La mitad de las empleadas del hogar de la provincia trabajan sin cotizar

En la demarcación hay 3.287 empleadas domésticas cotizando en la seguridad social. 0tras 3.000 forman parte de la economía sumergida

Octavi Saumell - Tarragona - 03/08/2008

Sólo la mitad de las trabajadoras domésticas de la demarcación de Tarragona están afiliadas a la seguridad social. Estos son los cálculos que maneja a día de hoy el ejecutivo central de cara a regularizar, a lo largo de esta legislatura, la situación de estas empleadas del hogar, la gran parte de las cuales (el 97%) son inmigrantes, mayoritariamente procedentes de Colombia, Ecuador y Rumania.
Según los datos del pasado 30 de junio, en la provincia hay 3.287 empleadas que cotizan, una cifra que representa un incremento del 3% respecto a las 3.181 que lo estaban a finales de 2007. Estos números, sin embargo, son inferiores a las 4.197 que se registraron tras el proceso de regularización del 2005, año en el que se aumentó en un 237% el número respecto a las 1.765 de 2004.

Un Real Decreto insuficiente    
El pasado mes de enero, el ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) puso de manifiesto su compromiso de reformar la situación laboral y de incluir en el Régimen General de la Seguridad Social a las empleadas del hogar.
La Plataforma Estatal de Asociaciones de Trabajadoras del Hogar denunció entonces las condiciones de «explotación» en que muchas veces se encuentran estas personas, que llegan a estar internas en un domicilio ofreciendo disponibilidad las 24 horas a cambio de un salario que no llega a los 300 euros mensuales, ya que tanto el Régimen de Seguridad Social que establece sus condiciones de empleo como el Real Decreto de 1985 que lo regula, no protegen al colectivo. «El nivel de prestaciones está muy por debajo del de otros sectores.
El Real Decreto es una ley que permite el contrato verbal, con las dificultades que conlleva; permite que las jornadas se alarguen sin límite horario; permite que hasta un 45% del salario se esté pagando en especies y reconoce el despido libre por desistimiento», aseguró en enero la portavoz de la entidad, Liz Quintana.
En cuanto al régimen de Seguridad Social, el colectivo ha denunciado en reiteradas ocasiones que «las trabajadoras tienen que darse de alta y cotizar toda la cuota, que es única y fija independientemente de las horas trabajadas; penaliza el pluriempleo; no reconoce derecho a subsidio por desempleo y, en caso de baja laboral, no se da prestación económica hasta pasados 29 días».

Igualdad efectiva y total
El diputado del PSC por Tarragona Joan Ruiz manifestó al Diari que en cuanto se regularice completamente este sector, «permitirá que el número de cotizadoras de estas empleadas se duplique en la demarcación». Entonces, estas empleadas podrán contar con un contrato de trabajo indefinido y tener derecho a paro. 
Según el político socialista, «el objetivo es lograr la igualdad total y efectiva de los trabajadores, dignificando sus condiciones laborales. No puede ser que actualmente sólo dependan de un contrato verbal y que no puedan recibir prestaciones cuando estén de baja».

‘Llegué a ir a 7 casas’
T.M.M. ha sido empleada del hogar durante siete años, pero ahora está de baja. Explica que «normalmente quien trabaja de esto es porque no tiene nada más». La ex empleada doméstica indicó que «llegué a ir a siete casas por semana. Hacía 72 horas al mes a unos diez euros a la hora», recuerda. 
Posteriormente se puso enferma, «y ya me fue completamente imposible poder cumplir». Precisamente por esta circunstancia, y ante las pocas ayudas que recibió, «estuve un mes en el hospital sin cobrar nada. Si nos aseguraran todo iría mucho mejor», reivindica.
Recientemente, las principales asociaciones de empleadas del hogar de España reclamaron que la reforma de la actividad dentro de este sector limite su jornada laboral a 40 horas semanales, tanto en el caso de las trabajadoras internas como de las externas, y que se reconozca su derecho a percibir una prestación por desempleo. 
 

ja fa uns quants anys que hi vaig. A aquelles hores a l'agost a la platja de la Pineda s'està molt bé. A mes és una manera de trobar a companys i companyes que al llarg del "curs polític"! no veus massa. I les parelles de més d'un i d'una a qui no havia vist feia un any.

