El bloc del Joan Ruiz

 

 Declaració de Falset

"JUNTS PODEM MÉS"

Els alcaldes i caps de llista del PSC-PM del Camp som conscients dels canvis profunds que està experimentant el nostre territori. N’és una bona mostra el creixement econòmic del Camp de Tarragona com demostren els estudis professionals publicats durant els últims mesos i que ens situen en posicions de lideratge en el conjunt de Catalunya i d’Espanya. Per altra banda, el creixement demogràfic que ha viscut el territori amb 113.396 nous ciutadanes i ciutadans en els últims 5 anys requereix d’una atenció especial en la millora dels diferents àmbits dels serveis públics.
 
Hi ha altres canvis que s’estan produint, els principals dels quals són :
 
-          La transformació que està experimentant el Camp de Tarragona amb la realització de les infraestructures viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries previstes, la millora de la mobilitat urbana i interurbana, i l’estudi i posterior execució d’un servei de rodalies propi i del tramvia lleuger
 
-          L’aposta dels Governs de l’Estat i autonòmic i de la Universitat Rovira i Virgili per  la investigació i la recerca en les àrees de nutrició i salut, química, energies renovables, turisme i enologia
 
-          Les noves demandes socials que han desembocat en potents accions en marxa de l’administració com la llei de la dependència, la llei de serveis socials, la promoció pública d’habitatge, la rehabilitació dels barris més degradats per dignificar els espais i enfortir al mateix temps la cohesió social, i el desenvolupament d’àrees residencials estratègiques que permetran la construcció de més de 18.500 habitatges al Camp, la meitat dels quals de protecció oficial
 
-          L’esforç per planificar com mai aquest territori amb el Pla Territorial del Camp de Tarragona que s’aprovarà de forma inicial abans de l’estiu;  amb el Pla Estratègic 2008-2015 que orienta el futur dels diferents sectors productius; amb el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya; amb el Pla Director del Sistema Costaner; amb el Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona; amb els Catàlegs del Paisatge i amb les zones logístiques en execució i les previstes com la del Penedès que desenvoluparem amb R+D+i
 
-          La nova política de gestió de recursos escassos com l’aigua i l’energia i les polítiques avançades en matèria de medi ambient que s’estan desenvolupant amb eines com l’Observatori de Salut i  Medi Ambient i acords com el de l’AEQT i la Generalitat per reduir la contaminació i preservar el medi ambient
 
-          Una nova concepció de desenvolupament de les economies rurals. Les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals necessiten sumar altres complements com el turisme, la indústria agroalimentària i l’aprofitament dels recursos naturals per generar energia renovable
 
-          La dimensió que han adquirit alguns serveis públics municipals (principalment el transport, els residus i l’aigua) i que ara precisen d’un abordatge supramunicipal
 
 
 
Per tot això, volem significar el nostre compromís en els següents punts:
 
-          La unitat d’acció dels municipis del Camp de Tarragona
 
-          L’inici d’una nova etapa de col·laboració que superi la vella posició del lament i de la reivindicació constant (que no fa més que demostrar una falta de seguretat en les pròpies forces) per adquirir un protagonisme actiu en el conjunt de Catalunya i d’Espanya i en un context internacional on cada cop som més presents i valorats
 
-          Treballar coordinadament per millorar les condicions de vida i les oportunitats dels ciutadans i ciutadanes que viuen al Camp de Tarragona i assegurar el lideratge del territori ara i en el futur, fent front a reptes globals com el canvi climàtic, l’escassetat de determinats recursos i l’envelliment de la població, el fet migratori, així com l’adaptació de la nostra economia i del nostre territori, especialment les zones rurals, a les noves condicions i demandes d’un món en permanent i accelerats canvis especialment tecnològics, econòmics i socials
 
-          Tenim confiança en les possibilitats d’aquesta terra i sense renunciar a la fermesa en la defensa d’aquestes possibilitats, volem treballar amb actitud positiva i optimista
 
