Sempre he trobat diferències entre casa meva i Berlín, una d’elles és sense cap mena de dubte, la sana obsessió per a reciclar-ho tot i molt bé ja que de fet el vidre el separen inclús per colors - el marró, el verd i el transparent -. Però hi ha denominadors comuns a certes ciutats europees que sempre he pensat que mai es podrien donar a casa nostra. Una d’elles és la inexistència de barreres als metros i al transport públic en general. Vull dir que arribes a l’estació, puges al tren, al tramvia o a l’autobús i te’n vas. Hom dóna per suposat que has comprat el bitllet i si algun dia veus al senyor revisor és molt poc freqüent veure’l receptant una multa. I jo crec que tot plegat està molt bé, m’agrada que uns confiem amb els altres, però se del cert que a casa nostra no funcionaria. No em preguntis perquè, potser és quelcom genètic, potser és l’aire del Mediterrani o potser té alguna cosa a veure amb la picaresca que es descrivia al Lazarillo de Tormes –  De veritat que la traducció és Llatzaret de Tormos? -. Però sé del cert que aquestes coses no es podrien dur a terme allí on visc.  

En tot cas, i ja vaig per feina que desvariejo, hi ha gent que ha dut aquests conceptes a l’extrem i pels voltants de l’església de Sió al barri de Mitte, s’hi poden trobar el que n’hi diuen Weinerei, que són bars molt curiosos. Just al entrar hi ha una taula amb un seguit d’ampolles de vi. No t’hi trobaràs un Pingus o un l´ Ermita però segur que trobaràs un vi que es pugui beure bastant bé. Pagues un euro per a que et donin una copa i a partir d’aquí beus el vi que et sembla, també pots menjar i depenent del lloc et portaran una carta o hi haurà un bufet. El primer que sobta és que a la carta no hi ha preus i la senyal d’alarma de bon turista es connecta:

 - Què vol dir això? -  Vaig dir la primera vegada que hi vaig anar. - Vol dir que quan marxis has de pagar el que vulguis - Va dir una cambrera molt fina i molt rossa. 

Va ser en aquell moment quan el temps es va aturar de sobte, desconec si estava captivat per la cambrera o pel que m’acabava de dir, -això mai funcionaria a casa meva-  vaig murmurar en veu baixa i no company, no em diguis que potser funcionaria perquè saps del cert que no podria funcionar.  

 

Però bé, bromes a part les Weinerei són bars peculiars i dels quals només n’he sentit a parlar en aquesta zona de la ciutat. En conec tres i els tres són a tocar un de l’altre. El que m’agrada és l’atmosfera que s’hi respira, sempre hi ha gent, i són plens cada dia de la setmana, els mobles són vells, cap cadira és igual i probablement sigui impossible saber per quantes mans han passat, ja que s’han comprat en flohmarks – Que són l’equivalent alemany al mercat dels encants –. Allí hi podràs menjar tranquil·lament i el que més m’agrada és que totes les cadires s’ocupen, vull dir que és molt freqüent compartir taula amb uns perfectes desconeguts, els quals després del sopar i de les copes de vi, ja no tenen perquè ser uns estranys. Doncs bé, havent sopat ja només faltarà que t’acostis al pot on tothom hi diposita els diners i hi deixis el que creguis que has de deixar. 

 

Bon profit. PD: Com he vist que algú ha de visitar Berlín aviat, un d’aquests bars es pot trobar a Zionskirchstraße just al davant de la porta de l’església de Sió, l’altre és la cantonada de Veteranenstraße amb Fehrbelliner straße i és el que aconsello més perquè sempre hi ha molt d’ambient i l’últim és al mig Griebenowstraße i em sembla que és l’únic bar que hi ha en aquest carrer.Tot plegat és aprop de la Kastanienallee i Oderberger straße, ja al barri de Prenzlauer Berg i són dos carrers amb molts llocs per menjar i prendre alguna cosa.