Fent camí per la vida

Tot sovint el cinema ens captiva amb arguments en els quals els humans ens escapem pels pèls de ser exterminats com a espècie predominant a sobre del planeta. Les opcions són moltes . . . grans trossos de roca que cauen de l’espai (Armagedon, Deep Impact), virus mortals que s’escampen (Estallido, Resident Evil), grans cataclismes climàtics (El dia de mañana, Terremoto), invasions extraterrestres (La guerra dels mons, Camp de batalla la terra, Independence Day), màquines que es revolten (Terminator, Matrix), humans que s’autoaniquilen (13 dies, Batman Begins), i monstres de gran volum que ens esclafen (King Kong, Godzilla, La invasió de les taràntules gegants, Jason i els argonautes) . . . ( fes clic a Segueix ) . . .

Aquest breu escrit potser farà mal d’estómac a algú del poble veí, però per això no ho he de deixar d’escriure, no?

Segur que molts de vosaltres aneu seguint la publicació periòdica que La Vanguardia fa sota el nom Catalunya, poble a poble. Ara acaben de publicar el llibre corresponent a la R, on surt Riudoms i per dues vegades diuen clarament que és el poble on va néixer Antoni Gaudí.

Està bé, no? Doncs mireu de fer-ne la difusió que pugueu per tal de donar suport a aquells que ens ajuden a nosaltres. Si un dia us sobren uns dinerons per la butxaca i no sabeu on deixar-los caure . . . doncs val més deixar-los caure a casa de La Vanguardia que manifesta que Gaudí és de Riudoms que no pas a casa de l’ABC :o)

Si pregunteu als amants de l’astronomia (que no astrologia) quin és el fenomen que més il·lusió els hi faria veure des de la terra, pot ser que us responguin una eclipsa solar completa, una aurora boreal . . . però jo coincidiria amb els que us dirien una supernova . . . ( fes clic a Segueix ) . . .

Fa uns mesos, mentre estàvem mirant si una connexió que havia fet una constructora al clavegueram públic era la culpable d’uns problemes d’humitat, em va venir al cap una petita tonteria de les classes de disseny de quan estudiava a la universitat.

L’escrit d’avui és molt anecdòtic, però m’agrada veure com en les coses més senzilles al darrera hi ha ciència. Així que tornant al tema, les tapes del clavegueram són rodones per una raó determinada. Algú sap el per què? . . . ( fes clic a Segueix ) . . .

Pensant amb l’escrit del càntir i l’evaporació de l’aigua amb la conseqüent absorció de calor, m’ha vingut al cap que la gent es gasta ingents quantitats de diners en la col·locació de sistemes d’aire condicionat per tal d’estar frescos a l’estiu, quan dins de la mateixa habitació de ben segur que hi ha una nevera o un congelador . . . ( fes clic a Segueix ) . . .

Són molts els efectes òptics que tomben per la xarxa, però aquest el tinc guardat de fa temps pel seu espectacular resultat. Us recomano que hi feu clic a sobre i així el veureu amb tota la seva magnitud.

Recordo de petit els càntirs que sempre acompanyaven a la família durant la feina als “quadros” de verdura. Amb pocs anys ja em despertava la curiositat el fet que com més calor feia fora, més fresca estava l’aigua del seu interior . . . ( fes clic a Segueix ) . . .

Heu trencat mai un termòmetre de mercuri? El resultat sempre és el mateix . . . uns quants vidres pel terra i unes boletes que corren per sobre i que no hi ha manera d’agafar. El mercuri, degut a la seva elevada tensió superficial fa que no pugui mullar cap element en que entri en contacte i per tant sembla que suri per sobre de qualsevol superfície. . . ( fes clic a Segueix ) . . .

Fa uns dies em van fer arribar un correu d’aquests que acostumen a viatjar directament de la bústia d’entrada a la paperera. Però un cop li vaig fer clic a sobre, em vaig despistar uns segons i es va carregar el contingut . . . i em va cridar una mica l’atenció . . . ( fes clic a Segueix ) . . .

Seguint el tema de les reflexions que donen tema per a pensar, me’n ve al cap una que em va explicar un bon professor a la universitat. Resulta que deia així . . .

Aquests dies, mentre remenava documentació de les colònies de fa anys, em va caure a les mans una de les reflexions que abans d’anar a dormir es llegeixen als nens perquè hi pensin una estona. Com que em va agradar tant retrobar-la, m’he decidit a posar-la aquí, tot i que la idea original de la història no és meva, si que ho és la versió que us adjunto:

Tota la família estava destrossada. La nena de casa, la gran dels dos fills, es moria d’una malaltia que el seu germà petit de vuit anys ja havia superat . . . (fes clic a Segueix) . . .

Fa pocs dies em va venir a veure el Joan al meu lloc de treball a l'Ajuntament. Després de resoldre els diferents temes que l’havien portat a veure’m, es va fixar amb el prestatge que hi ha al costat de la meva taula i em va preguntar sobre un pot de vidre ple de terra i pedres q des d’allà contempla l’habitació . . .

Que és això? Em va preguntar senyalant el pot . . .i jo li contesto: Això és el resultat d'una bona lliçó. Fa uns mesos vaig fer servir-ho per a fer una xerrada i el mantinc aquí per a tenir present l’ensenyança que se’n deriva . . . Com que vaig veure la curiositat en els seus ulls, vaig despenjar el pot del prestatge, vaig fer espai a sobre de la taula i li vaig il·lustrar la reflexió . . . (fes clic a Segueix) . . .

Aquest dissabte ens vam reunir uns quants amics per a celebrar una festa sorpresa . . . (fes clic a Segueix) . . .

De vegades recorrem llargues distàncies per a visitar un o altre indret que promet ser fantàstic. Però no cal anar gaire lluny per a sentir-te envoltat de la màgia i l’encís de la natura. L’Arbolí, enclavat al mig de les muntanyes de la Mussara i envoltat d’ufanosos boscos és el punt de partida d’una petita ruta que et porta a viure aquests sentiments. . . (fes clic a Segueix) . . .