-          L’exploració de noves fórmules de gestió conjunta com ara consorcis i agències i la potenciació de les existents com l’Autoritat del Transport o els consorcis de gestió de la Televisió Digital Terrestre. Avaluarem també la viabilitat i conveniència d’altres instruments per gestionar de forma més eficient i eficaç serveis com la seguretat, el medi ambient o determinats serveis culturals. Així mateix podem avançar i agilitar inversions culturals, infraestructures de comunicació i informació, tecnològiques, sanitàries, educatives, esportives i socials amb fórmules més àgils i innovadores que les tradicionals, o afavorir l’establiment de clústers al voltant dels parcs tecnològics previstos
 
-          Iniciar i incrementar el nombre d’actuacions conjuntes per optimitzar recursos, per assolir fites més ambicioses, per generar competitivitat i, en definitiva, mitjançant també la millora del finançament municipal, prestar uns serveis públics més eficients, de més qualitat, més econòmics i més equitatius. En un context de desacceleració econòmica com l’actual, l’acció conjunta servirà sens dubte per pal·liar els seus efectes fent de la formació una eina cabdal per a l’adaptació dels treballadors als canvis del mercat laboral, i contribuir així a un major dinamisme, a un major nivell de competitivitat i a la generació de nous llocs de treball.
 
Aquesta voluntat d’actuació conjunta no n’exclou d’altres que puguin sortir en el futur com tampoc és excloent amb els plans individuals d’actuació de cada ajuntament respectant la pròpia i necessària autonomia dels pobles i ciutats.
 
 
Falset, 17 de maig de 2008

Aquesta vegada amb la "heroicitat" d'assassinar un jove, pare d'un nen petit.

Els diputats, encapçalats per José Bono i Tere Cunillera, fent 5 minuts de silenci per condemnar l’atemptat.

Doncs si, avui, ens hem assegut ja a l'escó que tindrem al llarg del mandat. El que em correspon a mi és el 2707

• 2 - segon bloc d'escons (comptant des de l'esquerra)
• 7 - setena filera d'escons (comptant des de la més propera a la presidència)
• 07 -  setè escó des de el passadís (comptant des de l'esquerra

Total que just sota del rellotge, frent frontera amb el PP. 

Estem junts tots els del PSC i com darrera tenim els companys del País Valencià i de les Illes, en aquesta zona es parla en català (amb les variants corresponents)

La manera d'adjudicar els escons està molt reglamentada. Al "Banco Azul" que és el primer, seuen els ministres, començant per l'esquerra (quan governa el PP, començant per la dreta) on seu Zapatero i els vicepresidents de la Vega i Solbes, a la segona fila seuen els portaveus de les comissions, i després els diputats autonomia per autonomia, ordenades alfabèticament. Dins de cada autonomia per provincies i en cada província també per ordre alfabètic. 

La primera votació feta des de l'escó definitiu ha estat una proposta no de llei (PNL) presentada pel Grup Socialista i que insta a reformar la manera de votar els senadors, per intentar evitar la quantitat enorme de vots nuls com a conseqüència de la complexitat de la papereta.

 

Els grups minoritaris estan a favor i el PP sense estar en contra ha presentat una esmena que els socialistes no hem acceptat.  

La segona PNL ha estat del PP i anava dirigida "segons ells" a fer possible la igualtat de tots els espanyols. De tota manera el ponent popular, l'exalcalde de Vitoria, Alonso, ha carregat una mica mes en el tema de la manca de llibertat lingüística sobre tot al Baix Basc i Catalunya.

Entre les intervencions per dir que pensava cada grup i dir que pensaven fer, en el moment de la votació, ha destacat Rosa Diaz que encara ha carregat mes les tintes i ha presentat esmenes que encara feien "mes dura" la proposta del PP. Sembla que això passarà força vegades al llarg del mandat, el PP dirà una cosa i Rosa Diaz ho exagerarà. S'enfronten per la mateixa gent-

Quan era ja hora de votar han tornat els diputatys del PP la majoria dels quals- només començar, havien desaparegut.  