Com sempre aquest any el sopar de l'Agrupació Socialista de Vila-seca, semblava una exposició gastronòmica.

S'està tan be, una mica a les fosques, amb la sorra fresca, amb una mica d'aire, parlant amb un o amb un altre, i provant la truita, el pastís, la macedònia, que ha fet cadascú. I per acabar un tallat dels que prenia quan era nen, amb llet condensada, això si descremada, coses dels temps. 

mentre parlavem una de les canyes que tenien posades es va tensar i ............ una daurada, com va dir algú la única que devia passar entre La Pineda i Mallorca.

ACN // 29.07.2008 18.38 h   Ref. 442549 // 0 caràcters

29.07.2008 18.38 h // ACN  Ref. 442549

El diputat del PSC ha posat l'exemple del Camp de Tarragona on durant els primers cinc mesos d'enguany s'han registrat 590 trucades a la línia permanent d'atenció a dones en situació de violència de gènere, de les quals 319 al Tarragonès i 114 al Baix Camp. Això suposa aproximadament el 9,5% del nombre total de trucades del conjunt de Catalunya, segons ha explicat.

També és molt important l'esforç que s'ha fet en matèria de protecció a les víctimes. En aquest sentit, 's'ha anat produint un increment progressiu de les ordres de protecció fins assolir un percentatge del 89,6% d'ordres dictaminades en relació al total de dones que l'han sol·licitat'.

Pel que fa a l'acció de la justícia, en el conjunt de l'Estat en aquests darrers tres anys s'han dictaminat més de 300.000 sentències contra els agressors, de les quals 53.282 han comportat una condemna a presó.

L'assignatura pendent, i l'aspecte més dramàtic en relació amb la xacra social de la violència de gènere, és el degoteig constant d'homicidis que no s'ha aturat. Malgrat aquesta tràgica realitat, s'ha produït un descens d'un 8,7% de víctimes mortals durant aquests tres anys de vigència de la Llei en relació als tres anys anteriors a la seva entrada en vigor.

Per tot plegat, afirma el diputat socialista, 'la Llei contra la Violència de Gènere ha facilitat que hi hagi més dones que aconsegueixin sortir de l'espiral de la violència, que hi hagi més protecció, més assistència social i més consciència ciutadana. Crec que estem en el bon camí malgrat que cada mort sigui una tragèdia irreparable', ha conclòs Joan Ruiz.

• PUBLICAT AL DIARI DE TARRAGONA
• El Camp de Tarragona ha rebut 590 trucades en els sis primers mesos de l'any a la línia d'atenció a les dones maltractades
• El diputat socialista al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha valorat aquestes dades i ha destacat 'l'augment molt significatiu del nombre de denúncies per violència de gènere 

Tres anys després de l'entrada en vigor de la Llei integral contra la violència de gènere les dades demostren que s'ha produït un augment molt significatiu del nombre de denúncies, del nombre d'ordres de protecció i de les sentències condemnatòries (més de 300.000 al conjunt de l'Estat). El diputat socialista al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha valorat aquestes dades i ha destacat 'l'augment molt significatiu del nombre de denúncies per violència de gènere que s'ha incrementat un 72% des de l'entrada en vigor de la llei'. Al Camp de Tarragona s'han registrat 590 trucades a la línia permanent d'atenció a dones en situació de violència de gènere.

