Hola! Saps a qui he vist alguna vegada pel carrer? A Daniel Brühl, l’actor principal de la pel·lícula Goodbye Lennin! – Bé, si m’acompanyava alguna noia sempre li ha fet més gràcia a ella que a mi, però són coses que passen suposo-. La veritat és que sempre que l’he vist estava bastant ben mimetitzat amb el paisatge berlinès, suposo que per passar suficientment desapercebut i que la gent no el pari pel carrer evitant-nos així frases tant cèlebres com aquella de Lola Flores de "si me queréi, irsen!". 

La veritat és que aquest actor sembla que tingui una gran predilecció per rodar pel·lícules aquí a Berlín – a part de viure-hi -. He vist dues pel·lícules seves i les dues havien estat rodades per aquí. La primera a la que et feia referència és Goodbye Lennin!, per mi una grandíssima pel·lícula que descriu amb un to irònic molt ben trobat els últims dies de la Deutsche Demokratische Republik (DDR). L’altra pel·lícula que protagonitza és “Die fetten Jahre sind vorbei” – Els anys d’opulència han acabat – I que en la versió al castellà ho han traduït com “los edukadores” cosa que més d’un pot pensar que és quelcom fet una mica a la babalà. El que passa és que els personatges d’aquesta pel·lícula viuen a Oderberger straße, al barri de Prenzlauer berg que suposo que és el barri més de moda, ja saps allò que n’hi diuen ara de “cool” o “chic” – món de mones, no es podria dir allò de que “és molta moda”? -. 

 La veritat és que cada dia hi ha força ambient per Prenzlauer, hi ha molts llocs per prendre alguna coseta, però a mi m’hi agrada anar-hi els diumenges perquè són dies certament especials ja que al final de Oderberger straße s’hi munta el flohmarkt de Mauerpark. Allí hi pots comprar mobles vells, ulleres de sol de l’època del “destape” – molt de moda per aquí – així com bicicletes velles i andròmines en molts casos inútils. En tot cas sempre hi ha molt bullici, gent molt jove que ja són pares, pares que ja no són joves i bé, ja m’entens un d’aquí, l’altre d’allà és una cosa bastant bonica de veure.  

De fet, Oderberger straße és dels meus carrers predilectes de Berlín, amb cases pintades de colors, una gelateria on també s’hi ven roba que es diu kauf dich glücklich i que solen posar bona música electrònica, també hi han restaurants asiàtics així com alguna botigueta. Tot plegat és genial. Doncs bé, un bon pla per un diumenge pel matí es basa en anar a donar un vol per Mauerpark i després anar a menjar en un “brunch” (unió de breakfast & lunch) que es poden trobar fàcilment pel barri. És curiós perquè menges coses de l’esmorzar i coses del dinar. Va molt bé per tota aquella gent que ha perdut la nit per Berlín, cosa fàcil en aquesta ciutat, jo en dono fe.  

 

 Salut i bona festa major.   

 

PD: La veritat és que la pel·lícula de “los edukadores” en la versió alemanya que jo vaig veure té un altre final, es pot veure a “you tube” buscant “Die Fetten Jahre sind vorbei (Original Ending)” Si algú ha vist la pel·lícula és interessant.