 

Les votacions es fan totes juntes. El procés per fer-ho és el següent :

1.- Quan comença la votació s'encén una llumeta damunt d'un botó blanc que anuncia que ja es pot iniciar la votació.

2.- El segon pas és prémer el botó blanc amb el que s'activa el mecanisme per votar des d'aquell escó

3.- Una vegada fet el pas anterior, cal pressionar un dels tres botons que hi ha a la dreta, si prems el de color verd vol dir que votes si, si vermell vol dir que votes que no, i si ho fas prement el grog vol dir t'abstens.

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, LAS 17:40

Ara fa 30 anys, al maig, al juny, els socialistes de catalunya que formaven part d'organitzacions diverses, estaven al mig d'un procés de discusió que ens va portar a un Congrés en el que ens vam unificar i vam crear l'actual PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) Va ser un procés complicat i ple de dubtes.

Les  tres les organitzacions que es van disoldre per formar el nou partit van ser:

     

• el PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA-Congrés
• la FEDERACIÓ CATALANA DEL PSOE
• el PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA-Reagrupament

Els companys mes representatius dels tres col.lectius eren respectivament, Joan Reventos i Carner (PSC-Congrés) Josep M.Triginer (FC del PSOE) Josep Verde i Aldea (PSC-Reagrupament)

Entre dilluns i dimarts hem constituït les Comissions. El procés és senzill tot i que hi ha algun detall que costa agafar-lo a la primera A cada una d’aquestes reunions constitutives ha d’assistir un dels membres de la Mesa del Congrés, i per tant els horaris, en que es convoquen, tenen a veure amb aquest fet.
 
Això vol dir que et pots trobar, perfectament, que en formes part de dues comissions, que es constitueixen a sales diferents i allunyades i a la mateixa hora. Per aquestes ocasions hi ha un mecanisme que permet delegar en un altre company o companya del grup parlamentari per a que et substitueixi, als efectes de votar, en el teu lloc. Per tant t’has d’espavilar per trobar algun membre del Grup Parlamentari del que formes part, que en aquella hora, estigui al Congrés, no estigui constituint un altra comissió, i que estigui disposat a fer-te el favor.
 
En principi i per raons lògiques, penses amb qui coneixes, els diputats i diputades del PSC,  i com som 25 sembla que no hi ha problema, però finalment acabes demanant-ho a diputats i diputades de la resta del Grup Parlamentari Socialista, degut a les coincidències. Jo mateix he acabat substituint a un company d’Eivissa que finalment ha arribat i després un altre de la Manxa. A mi m’ha substituit el company Pedret, diputat per Barcelona, en la constitució de la Comissió d’Administracions Públiques que era a la mateixa hora que la de “Vivienda” 
 
La constitució d’una Comissió, fonamentalment és la elecció de la seva Mesa, que està formada per 
 
President o Presidenta
Vicepresident, o Vicepresidenta, Primer
Vicepresident, o Vicepresidenta, Segon
Secretari, o Secretària, Primer
Secretari, o Secretària, Segon
 
A cada comissió estan representats els grups en proporció al nombre de diputats i diputades, que tenen en el Ple del Congrés que son :
 
Grup Socialista
Grup Popular
Grup català de Convergència i Unió
Grup basc del Partit Nacionalista Basc
Grup Esquerra Republicana de Catalunya-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds
Grup Mixt (Bloc Nacionalista Galego-Coalición Canaria-Nafarroa Bai-Unión y Democràcia)
 
El primer que es fa és passar llista dels membres de la Comissió, per part d’un lletrat de la cambra. Es fa per comprovar si hi ha quòrum i també per si s’acredita algun diputat o diputada en representació d’altre.
 

Després s’elegeix al President o Presidenta amb papereta, en una urna. Els presidents s’han consensuat, i en algun cas com el de la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo, recau en un president del PP, o en el cas de “Vivienda” ho fa en un diputat de CIU.
 
En el cas de les vicepresidències cadascú ha votat al seu, per tant i en teoria tots els vicepresidents primers serien socialistes i els segons del PP. No ha estat així perquè el pacte de les presidències en algun cas també s’ha donat per les vicepresidències. També es vota quan et criden, un per un, amb papereta que es diposita en una urna. Finalment i igual que les vicepresidències, s’han votat les secretaries.
 