El diputat del PSC ha posat l'exemple del Camp de Tarragona on durant els primers cinc mesos d'enguany s'han registrat 590 trucades a la línia permanent d'atenció a dones en situació de violència de gènere, de les quals 319 al Tarragonès i 114 al Baix Camp. Això suposa aproximadament el 9,5% del nombre total de trucades del conjunt de Catalunya, segons ha explicat.

També és molt important l'esforç que s'ha fet en matèria de protecció a les víctimes. En aquest sentit, 's'ha anat produint un increment progressiu de les ordres de protecció fins assolir un percentatge del 89,6% d'ordres dictaminades en relació al total de dones que l'han sol·licitat'.

Pel que fa a l'acció de la justícia, en el conjunt de l'Estat en aquests darrers tres anys s'han dictaminat més de 300.000 sentències contra els agressors, de les quals 53.282 han comportat una condemna a presó.

L'assignatura pendent, i l'aspecte més dramàtic en relació amb la xacra social de la violència de gènere, és el degoteig constant d'homicidis que no s'ha aturat. Malgrat aquesta tràgica realitat, s'ha produït un descens d'un 8,7% de víctimes mortals durant aquests tres anys de vigència de la Llei en relació als tres anys anteriors a la seva entrada en vigor.

Per tot plegat, afirma el diputat socialista, 'la Llei contra la Violència de Gènere ha facilitat que hi hagi més dones que aconsegueixin sortir de l'espiral de la violència, que hi hagi més protecció, més assistència social i més consciència ciutadana. Crec que estem en el bon camí malgrat que cada mort sigui una tragèdia irreparable', ha conclòs Joan Ruiz.

Publicat el 29 de juliol al REUS-DIGITAL

En els darrers tres anys el nombre de denúncies per violència de gènere s’ha incrementat un 72%

Redacció tt :: 29/07/2008 :: 20:00h Publicat a tot.tarragona.cat

Publicat a Tinet 28 de juny de 2008  

Prop de 600 trucades a la línia d'atenció a les dones maltractades, al Camp de Tarragona

dimecres 30 juliol 2008

Inaugurar un local del PSC, no és una cosa molt freqüent, el dissabte ho varem fer a Torredembarra. No és massa gran, però te el que ha de tenir, una sala per reunions, un despatx, un lavabo i un lloc per posar coses.

Ja feia temps que els companys de l'Agrupació Socialista de Torredembarra, tenien intenció d'obrir-ne un però fins ara no hi ha hagut manera.

Està al carrer Major, un carrer estret de la part mes antiga del poble i que els companys del Partit havien demanat tancar per la celebració.

Com és habitual en aquests casos va haver discursos, del primer secretari de l'agrupació i del de la federació, i de la tinent d'alcalde, la Susanna (l'alcalde és fora de vacances) i després un pica a pica i xerrar tothom amb tothom. I com no pot ser d'altra forma varem acabar brindant i fent-nos amb fotos per la posteritat.

A la nit vaig anar. primer, al barri del Pilar on feien un sopar al mig del carrer. Vaig estar amb el President de l'Associació de Veïns, i amb la seva dona, i amb l'Antonio, el regidor de la brigada, i amb la família Femenia i amb un señor que ningú em va presentar i amb qui em vaig repartit una truita d'espinacs que estava força be. Mira per on el Quico va i m'explica que unes veïnes havien presentat una denúncia contra un immigrant que te una botiga a Torrenova, que ha resultat ser un amb qui dijous passat em vaig entrevistar. Un de l'Associació de Nigerians. Un a qui un altre del col.lectiu Balafon li havia de traduir a l'anglès el que el de l'associació de senegalesos deia en francès. A la seva vegada ell li explicava a un altre, no se amb quin idioma. Es veu que ven peix sec amb una olor força penetrant i un grup de veïns s'ha queixat a l'ajuntament sense ni tan sols dir-li res a ell. (o així m'ho van explicar)  

