La fi del món?
Tot sovint el cinema ens captiva amb arguments en els quals els humans ens escapem pels pèls de ser exterminats com a espècie predominant a sobre del planeta. Les opcions són moltes . . . grans trossos de roca que cauen de l’espai (Armagedon, Deep Impact), virus mortals que s’escampen (Estallido, Resident Evil), grans cataclismes climàtics (El dia de mañana, Terremoto), invasions extraterrestres (La guerra dels mons, Camp de batalla la terra, Independence Day), màquines que es revolten (Terminator, Matrix), humans que s’autoaniquilen (13 dies, Batman Begins), i monstres de gran volum que ens esclafen (King Kong, Godzilla, La invasió de les taràntules gegants, Jason i els argonautes) . . . ( fes clic a Segueix ) . . .
Alguns dels arguments són poc creïbles, d’altres són provables, però n’hi ha que són totalment impossibles! Quins? Doncs ja podem descartar directament tots aquells que utilitzen com a gran eina exterminadora els monstres i éssers de gran volum.
Home Josep M, vols dir que no has estat una mica contundent? Avui en dia es poden fer moltes coses des del punt de vista genètic . . . i qui sap, perquè no es podria modificar genèticament un goril·la per a obtenir un King Kon?
Doncs en realitat ens podem permetre ser així de contundents, ja que hi ha una llei física que imposa aquesta limitació. Aquesta llei es coneix amb el nom de la Llei Quadràtica-Cúbica. Vaig a intentar explicar-ho d’una manera que sigui respectuós amb la ciència i fàcil de seguir:
Dades Bàsiques:
- Àrea d’una cara d’un cub: A = l · l = l2 (on l es la mida d’un dels seus costats)
Volum d’un cub: V= l · l ·l = l3 (on l continua sent la mida d’un dels seus costats)
Què diu la llei Quadràtica-Cúbica?
La llei va ser exposada al començament de l’any 1600 per Galileo Galilei i ens diu que si un cos tridimensional creix mantenint les seves proporcions, la seva superfície ho farà com el quadrat ( l2) de qualsevol de les seves línies i el seu volum creixerà com el cub ( l3) .
Un exemple:
Tenim un cub de
Si ara passem el seu costat a
La importància de la massa:
Imagineu que omplim el primer cub de 1 m de costat amb aigua. Com que té 1 m3, hi cabran 1000 litres d’aigua. Com bé tots sabem, un litre d’aigua pesa un kilogram, per tant al cub hi haurà 1000 kg d’aigua. Com que tenim una àrea de 6 m2, cada m2 de superfície haurà d’aguantar 166 kg (1000 kg / 6 m2). Guardeu-vos aquesta dada que és la important.
Ara omplim el cub de 10 metres de costat. Tenim 1000 m3 que poden contenir un milió de litres d’aigua i aquests pesaran 1.000.000 kg. Si ara els dividim, tal com hem fet abans, per la superfície que els haurà d’aguantar (600 m2), tenim que cada m2 de superfície haurà d’aguantar 1.666 kg (1.000.000 kg / 600 m2). Guardeu-vos també aquesta dada.
Conclusió:
Aquesta és la raó de la impossibilitat de determinats personatges! Si en lloc de tenir un cub amb les seves parets, tenim cossos d’essers vius, el raonament es complica una mica més des del punt de vista geomètric, però la conclusió és la mateixa: A mesura que el cos es va fent gran, el pes creix més ràpid que les àrees que l’han de soportar.
Així doncs la tíbia i el peroné d’un cos de 10 metres d’alçada aguanta molt més per per cm2 que un cos d’igual proporcions però de 1 metre d’alçada. I això és repeteix per tots els òrgans, de tal manera que la impossibilitat dels ossos, músculs i pells, d’aguantar el pes del cos gegantí fa impossible agafar animals amb les mides actuals i transportar-los a mides proporcionalment molt més grans per fer-los servir d’exterminadors!
Les cames de les taràntules gegants de la pel·lícula La invasió de les taràntules gegants es trencarien com vidre, Gotzilla s’obriria com una magrana perquè la seva pell no podria contenir la pressió del pes del seu interior, el ciclop d’ Ulisses no es podria aixecar de terra perquè els seus músculs no tindrien prou força per a moure el seu pes, i King Kong s’ofegaria perquè el seu diafragma no podria moure tot el pes dels seus pulmons. . .
Així doncs, ara que sabeu que no pot venir cap gegant . . . ja podeu dormir una mica més tranquils a la nit . . . tot i que . . . potser els números contenen errors i llavors . . . abans de posar-me al llit . . . jo miraria que no hi hagués taràntules sota el llit!
NOTA: deixem per un altre article l’explicació inversa . . . per què, des del punt de vista científic, no ens podem fer petits com a formigues tal i com hem vist en moltes altres pel·lícules?