Una vegada elegida la Mesa, pren possessió i, qui ha estat elegit per la presidència,  fa un curt parlament donant per constituïda la Comissió.   
 

amb el nom del president de la mateixa i del grup parlamentari del que formen part  

Comissions Obreres comença el dia amb un esmorzar al Parc de la Ciutat, just, on si no em falla la memòria anava originàriament un estanc, quan sent Recasens alcalde es va inaugurar el Parc. Estanc que no es va fer mai. Ja fa 6 anys, crec, que ho fan. Un esmorzar contundent, llonganissa, botifarra, etc. etc. amb unes bones llesques de pa amb oli d’oliva.
 
És el primer any que hi vaig. La veritat és que és una bona idea a la que només m’atreviria a suggerir que potser, pels que no podem esmorzar fort, potser que hi hagués un de mes lleuger alternatiu.
 
D’altra banda ara entenc que en aquest últims anys, els companys de CCOO, a ls manifestació, anàvem “forts”
 
No ens hem pogut quedar molta estona, però si el suficient per saludar als coneguts i per comentar amb Lola i Bego una antiga teoria de Ramon Sánchez, que va ser governador Civil de la “província”. Deia que en lloc de Tarragona havíem de dir Tarragonas, per la quantitat de cercles de relació diferents que tenim, molts dels quals no tenen connexió. També estava per allà Josep M. Solanes, amb qui precisament vaig coincidir al Govern Civil Mentre parlàvem, he recordat allò que deia (no li he dit), que li agradava Tarragona però que ell era de Sabadell i que estava de pas. No se la quantitat de gent que conec que va arribar a la nostra ciutat “de pas” i aquí es va quedar.  
 
Hem sortit disparats, amb el Xavi, que també hi era, en direcció al Camp de Mart, per participar a l’acte que entre UGT i nosaltres organitzem cada any davant el monòlit a Pablo Iglesias. Si la memòria no em falla el varem posar on és, pocs dies abans del Primer de Maig de 1989, o sigui que amb aquesta ja fa 20 vegades que ens apleguem allì. La responsable d’UGT , en aquest tema, va ser Rosa Martinez, que mes endavant va ser regidora socialista. És un carreu del circ romà que va aparèixer en unes obres d’uns baixos de la Plaça, just sortir de l’ajuntament. Estava fora de lloc i una pala excavadora el va trobar. A la pedra queden senyals de la màquina. Va ser el cap de la brigada Marsal, crec recordar, qui va decidir que, per aquell bloc de pedra, era un bon destí.

Els primers anys col·locavem al damunt un bust de Pablo Iglesias, propietat del sindicat. Un any, en mig del refredament, millor dit de la gelor, de relacions dels governs de Felipe González i UGT, varem sortir als diaris com l’únic acte unitari entre UGT i Partit Socialista que restava  tota Espanya. No ho vaig comprovar, però segur que no devia ser així.
 
Aquest any, no se perquè, hem estat mes gent que altres ocasions, i per primera vegada en anys el monòlit l’havien netejat de pintades. I li havien tret la paperera que havien posat, pràcticament, davant. Serà perquè ha canviat el govern municipal? Serà perquè qui ha parlat en nom del PSC, és alhora alcalde de la ciutat?
 
I al costat de gent nova, els de sempre, com Luis Franco, Mariano, Manel López, l’Eduard, Àngel, l’Antonio i la gent del partit de sempre, com Joan M. o Ferran, de fet la majoria som de les dues organitzacions, amb o sense carnet. I entre la gent nova un grup de la Joventut Socialista, bastant sorollòs i alegre.
 

Acabat l’acte, la conversa s'ha centrat en la versió de la Internacional que s’ha sentit per la megafonia, estava a un pas de ser en un ritme diguem-ne que “ballable” . Per cert en català cosa poc habitual. 
 
