El bloc del Joan Ruiz

Contra els Maltractadors : Tolerància "0"

Comencen els divendres com no pot ser d'altra manera. En aquesta época de l'any sempre hi ha alguna celebració. Aquesta vegada el sopar de l'Agrupació Socialista de Creixell. En teoria el sopar dels interventors i interventores, però a la pràctica, sobre tot a les agrupacions petites s'acaben convertint en una festa de tothom el que ha col·laborat a la campanya electoral 

Als postres, toca parlar, primer ho va fer el companys Bakali, el primer secretari de l'agrupació, a continuació la Montse, la cap de llista. Després em va tocar dir alguna cosa a mi, seguit d'un torn de preguntes. No em van preguntar per mocions, interpel·lacions, projectes de llei, sinó per coses com "que era el que mes m'havia impressionat de les Corts Generals" i si era veritat o no tot un seguit de qüestions, i naturalment com indefectiblement a tot arreu em van preguntar quan costa un cafè al Congrés dels Diputats.

I el cap de setmana acaba diumenge a la nit. Aquest he anat, amb el company Joan (Sanahujes) a les festes de Campclar (Zona Esportiva) on hem comprovar que ens hem equivocat d'hora. Total que quam hem arribat, allí no hi havia ningú, així que hem aprofitat el temps i en un moment ens hem plantat a Parc del Riuclar, on feien una revetlla. Per cert Vilella ens ha explicat com van canviar la porta de la capella de costat. ja em semblava a mi que aquella porta........

I després cap a l'altra zona de Campclar on el conjunt Variedades amenitzava la festa i hem estat fins la 1 de la nit veien els diables i el castell de focs.

Mentre venia en cotxe he pensat que alguna cosa caldrá fer perquè al Parc del Riuclar hi havia una dotzena de dones magrebins, en una cantonada, parlant entre elles i separades de la resta. A Campclar, a la "verbena", tot i el tant per cent tant elevat que hi ha de persones de tots els països del món al barri, no hi havia pràcticament d'immigrants.

Publicat a tottarragona.cat      -11 de juliol-

2.000 Llocs de Treball!

11/07/2008 :: 20:00h

 Avui m'he trobat missatges de tot tipus sobre el Congrés Federal, també declaracions de televisió i de ràdio, primeres planes al diaris. Tothom parla a favor o en contra del que hem aprovat. Alguns fan anàlisis molt acurats.  

Altres reflexen el que va passar, a qui es va elegir. Total que he decidit buscar i anar penjant fotos, dels companys i companyes del Camp de Tarragona que varem assistir.

Ho faig perquè no sembli que això dels congressos és només cosa de personatges, o de persones que tenen poc a veure amb la vida quotidiana, al contrari, els congressos socialistes són de delegats que procedeixen de tota arreu i que treballen a tot arreu, funcionaris, jubilats, estudiants, treballadors de la banca, professors d'universitat, comercials, pagesos, regidors de pobles i ciutats, en definitiva, gent normal i corrent que es reuneix per decidir que propossarem per fer en aquest pais als propers anys ( si la resta de ciutadanes i ciutadanes ens donen la seva confiança) 

abans de començar, Pep Felix, Manolo, Pau, Gustavo, Martina i Judith 

El Manolo(Tarragona) i Alejandro (Tarragona i Bloguero) amb el Patxi

Un altra vegada el Patxi amb Martina(Reus), l'Anna(Cambrils), el Dani(Cambrils) i i la Judith (Cunit) 

Crespin (Salou) rodejat

El que subscriu amb el de la Vega (Tortosa)

La Rocioooooo!!!!!!!!!!!

Francesc (Reus) mirant més enllà

Tras la tempestad del sábado vino la calma del domingo

Les xifres corroboren la imatge del Camp de Tarragona com un territori amb molta recepció d'immigrants, ja que actualment hi ha un total de 50.285 estrangers afiliats a la Seguretat Social.

