El càntir ben fresc ! ! !
Recordo de petit els càntirs que sempre acompanyaven a la família durant la feina als “quadros” de verdura. Amb pocs anys ja em despertava la curiositat el fet que com més calor feia fora, més fresca estava l’aigua del seu interior . . . ( fes clic a Segueix ) . . .
El principi és ben senzill, tot i que per senzill no deix de ser interessant. Resulta que el secret del càntir és que estigui fet d’una argila porosa. La porositat de l’argila permet que una part de l’aigua del seu interior es vaig escapant cap a l’exterior i un cop és a la superfície exterior s’evapora . . . i al evaporar-se absorbeix calor del càntir i el refresca!
Aquest mètode tant senzill ha permès refrescar durant dècades als incansables pagesos mentre desenvolupaven la seva tasca diària . . . tot i que jo recordo que de petit el meu pare en va utilitzar un per a ensenyar-me a tenir cura de les coses . . .
El meu pare, fart de que quan jo anava a omplir el càntir al pou del mas el tornava trencat, va recollir les anses dels darrers que havia xafat i passant-les totes per un fil me les va fer portar penjades al coll com un collaret tot el dia . . . em sembla que no en vaig trencar cap més! :o)
meb va dir:
19/04/2006, at 20:07 [ Respon ]
M'agrada molt el teu blog i especialment la secció de Ciència. Si m'ho permets, tinc tres propostes a fer-te per a nous "enigmes" en aquesta secció:
- Perquè un fluorescent encès molta estona gasta menys que un que s'apaga i s'encèn molt sovint?
- Perquè un termo elèctric gasta menys si no es deixa mai refredar l'aigua del tot (durant un periode llarg de vàries hores)?
- Perquè no hi ha flors negres al regne vegetal?