I en acabar hem anat cap a la Manifestació. Aquest any el color vermell predominava, samarretes, gorres etc etc etc  i parlant de color, cal dir que cada vegada mes assisteixen col·lectius d’immigrants. Saludo gent a la que només trobo, cada any, en aquesta manifestació, o gent com Balart un altre incondicional d'aquest tipus d'actes.

Els de la Joventut Socialista han fet servir un sistema ocurrent, en lloc de cantar amb un megàfon, feien sevir les sintonies que tenen gravades als seus mòbils. El resultat era força bo, quan han fet sentir Ay Carmela! semblava que portaven un altaveu en tota regla.

Després de recórrer la Rambla i abans d’acabar, com sempre els discursos de rigor, de l’amic Pros de CCOO i aquest any del debutant Jordi Salvador, portaveu d’UGT. Pros, molt amb sintonia amb el que CCOO ha dit arreu el país. Ha recordat que als últims anys la economia ha anat molt be i ha donat guanys espectaculars, i que , no per això,  pujaven mes del compte els sous dels treballadors ni les condicions laborals milloraven a proposta dels empresaris, així que ara que les coses no van tant be, potser que els que van guanyar tant, que no reclamin ara que siguin els treballadors qui ha de pagar les conseqüències. El discurs del nou portaveu d’UGT m’ha fet pensar que potser en els últims anys amb ocasió del Primer de Maig hem deixat de “fer ideologia” i potser aprofitant el dia l’hauríem de fer-ne. Potser un dia com aquest hauríem de qüestionar les bases de la societat, tal i com la tenim dissenyada, potser un dia com aquest hauríem de parlar no només de reivindicacions laborals, econòmiques, també de com volem que sigui la nostra societat en el futur.
 
I Després cap el local de la Colla Jove a fer el vermut. Altres anys UGT organitzava un dinar. Trobo que això de picar, a peu dret, m’agrada mes, ara xerres amb un, ara amb un altre, no com quan dines que acabes parlant només amb qui tens davant o al costat. Amb veteranos de tota la vida, hi havia força gent jove. També algun immigrat, com a la manifestació.
 
Abans d’acabar el pica pica  he sortit en direcció a Roda de Barà on els companys i companyes de l’agrupació han organitzat un dinar, que ha començat amb un discurs de la nostra cap de llista, de la Mayte. Al discurs no he arribat i al primer plat tampoc, però el segon, una botifarrada, si. De tota manera no l’he provada perquè he pensat que millor fer bondat i m’he conformat amb uns nespres que la Maria anava repartint, i un cafè. M’he topat amb el Jordi i li he dit que si abans d’una setmana no contesta la carta que li hem enviat l’haurem de passar a simpatitzant. Així i tot ha agafat un micròfon, ha pujat a l’empostissat que havien muntat i ha demanat un aplaudiment pel Diputat a Corts Joan Ruiz que havia anat a acompanyar-los. M’he sentit una mica malament.

Saludant per les taules, m'he topat amb un grupet de Creixell, amb els que anava un veritable especialista en comunicacions ferroviàries. Una mica mes i em planifica mig país    
 
Començada la música però abans de començar el ball, he sortit en direcció a la Selva del Camp. Quan he arribat els companys feien cua pel cafè. Hi havia molt bon ambient. He comentat amb Masdéu que últimament tot ens surt be, a Roda havien venut mes de 300 tiquets pel dinar i a la Selva érem mes de 350, a Calafell, on ha estat també Xavi, hi havia també molta gent.

 
Com no pot deixar de faltar als nostres actes, hi ha hagut discursos del Primer Secretari Comarcal, Ernest, del Francesc, del Xavi i ha acabat l’alcalde del poble Josep Masdeu.
 
M’ha quedat una frase de Xavi. Ens ha preguntat si podíem imaginar a la dreta, com fem les esquerres, celebrant una festa a tot el món, en un dia determinat, com ho fem nosaltres el Primer de Maig, exaltant valors com la solidaritat. La veritat és que no ho havia pensat, però és veritat. La dreta de cada lloc és diferent, te valors diferents i habitualment va a la seva.   

