Cartes des de Berlín 

A mi aquesta ciutat no em deixa de sorprendre, de fet, avui tornava de casa d’un amic i he creuat un parc. Em trobava a Kreuzberg, el que sempre me l’havien venut com el barri turc. Jo lluïa una samarreta d’un taronja llampant  sota un sol de justícia, fins que de sobte un cap ple de rastes suportat per un noi jove m’ha preguntat si era holandès – desconec si tècnicament se’n diu rasta o dur el cabell cardat però bé, ja m’entens -. Jo dubtant si em parlava en plata, perquè precisament no m’assemblo a un holandès, li he comentat que era natural d’un poble a uns cent kilòmetres al sud de Barcelona. Ell m’ha preguntat llavors si es tractava de València i després de la meva negativa m’ha preguntat si era català. Posteriorment li he explicat amb pèls i senyals on vivia jo, i li he aclarit que m’expresso o intento expressar-me en català.

 

Curiosament m’ha demanat disculpes per no conèixer l’idioma – molt educat he pensat jo –. Havent acabat les presentacions s’ha confessat com a gran seguidor del Futbol Club Barcelona, dels astres que brillen - o brillaven - al camp i de la Ciutat Comtal en general. La conversació s’ha prolongat una bona estona, parlant-me de les virtuts del mercat de la Boqueria o de les grans instantànies que va fer a la sagrada família. Així que després d’una efusiu acomiadament – no hem cantat allò de l’hora dels adéus perquè no ho he trobat escaient – he seguit el meu camí creuant el parc al que feia referència al principi d’aquesta carta. Deixant ja ben enrere aquest personatge he pensat a què es devia tanta benvolença, no m’ha quedat clar si era conseqüència de tenir gran cor o de les cigarretes de suggerent olor que amb gran celeritat li enrotllava el seu company.  Probablement mai ho sabré. De fet el parc que creuava es tracta de Görlitzer Park, i aquests dies d’estiu és una illa de gent de totes les maneres, de rastes i de punks, de joves i de grans, d’africans i de nòrdics, de vietnamites i d’argentins, de nens jugant a les fonts i d’avis buscant una segona joventut, però sobretot és ple com un ou gent fent graellades. La graellada, altrament dita barbacoa, és l’esport nacional de qualsevol dia estiuenc a Berlín. És normal fer-la als parcs on és permesa aquesta pràctica i només es necessita, una barbacoa, salsitxes i viandes vàries així com cervesa, no ens oblidem que som a Alemanya! I aquesta cervesa, tractant-se de Berlín sol ser una pilsener – que és l’estil de les cerveses més nostrades -.  És curiós perquè abans d’existir el parc en aquest espai s’aixecava la Görlitzer Banhof – una estació on partien els trens cap a Görlitz – però una bomba durant la guerra ho va convertir tot plegat un cràter immens.  És aquí on actualment molta gent s’estira sobre la gespa a veure passar les hores, prenent el sol, fent graellades, jugant a futbol o fins hi tot al golf. Si, ho de dit bé, els diumenges ben d’hora hi solen haver punks jugant al golf, una imatge un pèl estranya i probablement incongruent, però verídica. El més curiós és que no hi ha forats així que es dediquen a anar de punta a punta del cràter fins que se’n cansen. Deixem-ho ben clar, si algun dia vols veure l’autèntic Berlin Multikulti, no ho dubtis i passa per Görlitzer Park a Kreuzberg.