
No. Hem de sentir-nos tractats d’estúpids que escoltem els polítics quan pugen a l’estrada i donen explicacions.
El portaveu de CiU, de l’esmena a la totalitat, passa a donar el suport incondicional del seu grup, sense haver canviat, sense haver modificat cap euro dels pressupostos ni a favor de Catalunya ni d’Espanya. Ho diu el Sr Duran i Lleida davant de tots els diputats espanyols (quin fart de riure es deuen haver fet!) i ho confirma el ministre Sr Solves (ara deuen estar rebentant-se de riure pels passadissos del Parlament).
Res? Res a canvi? Ara comencen a sortir les factures del primer plat de llenties (pacte Mas-Zapatero).
És veritat, RES, res per a Catalunya. Aleshores, per què canvia el seu vot?
CiU pacta amb el PSOE a canvi d’un altre plat de llenties pels catalans, fent un pas més per fer ministre a Duran i Lleida, malgrat els catalans ens quedem amb un grapat de milions d’euros menys per sanitat, educació, rescat de peatges, universitats, investigació,....
No acaba aquí la “pallassada”, resulta que el govern d’Espanya garanteix allò que l’Estatut diu en la disposició tercera. Raonament per a “idiotes”: si l’Estatut ja ho diu ben clar, com es pot pactar que es complirà? Ull viu! A partir d’ara tot allò que diu l’Estatut de Catalunya s’ha de pactar si es vol que al PSOE digui que ho complirà.
Quina confiança amb els del PSOE? Quina credibilitat amb l’Estatut?
Ja tenim servit el segon plat de llenties. Catalans i catalanes pareu taula.
Quin serà el tercer? Perquè hi haurà llenties per a tothom al pas que anem.
(Segueix)