Algú ha dit de fer una foto dels alcaldes socialistes de la comarca i després amb l’afegitó de la resta de càrrecs públics i per poc no hi cabem a l’empostissat.
 
La trobada-arròs de la Selva l’han organitzada a una gran carpa que havia estat de patinatge i que tenen posada tot el temps que fa, o pot fer, calor, al Parc a l’Hort d’Iglèsies. Un lloc encantador que crida a la sobretaula que ha estat llarga, xerrant, amb l’amic Pere, Solanellas, i amb la Tere i el seu home, amb la Gemma, mentre el Manel feia de "papa" i amb un llarg etc i en especial amb l’amic Masdéu mentre picotejàvem avellanes
 
Quan he arribat a la caseta del PSC a la Fira d’Abril de Bonavista, en una taula estava Pep Felix (l’alcalde de Tarragona) Manolo, regidor de Relacions Ciutadanes, l’altre Manolo, el meu veí, Roser Recasens i el seu home i alguns mes amb Josep M. Sala, després ha arribat mes gent coneguda. Com encara en devia quedar alguna cosa per omplir he provat el pernil i tot el que cal provar, mentre un grup ballava, sevillanes crec, i la música a tot volum exigia que, per dir alguna cosa, et quedessis afònic.
 
Mentre xerràvem m’he fixat en el lema escrit a les parets de la nostra caseta

Sempre Tarragona! Al costat de les sigles PSC

Per a que després diguin que no som un partit català!
O que tenim dobles llenguatges!

És la mateixa frase que portaven els gots que varem repartir el dia de Sant Jordi, a la Rambla, el mateix lema que fem servir a la Fira d’Abril.
 
Total que a les 11 de la nit a casa.
No hi ha dubte que ha estat un bon dia.     
 
 

El socialista Francesc Vallès i el convergent Jordi Jané, portaveu de grup en seguretat nuclear

EL PUNT  Tarragona  01/05/2008 

El repartiment de les comissions del Congrés amb vista a la nova legislatura estatal ha fet que el primer diputat electe socialista per Tarragona, Francesc Vallès, i l’únic diputatconvergent, Jordi Jané, coincideixin com a responsables dels seus grups respectius en matèria de seguretat nuclear, especialment transcendent arran de la polèmica fuita a Ascó 1.  A més, Vallès serà vocal de la comissió constitucional i de les comissions d’Indústria i Reglament, així com president de la comissió de l’Estatut dels Diputats. El també  socialista Joan Ruiz serà secretari de la comissió d’Habitatge i vocal de la de Foment i Anton Ferré ho serà de la comissió d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient. El convergent Jané també serà el portaveu de CiU a les comissions de Justícia, i d’Administracions Públiques i el vicepresident de la comissió de Reglament, i continuarà sent el portaveu del grup de la federació en l’àmbit de la seguretat viària. Per la seva banda, Francesc Ricomà, del PP, tomar;a a fer de portaveu adjunta la comissió d’Afers Exteriors de la cambra baixa, com els últims quatre anys.

 

MES EN 10 MESOS QUE EN 10 ANYS

El dijous 24, vaig assistir a la signatura d’un conveni històric per la ciutat de Tarragona. Els signants eren l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, el Conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, i la Ministre de Foment, Magdalena Álvarez. Era el compromís de les 3 administracions per a estudiar per on ha de passar el tren convencional per la ciutat.  

Aquests dies m’he trobat un cert to d’incredulitat i allò de ¿però encara estem així?  Doncs sí! Portem anys parlant, fent dibuixos pels diaris, dient que farem, parlant de dificultats, però un estudi seriós dient per on ha de passar la via del tren, un projecte constructiu, d’això no en tenim.

I això que al llarg dels últims 10 anys el traçat ferroviari ha sofert canvis com no s’havia vist en dècades, o en segles. Canvis que a la nostra ciutat suposa un relat de dos capítols. El primer, l’arribada de l’alta velocitat, de l’AVE. El segon, el pas de la via dels trens convencionals.  

