Cadascú va fent camí per la vida de la manera que considera més oportú.
En tot cas, cal sentir-se còmode amb la via que s'escull i amb el destí on aquesta via porta. En aquest bloc, miraré de dedicar el temps que pugui a explicar el meu camí i les meves reflexions, tot donant la benvinguda als comentaris que es vulguin fer arribar.
Mentre caminàvem pels voltants de l’Arbolí, se m’acosta la Judit Fontgivell i m’explica un acudit: Si la terra és rodona i li diem planeta . . . si fos plana li diríem rodoneta? No tinc paraules per una lògica tant contundent.
Parlant de l’Arbolí. Prometo que demà penjo explicació de l’excel·lent excursió que es pot fer pel seu voltant i algunes fotografies. Sortida caminant a les déu del davant del restaurant El Pigot i tornada al cap de tres hores. Fanstàstica!
Avui us plantejo una situació fictícia per a la reflexió. Ets un important investigador i actualment et trobes en plena selva amazònica estudiant la implicació en la medicina moderna d’unes substàncies segregades per unes formigues descobertes recentment . . . (fes clic a Segueix) . . .
(Segueix)Fa una mica més d’un any que vaig regalar una bossa de mandarines del país a un bon amic. Acabades de collir dels tarongers del marge de la bassa, posades en una bossa i portades a casa seva, i que encara portaven les petites cagarades (perdoneu l’expressió) d’orenetes a la pell.
Passats uns dies . . . (fes clic a Segueix) . . .
(Segueix)L’escola és un bomba de rellotgeria que al portar un temporitzador de llarga durada fa que ningú li dediqui massa atenció, però el dia que el compte enrere arribi a zero, les conseqüències socials seran devastadores.
En funció de l’edat de cadascú, trobareu . . . (fes clic a Segueix) . . .
(Segueix)Si t’atures en el camí del dia a dia, i observes al teu voltant, hi veuràs de tot. Coses bones, però també moltes de dolentes. Gent assenyada, però també gent descompassada. Persones que es fan estimar, però també persones que treballen perquè s’odiï força.
Ara bé, si tothom reflexionés sobre l’efímera que és la nostra vida, i lo poca cosa que és . . . estic segur que veuríem canvis importants. En sou conscients de com penja la nostra vida d’un fil? . . . (fes clic a Segueix). . .
(Segueix)Aquest divendres a la nit van operar d'urgència a la Cristina per una apendicitis.
Fa uns segles, una apendicitis hauria estat dramàtica i hauria representat una mort llarga i dolorosa per aquell qui la patís. Fa unes dècades, representava una operació amb anestèsia subministrada per màscara i mitjançant cloroform que implicava vòmits importants i malestar durant dies. Fa un parell d'anys, implicava un bon trau a la panxa, uns deu dies de recuperació i una bona cicatriu de record per tota la vida . . .
(Segueix)Tot sovint sentim algú que s’enfada perquè el temps que fa no és el més propici pels seus interessos. Els que viuen del turisme es molesten quan s’acosta una llevantada. Els que juguen un partit de futbol s’excusen del seu mal resultat en que feia massa fred. Els pagesos pateixen les conseqüències d’un grapat de mesos sense una gota d’aigua, etc. Molt sovint, aquests interessos es veuen contraposats i quan a l’estiu uns volen sol per la platja, els altres volen frescor per treballar i uns altres aigua pels boscos . . .
(Segueix)Mentre anava amb el cotxe i veia com s’escapava alguna volva de neu entre les gotes de pluja m’ha vingut a la memòria una preciosa cançó de Sau (suposo que per la barreja de pluja i neu). Avui és un dia d’aquells que la meva xicota diria que és horrorós (ella és fervent defensora de l’estiu), però a mi m’encanta. Trobo que un clima una mica variat motiva els sentiments de les persones i no et deix mai indiferent. Però com deia la cançó de Sau? . . .
Les notícies
diuen que ha arribat
de molt lluny aquest matí
el setembre sense pietat
Cau la pluja que mullarà
les paraules que t'escric
i fondrà la neu del teu país
Mentre jo t'escric cartes d'amor
Avui t'escriuré cartes d'amor
Mentrestant en la distància
hi ha qui vol canviar-ho tot
diuen que en la Rússia blanca
ens preparen un nou món
Jo omplo pàgines en blanc, en blanc
pàgines en blanc amb el teu nom
Potser un dia la teva veu
arribi de l'infinit
i sigui el vent del meu país
mentre jo t'escric cartes d'amor
avui t'escriuré cartes d'amor.
Dissabte al matí . . . me'n vaig a explicar un conte als nens i nenes que cada dissabte assisteixen a l'Hora del Conte. Després de pensar quina seria una bona opció, he optat per un conte que no és massa clàssic, però que juga amb elements físics i sempre ajuda a captar l'atenció dels més petits.
Quin és aquest conte? ... el de la Matriuska . . . no l'heu sentit mai? Doncs potser després d'explicar-los als petits de casa us l'expliqui! ;o)
Aquest diumenge anirem a caminar per l'entorn de l'Arbolí. Sortirem de Riudoms a les 09:00 i passarem unes quantes horetes caminant i compartint conversa amb un bon grup d'amics que s'apleguen habitualment a les sortides organitizades pel Centre Actiu.
Ara només falta esperar que el temps acompanyi una mica, tot i que per poc que es pugui, val la pena provar-ho . . . sempre és interessant passejar sota un temps una mica advers.
