El Centru

El Centru i l'Associació Apalancada, Amb el patrocini del Punt d'informació Juvenil de L'Ajuntament de Vila-seca i el Patronat Municipal de Turisme i la col·laboració dels Amics del Wireless i GPL Tarragona.

PRESENTEN:

 (Segueix)

Tenim les imatges del dia de la inauguració. Pròximament us anirem presentant més novetats. Estem treballant en video projeccions, descarguita cubana i altres sorpreses d'última hora. Som-hi!!!

Vau ser molts els que ens vau acompanyar.

 No hi són tots els que eren, però aquests són els més nombrosos.

L'horari: divendres de 20:00 a 2:00, dissabte de 22:00 a 2:00 i diumenge de 18:00 a 22:00.

 Sempre he trobat diferències entre casa meva i Berlín, una d’elles és sense cap mena de dubte, la sana obsessió per a reciclar-ho tot i molt bé ja que de fet el vidre el separen inclús per colors - el marró, el verd i el transparent -. Però hi ha denominadors comuns a certes ciutats europees que sempre he pensat que mai es podrien donar a casa nostra. Una d’elles és la inexistència de barreres als metros i al transport públic en general. Vull dir que arribes a l’estació, puges al tren, al tramvia o a l’autobús i te’n vas. Hom dóna per suposat que has comprat el bitllet i si algun dia veus al senyor revisor és molt poc freqüent veure’l receptant una multa. I jo crec que tot plegat està molt bé, m’agrada que uns confiem amb els altres, però se del cert que a casa nostra no funcionaria. No em preguntis perquè, potser és quelcom genètic, potser és l’aire del Mediterrani o potser té alguna cosa a veure amb la picaresca que es descrivia al Lazarillo de Tormes –  De veritat que la traducció és Llatzaret de Tormos? -. Però sé del cert que aquestes coses no es podrien dur a terme allí on visc.   (Segueix)

Ja es va inaugurar l'Hort del Centru. Una instantània presa amb el telf. Enhorabona noies i nois.

Aquest dissabte 30 de Juny a les 10:00 inaguració de l'espai Hort del Centru, amb la projecció de fotografies Kenya records d'un país. Comença el servei d'intercanvi de llibres, en deixeu un (o més) i en podeu agafar un altre. Hi haurà servei de bar. Entrada lliure, només socis i acompanyants. Us hi esperem!!!  

 Cartes des de Berlín 

A mi aquesta ciutat no em deixa de sorprendre, de fet, avui tornava de casa d’un amic i he creuat un parc. Em trobava a Kreuzberg, el que sempre me l’havien venut com el barri turc. Jo lluïa una samarreta d’un taronja llampant  sota un sol de justícia, fins que de sobte un cap ple de rastes suportat per un noi jove m’ha preguntat si era holandès – desconec si tècnicament se’n diu rasta o dur el cabell cardat però bé, ja m’entens -. Jo dubtant si em parlava en plata, perquè precisament no m’assemblo a un holandès, li he comentat que era natural d’un poble a uns cent kilòmetres al sud de Barcelona. Ell m’ha preguntat llavors si es tractava de València i després de la meva negativa m’ha preguntat si era català. Posteriorment li he explicat amb pèls i senyals on vivia jo, i li he aclarit que m’expresso o intento expressar-me en català.

Fora dels circuits típics, per les nostres contrades us proposo que visiteu una obra d’art. 

 (Segueix)

Comença avui una sèrie d'articles publicats per Vila-secans que viuen per ciutats europees i que ens explicaran coses d'aquestes ciutats que de segur les guies de viatge no expliquen. No podria ser d'una altra manera comencem amb Berlín capital d'Europa on des de ja fa uns quants mesos el veí i amic Joan Roigé Riera ha acabar la carrera. Us deixo doncs amb CARTES DES DE BERLÍN

 (Segueix)