La demarcació de Tarragona ha patit una gran transformació social en els últims anys, un dels aspectes més destacats de la qual és que el número d'immigrants no ha parat de créixer. La integració d'aquests treballadors estrangers sembla ser bona, ja que són molts els que arriben, i molts pocs els que volen tornar al seu país, doncs es troben còmodes habitant a Tarragona.


Així, durant l'any 1999, el nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social era de 4.884, xifra que ha anat augmentant paulatinament (el creixement anual està al voltant del 6%). A l'any 2005, el nombre de treballadors cotitzants ja era de 36.003, i enguany, fins al mes d'abril, la xifra és de 50.287.

El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, va qualificar com a «molt bona» l'evolució del nombre de cotitzants estrangers, i va valorar positivament «unes dades que han permès que moltes persones que viuen i treballen a les comarques tarragonines puguin gaudir de la possibilitat real de tenir una cobertura legal laboral».

La Pobla, com tants i tants pobles, ha crescut molt en els últims anys. Ha deixat de ser un d’aquells pobles petits, d’uns pocs carrers, on tothom es coneixia.Ara ha passat a ser un poble gran, amb tants carrersque ni els del poble de tota la vida saben el nom de tots, amb urbanitzacions escampades pel terme, algunes d’elles poc connectades amb el nucli urbà de sempre. I si abans tothom es coneixia, ara no és així. Hi ha molta gent nova que ha arribat.
 
Alguns s’incorporen a la vida del poble, altres surten al matí per anar a treballar i tornen a la nit, sense molta relació amb la resta de la comunitat que els ha acollit. Altres només tenen la casa pels caps de setmana.
 
Aquest creixement s’ha fet de forma extensiva, ocupant molt de terreny, amb un munt de nous carrers, urbanitzacions senceres, xalets, amb jardins i descampats entre unes cases i altres i comportant una despesa molt mes gran per l’ajuntament. Major despesa en electricitat, en asfaltat, en canonades d’aigua, en brossa i altres serveis.
 
Ha estat un tipus de creixement poc controlat per les administracions públiques, la major part de les vegades només en mans de promotors i constructors, sense pensar massa en el futur del municipi i a preus de lliure mercat.
 
És hora de canviar i cal fer-ho en una doble direcció. Primer fent que els poders públics, entre ells els ajuntaments, en la mesura de les seves possibilitats, participin molt més en fer possible que la ciutadania tingui un habitatge digne. Segon, dedicant recursos a la renovació i la rehabilitació urbana. Cal crear, entre totes les administracions, les condicions per ofertar lloguer de qualitat i assequible. (A Espanta està a lloguer només un 11% de la població, mentre la mitjana europea arriba a un 40%). I cal fer-ho amb la collaboració dels ajuntaments, que saben les necessitats del seu poble, quantes noves parelles buscaran pis, si hi ha gent gran que ha de tenir un habitatge adaptat, si hi ha casos de discapacitats. Cada ajuntament sap si al poble ha d’haver allotjament per a dones maltractades o quin tant per cent de persones viuen soles, i ha de tenir eines per promoure allotjaments per aquests casos que en moltes ocasions haurien de ser de lloguer. El sòl és un recurs limitat i cal canviar el model de construcció extensiva, per un de nou de renovació intensiva. Les noves construccions han de tenir com a criteri el desenvolupament sostenible, l’efi ciència energètica, que els edifi cis siguin accessibles i crear ambients amables, humanitzats I sans.
 
A molts pobles, pot ser també a la Pobla, això passa per rehabilitar cases del nucli tradicional del poble i donar vida als carrers de sempre. Cal que la part històrica del poble guanyi en qualitat, accessibilitat, insonorització, seguretat. Cal posar les condicions per acabar amb l’infrahabitatge i cal recuperar el disseny arquitectònic de les façanes. És un repte ambiciós al que els ajuntaments, com ja fa el de la Pobla, han de donar resposta, invertint en edificis històrics i estudiant necessitats. A la Generalitat i al Ministerio de la Vivienda’ els hi pertoca posar les eines per fer-lo possible.
 
