El dia de Nadal, un “pastoret” va dedicar una a les “coples” a reivindicar els nostrats tió i Reis, enfront del forà Pare Noël, que el veiem penjat d’alguns (cada any més) balcons del nostre poble. És clar que tot canvia, (per sort?) fins i tot, els propis costums, els nostres.

    Anys enrere, quan jo feia cagar el tió sense anar més lluny, tot i que de menjar n’hi donava, el que cagava la nit de Nadal després de l’oració i d’ataconar-lo de valent, eren uns mitjons, dues escadusseres barres de torrons, una ampolla de vi ranci i una altra de mistela, casualment cada any dins la mateixa ampolla de vidre blau tot decorat, i finalment unes monedes, cigarretes dins d’una capsa de cartró on s’hi llegia IDEALES, paraigües i ampolles de xampany de xocolata.

    Aleshores, fèiem cagar el tió un cop, només una vegada i prou i al la nit de Nadal. Ara en canvi les cagades es multipliquen.

    Es comença uns quants dies abans a les escoles, cosa que està molt bé per allò de que la canalla aprenguin els nostres costums i tradicions, sabent d’antuvi que la majoria de nens i nenes serà la única vegada que el faran cagar. Després hi ha la cagada a la plaça, la de l’Ajuntament, que també està molt bé, perquè se sol fer el dia que toca i potser per molts nens és la segona i darrera vegada de fer-lo cagar i en tot cas, fora del lloc tradicional.

   En tots dos cassos i per raons òbvies els regals no son els habituals, ni els tradicionals per un costat ni els més moderns per l’altre. Aquests els trobem a les successives cagades, la de casa, la de ca els avis, la de ca la tieta, la de cal padrí...

    Ah, els regals! Els tions d’avui dia, no sé pas el que els hi donen per menjar, però caguen tota mena de joguines de plàstic “made in Xina o Taiwan”, nines, camions i pistoles, bicicletes i pianos, telèfons mòbils i fins i tot play stations, i que no resulten pas ser unes joguines qualsevol, no. Solen ser la cinquena nina, el novè camió, la setena pistola, la tercera bicicleta i el vuitè timbal, i és que aquests tions moderns, lluny d’aquelles soques de garrofer amb un forat que hi passava el cap, ara son molt més petits però guarnits, fins i tot alguns porten barretina, que serveis per tapar-li els ulls i així no sap que de totes aquelles coses que caga, els destinataris ja en tenen en escreix.

    N’hi ha tants models i de tant variades formes que es fan concursos de disseny. Per cert que el concurs de Salou l’ha guanyat un vila-secà. A mi m’agrada més aquella vella i corcada soca, però pels meus néts n’he anat a caçar un que té la boca oberta, unes llargues orelles i una cua que li tapa el forat del cul. Ves per on!

 

 

Joan Clavé