Després de parlar del futur del barri, de com s'aprovaran els pressupostos de l'estat, de les dificultats que tenen les botigues al barri, de l'AVE, de l'estació de Perafort, de les dificultats per a que les coses arribin als mitjans de comunicació tal i com passen, de com incorporar els immigrants a la nostra societat i de si el PSC farà grup propi al Congrés de Diputats, varem acabar cantant el "Cumpleaños feliz" quan va aparèixer un pastis d'aniversari per una filla del President de l'Associació de Veíns

Mes tard hem vair arribar al barri del Port on encara estaven de Berbena, després d'un sopar al mig del carrer Sant Miquel. Vaig fer petar la xerrada amb el "meu cosí" el Pepe Ruiz que per cert te un net preciós, i amb el Carles, el tècnic de megafonia i amb Victòria i el seu home, i he saludat al Sergi que estava amb els seus fills i la dona. Al fons el conjunt feia música a tot vólum i la gent estava contenteta. Hi havia molta gent jove, però no he vist a ningú ballar.

Total que per no perdre el costum, a les dues de la nit, cap a casa. (en arribar vaig comprovar que no se fer fotos amb el telèfon, no ha sortit cap ni una ni del Pilar ni del Port)

Els divendres de juliol, tenen una característica comuna, a la tarda i a la nit, sempre hi ha on anar. Aquest sense anar mes lluny. Després de la trobada amb els amics paquistanís del Kebab, per veure si entenia la situació exacta en que es troben, he sortir amb el temps just per arribar a la inauguració que feien a l'ajuntament de Tarragona, d'una exposició amb el nom "Dones i Gitanes". Unes fotos molt boniques i molt grans amb frases emotives, decoren les parets del pati Jaume I. Parlen de les condicions de vida, de les dones gitanes de la importància que tenen dins de la seva cultura i en especial de la família gitana.

En acabar hi havia un refresc que m'ha servit per xerrar aquí i allà amb gitanos de la Part Alta de Tarragona als qui conec de sempre. Entre ells el Pichon que ara resulta que ven roba al mercat. Això del bar era molt esclau i despres de 20 anys el va tancar. O amb el pastor evangelista de Campclar, amb qui vaig estar parlant a la campanya electoral, o amb els pares de la Mònica. Per cert la Mònica, la seva filla, de l'edat de la meva gran, amiguetes de nenes a la Platja Arrabassada està embarassada, te 19 anys, i quan els he preguntat si era el primer net, van i em contesten que aquest serà el que farà 8, m'ho han hagut de dir dues vegades. No m'ho creia.

Quan ja mirava l'hora per sortir m'he trobat la Salima, que m'ha presentat a la seva germana. Li he pres el número de mòbil i hem quedat que es donarà d'alta.

L' autopista anava plena en direcció Tarragona, però com jo anava en direcció al Vendrell m'he plantat a Santa Oliva sense massa problemes. L'únic tram difícil ha estat la carretera entre la sortida de l'AP7 i el Vendrell que estava plena, plena, plena de cotxes, suposo que de Barcelona.

A Santa Oliva he sopat amb els companys de l'Agrupació, en un plaça pública, que era l'antic camp de futbol del poble. És una plaça molt maca amb moreres, i xops i un "Xiringuito" semblant als de la platja, de fusta, molt bonic. L'ambient molt agradable i alegre. L'alcadessa amb el riure que la caracteritza i els companys encantats que els hi dirigís unes paraules, en mig del pica, pica, que per cert era casolà, amb unes croquetes boníssimes. Els he dit que havien d'aguantar que estem iniciant una temporada de vaques flaques però que hem d'aguantar i explicar al nostre voltant que el govern fa tot el que pot, i mes, per a sortir d'ella el mes aviat possible i per a que no l'hagin de pagar el qui menys tenen.

I després de demanar el seu recolzament i la seva comprensió, sobre tot recolzament, he sortit en direcció a buscar l'autopista que anava plena fins arribar a l'alçada de Torredembarra.