JOAN RUIZ I CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-del-joan-ruiz/

 Unes 2.900 famílies cambrilenques s'estalviaran un 16% en el rebut de la llum amb la nova tarifa social

Redacció - El diputat del PSC al Congrés per Tarragona –Joan Ruiz– va anunciar el passat 28 de juny que, "a partir del dia 1 de juliol, entra en vigor la nova tarifa elèctrica aprovada pel Govern. Aquesta revisió té com a novetat important la possibilitat d'acollir-se a una nova tarifa social que el que pretén és protegir als consumidors més vulnerables i a les economies domèstiques amb menys recursos".

De fet, des del PSC s'ha anunciat que "a Cambrils, unes 2.900 famílies podran acollir-se a aquesta tarifa social, que els permetrà estalviar-se de mitjana, fins a un 16% del rebut de la llum. Podran beneficiar-se d'aquesta tarifa, les famílies que tinguin menys de 3 kw de potència contractada a casa seva. Per exemple, 3 kw de potència permeten utilitzar simultàniament la llum, la nevera, la televisió i un altre electrodomèstic com una rentadora o una planxa". Les persones que vulguin acollir-se a aquesta nova tarifa hauran d'omplir un formulari que s'haurà de lliurar a l'oficina de la companyia per tal que aquesta ho tramiti a l'administració.

Segons el diputat socialista –Joan Ruiz–, "gràcies a aquesta iniciativa del Govern, moltes famílies cambrilenques s'estalviaran diners ja que, en les tarifes socials, el que correspon a potència en el rebut de la llum és gratuït. Si no es consumeix res, no es paga res".

Aquesta és una de les mesures incloses en un paquet més ampli d'iniciatives per fomentar l'estalvi energètic. Mesures com la facturació mensual, que permetrà als consumidors fer un seguiment més fidel dels seus consums o l'establiment d'un mínim de consum gratuït de 12'5 kw al mes per a tots els consumidors domèstics. El més significatiu és la introducció d'una tarifa progressiva, és a dir, a partir d'ara, la facturació de l'energia és per esglaons. Així, "els primers kw són gratuïts per a tots els consumidors domèstics, el consum mig es factura a preu normal de la tarifa i els excessos en el consum familiar normal es penalitzen amb un recàrrec", segons va explicar Joan Ruiz.

Publicat al MES Reus

Abans del 1978 ja varem anar junts, el PSC-Congrés i la Federació Catalana del PSOE, a les eleccions generals de 1977. Ens vam posar d'acord en poques coses i ens vam haver de buscar un escut, un logo diríem ara, per anar a les eleccions. No podia ser ni el puny del PSC, ni l'escut del PSOE que llavors es feia servir, l'històric el del l'enclusa (yunque) i la ploma.

Varem fer servir una escultura a la que anomenavem "catalan power" i com tampoc ens posàvem d'acord amb com s'havia de dir la candidatura, doncs ens varem posar així de senzill "Socialistes de Catalunya" amb les sigles dels dos partits   

Al 78 com tampoc hi havia manera de posar-nos d'acord amb el nom del nou partit, l'únic que varem fer, va ser afegir la paraula Partit al nom de la candidatura, era el menys conflictiu. Com a Escut vam agafar el de la internacional socialista que llavors el PSOE el feia servir cada vegada mes afegint les 4 barrees.   

És per això que el nostre nom és Partit dels Socialistes de Catalunya en lloc del que semblaria més "normal" de Partit Socialista de Catalunya.

Cal dir que ara. amb el pas del temps estem encantats amb que el nom del partit sigui el que és. De fet no cònec a ningú que el vulgui canviar.   

(El "Catalan Power" era d'un esculptor valencià, Andreu Alfaro i està a una plaça de Banyoles.Com em recorda el bon amic, i company, Ramon Marrugat ningú no li havia demanat permís a l'autor per fer-lo servir, i ja en plena campanya electoral , Cirici Pellicer es va posar en contacte amb Alfaro i ho va solucionar)