L’AVE va arribar al Camp de Tarragona fa més d’un any i ara, recentment, ha arribat a Barcelona. Avui, que escric aquestes línies des d’un tren d’alta velocitat, han començat a funcionar els combois entre Lleida i Barcelona, els Regionals (AVANT). Ens pot agradar, o no, per on passa i on està l’estació, però és un capítol tancat. Altra cosa són, les freqüències, els accessos que s’han de millorar. Alguns com a conseqüència de que l’estació està on està.  

L’altre capítol és el de la via convencional amb un recorregut que continua tallant l’arribada de la ciutat al mar, al Port, a les platges, amb una estació que no està a l’alçada de Tarragona, on una persona, en cadira de rodes,  no pot pujar al tren en direcció a Barcelona.  

Aquest capítol encara està per escriure i encara estem a temps que el relat tingui un final feliç. Les bases per un bon desenllaç, crec, que estan posades, el Pla Territorial del Camp de Tarragona impulsat per la Generalitat que dibuixa un recorregut, passant entre a la Plaça Imperial Tarraco i l’Hospital Joan XXIII, amb una estació propera a la Plaça esmentada amb dos abaixadors i una connexió amb l’Estació de l’AVE, i el Conveni de que parlem. Hi ha qui diu que perden el temps que hauríem d’aprofitar els estudis fets fins ara i continuar amb la via per on està, amb alguns soterraments.  

Davant d’això només es pot contestar, que un projecte seriós per millorar l’actual traçat no existeix, i que un alcalde de Tarragona no pot dir que no a la Generalitat i l’Estat si li proposen estudiar un nou traçat per la via fèrria, si aquest és fa, per donar resposta a la nova realitat ferroviària del Camp de Tarragona i si es té en compte una ciutat  molt diferent a la que existia quan es va construir l’actual traçat ara fa un segle i mig.  

Pot l’alcalde Ballesteros dir que no a un projecte que lliuraria la façana marítima del cinturó de ferro que ara la separa de la ciutat?  

Pot l’Ajuntament dir que no a un estudi que contempli com un dels seus eixos els accessos ferroviaris al port i a les àrees industrials, per facilitar la sortida de tot tipus de mercaderies en direcció Barcelona i Sud de França i en direcció per la Vall de l’Ebre a la resta d’Espanya?

Naturalment que no! 

Tenim un alcalde que ha fet en 10 mesos més que el que s’havia fet en 10 anys. Ara el que cal és sumar esforços, independentment de partits i fer un front comú per escriure el segon capítol del relat i fer que aquest acabi bé. Acabament que no serà nou, em recorda l’amic Pere Valls que al 1882, quan només feia 26 anys que estava feta l’actual via, l'enginyer director del Port Saturnino Bellido, va dibuixar un nou traçat, amb una estació on està la Plaça Imperial Tarraco acompanyat d’una memòria de més de 50 fulls.  Han passat 125 anys. Ara quan l’alcalde Ballesteros ha posat la primera pedra per acabar el relat, qui posi pedres al camí serà responsable per molts anys de què no tingui un final feliç.

Joan RUIZ i CARBONELL

Diputat a Corts per Tarragona

Aquest matí hem reformat el Reglament que enumera les comissions del Congrés. És un document que varia cada legislatura per adaptar-se a les necessitats, d’acord amb els ministeris que formen el Govern, tot i que no totes equivalen als ministeris. Es poden crear, com en aquesta ocasió, una específica per estudiar el problema de les persones amb discapacitats, també hi ha comissions que són mixtes que vol dir formades per membres de les dues cambres (Congrés i Senat)
 
No hem tingut problemes, estava pactat. En canvi a la tarda la cosa ha estat mes “moguda” Primer el ministre Solbes, ha exposat les mesures aprovades amb un Decret Llei del Govern per a la seva convalidació. Les dues que mes han transcendit, a l’opinió públiva, ha estat el retorn de 400 euros i l’altra el poder renegociar les hipoteques, en cas de dificultats econòmiques de les famílies, sens costos. He trobat el discurs del portaveu Popular, Montoro, molt derrotista, tot està molt malament i ells, quan governaven,  ho feien tot molt be. En el fons això és el resum del que ha dit.
 
