Els dies de Nadal i Reis s’escau en ser un temps de regals, regalem amb el tió o el Pare Nadal, o potser amb tots dos, i no cal dir que regalem al dia de Reis que és el màxim exponent de la dèria dadivosa, recordant -o no- els presents que els Reis Mags d’Orient portaren a Jesús petitó.

   

    Per si això fos poc, uns dies abans ja es solen fer els dinars o sopars “d’empresa” que solen anar acompanyats d’aquell invent de l’amic invisible o cigronet, que no solament es fa al treball, sinó que poc a poc es va imposant en els altres cercles de la minsa vida comunitària on ens movem.

    Hi ha encara un tipus de regals, aquest molt més selectius que les empreses que venen bens o serveis lliuren a alguns responsables d’altres empreses o institucions que compren bens o serveis, i els que uns i altres, i de forma més generalitzada, fan als seus clients.

    Finalment hi ha un altre mena de regals nadalencs que les empreses i institucions fan als seus treballadors, allò que en el comú, se’n diu el “lot”.

    Aquesta febre de regals rep el suport dels Ajuntaments i comerços que unes quantes setmanes abans decoren carrers i places amb els enllumenats extraordinaris perquè a ningú li passi per alt que ha de comprar fineses i com més cares millor, aprofitant que, com deia en Solbes, encara no hem assumit l’euro.

 

Joan Clavé