Fent camí per la vida

Fa uns dies em van fer arribar un correu d’aquests que acostumen a viatjar directament de la bústia d’entrada a la paperera. Però un cop li vaig fer clic a sobre, em vaig despistar uns segons i es va carregar el contingut . . . i em va cridar una mica l’atenció . . . ( fes clic a Segueix ) . . .

El correu ens convidava a convertir la totalitat de la població mundial a un poble de cent habitants. I després en començava a treure una sèrie de dades interessants per la reflexió de cadascú (desconec la certesa científica de les dades, però no han de ser massa errònies).

Les dades diuen així: si el món fos un poble de 100 persones i es mantinguessin les proporcions actuals, hi hauria . . .

• 57 asiàtics
• 21 europeus
• 8 africans
• 4 persones de l’hemisferi oest

Per altra banda hi hauria . . .

• 52 dones
• 48 homes
• 70 persones que no serien blancs
• 30 persones que serien blanques
• 70 que no serien cristians
• 30 que serien cristians
• 89 heterosexuals
• 11 homosexuals

I des del punt de vista econòmic . . .

• 6 persones serien els propietaris del 59% de la riquesa del poble
• (i tots sis serien nord-americans)
• I de les 100 persones, 80 viurien en condicions infrahumanes

I que més podríem dir d’aquest poble? Doncs . . .

• 70 de les 100 persones no sabrien llegir
• 50 patirien malnutrició
• 1 persona estaria apunt de morir
• 1 nen estaria apunt de néixer
• Només una de les cent persones tindria estudis universitaris
• I només una persona tindria ordinador

Tot això ens porta a pensar com en som d’afortunats quan en la majoria de casos ens podem incloure fàcilment en el reduït col·lectiu de privilegiats que tenim salut, sabem llegir, hem rebut una bona educació, estem ben alimentats i entre altres coses, tenim accés a internet . . . i després de tot encara hi ha dies que ens queixem!