Mantenir l’atenció i l’interès veient una pel·lícula, una sèrie i un espai d’entreteniment en televisió és una tasca que exigeix altes dosis de paciència. A la durada natural del seu programa favorit, l’espectador haurà d’afegir els llargs minuts que ocupen els nombrosos talls publicitaris amb els quals les cadenes esquitxen contínuament la seva emissió, convertint a Espanya en el país amb major saturació publicitària d'Europa. El 9 de juny, Antena 3 va emetre el llargmetratge Titanic, va començar a les quatre de la tarda i va acabar a les 20.15 hores. En realitat, la pel·lícula durava tres hores, però els espectadors hagueren de suportar una hora i quart d’anuncis, repartits en 6 talls, alguns de 16 minuts i formats per 48 espots seguits. Aquella tarda, Antena 3 va obsequiar a la seva audiència amb 174 anuncis.

 Qui no van resistir la pallissa publicitària i van optar per canviar de canal tampoc van tenir. En cap altre país d'Europa és possible trobar intermedis de 19 minuts, on el telespectador arriba a rebre el bombardeig de 55 anuncis seguits. Solament aquí es permet que un capítol de qualsevol sèrie d’èxit mundial, de 50 minuts de durada real, sigui interromput cinc vegades per a donar consells comercials. Un espanyol mig, que dedica unes 3,5 hores diàries a veure la televisió, ha de digerir cada setmana uns 642 anuncis, fet en la qual solament ens supera Estats Units (789 espots) i Indonèsia (728) en tot el món, segons un estudi de l’agència de mitjans internacional Inititaive. Duem camí d’atrapar-los: el 1998 es van emetre cada dia 3.670 anuncis a televisió; el 2006 aquesta quantitat era el doble. 

EL GOVERN,  EXPEDIENTAT Aquesta circumstància ha dut a la Comissió Europea a obrir un expedient al Govern espanyol per permetre que les cadenes incompleixin contínuament la normativa que regula els màxims de presència publicitària, tant per la seva quantitat (mai més de 12 minuts de espots per hora), com per la seva freqüència (deixant lliures espais d'almenys 20 minuts, 45 si es tracta d’una pel·lícula). Aquesta normativa (la llei de la Televisió sense Fronteres, de 1994) acaba de ser reformada a Brussel·les per a liberalitzar la presència de publicitat en televisió encara més del que està. No obstant això, la reforma ha d’esperar encara que els països l’adaptin a la seva pròpia legislació nacional. "En la pràctica, cap cadena respecta la llei, però ningú les persegueix", denúncia Ignasi Guardans, eurodiputat de CIU i ponent d’aquesta reforma legislativa. Així, la normativa assenyala que cap cadena pot dedicar a usos comercials més del 20% del seu temps. No obstant això, entre gener i juny del 2007, el 30% de l’emissió diària de Tele 5 van ser anuncis, tele-tiendas i promocions. En el rànquing  segueixen Quatro (28,2%) i Antena 3 (22,7%). Les tres cadenes estan per sobre del topall permès. Segons un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya, el 88% dels espectadors considera que el nombre d’anuncis que s’emeten en televisió és excessiu i els provoca rebuig. El zapping és, al final, l'única escapatòria. Però què passa quan totes les cadenes donen publicitat a la mateixa hora?

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070730/CAS/CARP01/PDF/g024lR90.PDF