La convalidació del segon decret llei, ha estat mes animat, era el de les mesures urgents per portar aigua a la província de Barcelona.

 
Ha començat tot amb la intervenció de Rosa Diaz, que a banda d’altres coses ha dit que presentarà, aviat, un projecte de llei per a que la distribució de l’aigua sigui competència exclusiva del Govern Central.

 

Un altra intervenció interessant ha estat la de Ridao, el portaveu d’ERC, que desprès de fer una llarga intervenció justificant la necessitat de portar aigua a Barcelona, i de defensar la feina que ha fet el govern de la Generalitat, ha dit que no pensava votar a favor. Mes d’un no ho ha entès. semblava que anava a votar que si, Joan Herrera d’ICV ha fet un elogi de la política d’aigües del Govern de la Generalitat i ha dit que la portada d¡aigües a Barcelona és un cas puntual, i excepcional i que per això votava que si. El Portaveu del PNB ha demostrat que com tots els diputats del PNB que he escoltat, fins ara, és un bon orador. En algun moment ha dit que pensava votar que si per solidaritat.

 

Pere Macias, el portaveu de CIU, en aquesta ocasió, després d’explicar, les característiques dels rius mediterranis, que m’ha recordat a un professor que vaig tenir a primer de batxillerat, s’ha dedicat a justificar el que el seu partit fos favorable, en el seu dia, al transvasament de l’Ebre. Segons ell, si s’hagués fet, ara no ens trobaríem així. També s’ha dedicat a fer retrets contra el tripartit al que ha responsabilitzat de la situació actual.

 

¿Deu pensar que no tenim memòria?

 

Ha aconseguit encrespar la “bancada” que és com ho diuen aquí, on seiem els del PSC. Ha acabat dient que aquestes mesures són “apaños” i com tots els de CIU ha parlat del Roina. No expliquen mai que en el cas que França, sobre tot els seus pagesos, estigués d’acord, tardarà un mínim de 14 anys en arribar i que la manca d’aigua serà aquesta tardor-hivern. Al final ha acabat dient que s’abstenien i per tant no han votat a favor de portar aigua a Barcelona.

Del discurs de Floriano, el diputat popular només dues coses, al primera que està clar que si diuen si a la portada d’aigua a Barcelona, com dic en un article de fa pocs dies, només és per a continuació dir que s’ha de fer el transvasament de l’Ebre en direcció a València, Múrcia i Almeria, tal i com deia el Pla Hidrològic Nacional. La segona que s’ha dedicat a desqualificar als socialistes d’una manera que m’ha deixat perplex, semblava que lo de les mesures per portar aigua a Barcelona era l’excusa per dir que els socialistes érem de tot.
 
Després la portaveu socialista Soraya Rodriguez ha sortit i, amb un discurs que hem recolzat amb aplaudiments cada dos per tres, (els del PSC amb força) ho ha contestat tot, especialment el que havien dit Convergents i Populars.
 
Les votacions les hem guanyades però ens ha quedat un cert mal regust de boca.
 
Despatx de la tercera ampliació del Congres dels Diputats, les 20:45m
 
Al sortit del Congrés, m’he trobat a un diputat de Madrid, que com altres 10, han pres possessió avui, per la dimissió dels que s’han incorporat al govern. Hem anat junts fins prop d’Atocha. Quan li he dit que m’havia sorprès el to del portaveu del PP m’ha dit que ja em podia acostumar, que els portaveus sectorials del PP, tenen aquest tipus de discurs i que quan més “canyeros” mes punts fan davant la direcció.

Avui he agafat l'AVE que surt de Madrid a les 21:30, i que va començar a funcionar ahir. Em sembla que l'hauré d'agafar molts dies. Arriba a l'estació del Camp a les 12:14 de la  nit, està molt bé. Fins ara un dia com avui obligava a quedar-se a Madrid o a tornar amb el Pont Aeri, però fins a Barcelona, clar.