He tardat 50 minuts en arribar a Vilaplana i pel camí m'he quedat sense bateria al telèfon, que era el lloc on tenia apuntat on es feia el sopar. Així que en arribar he pensat preguntat al primer que trobés on es podia sopar al poble, i mira per on era l'Ezequiel, un històric del partit, ja gran te 87 anys, que s'ha pujat al cotxe i m'ha guiat fins allà.

És un lloc que està molt bé, a l'aire lliure. Estaven a mes d'un nombrós grups de companyes i companys del poble, el Francesc, la Teresa, i naturalment l'Ernest, el Masdèu, i diferents caps de llista i responsables del Partit dels pobles del voltant.

Només he pres el postre i una infusió assegut, com tinc costum, per allà al mig dels companys que m'han estat fent preguntes de com és això del Congreso de los Diputados, del que és una Comissió, si és veritat que Bono parla com surt al programa de TV3, Polònia, si els diputats ens allotgem a un hotel, perquè es veu l'hemicicle tant buit en moltes ocasions, si és veritat que tenim prioritat per viatjar. I com no pot faltar enlloc la pregunta que no falta mai ¿quan costa un cafè al bar del congrés?

Total que després d'unes sentides paraules de Teresa, la Subdelegada del Govern, i de fer "corrillos" xerrant, (estava tothom tant a gust que volien continuar allì) a les 2 de la nit a casa.

ahir dimecres vaig anar i tornar, des de l'estació i del Camp a Barcelona, fent servir els trens AVANT. La tornada va ser amb un que surt de Barcelona a les 14:10 i arriba aquí a les 14:46 (crec recordar que minut cap aquí, cap allà devia ser això)

Una vegada vaig sortir de l'estació em vaig dirigir en direcció als autobusos per preguntar quin era el que anava cap a Tarragona. Un xofer amb accent argentí, em va assenyalar quin i va afegir que en cinc minuts sortia, com cada vegada que arribava un tren.

I efectivament 5 minuts després un altre xofer, també argentí, va pujar i va arrencar l'autobus indicat. Al mateix temps que altres tres autobusos, només amb el xofer, sortien en direccions diferents. Tot i que soc usuari permanent de l'estació mai havia fet servir el transport públic per anar o per tornar d'ella.  

Mentre veníem cap a Tarragona varem estar parlant tota l'estona dels seus orígens (fill d'un futbolista espanyol que va anar a jugar a Argentina i allà es va casar) i de la seva situació a Espanya, també de la situació del seu país i d'un seguit de coses que als argentins, els sorprèn del nostre país, com la seguretat amb la que anem pel carrer a qualsevol hora del día o de la nit.

També em va explicar que feia mesos que feia aquest trajecte entre l'estació d'autobusos de Tarragona i la de ferrocarril del Camp, i que agraeix que pugi algú al bus. Està cansat de transitar d'una punta a l'altra sol. De vegades pugen dos o tres persones, i una vegada va pujar una família que venia a la platja.

En tots aquests mesos el dia que mes recaptació ha fet, va ser un que va arribar als nou euros i mig   (si, si, he dit  9:50€)

Ahir va ser un dia llarg. Això d'aixercar-se per agafar el tren que surt a les sis i mitja de l'Estació del Camp de Tarragona, és "durillo". Pel que fa al viatge et pots entretenir amb els diaris i amb l'ordinador. El paisatge que els primers viatges tant mirava, ara ja ni el veig.

A les 9 i 20 del matí puntualment, va arribar el tren a Atocha i des d'allí, en 10 minuts de taxi, amb la subdelegada del Govern, ens varem plantar al "Congreso de los Diputados". No vegis com tenía el lloc que tinc per a la correspondència, revistes, al despatx de tot el que em va arribant !!! Cartes, propaganda, revistes, llibres, ordres del dia.....i una carta de José Bono explicant la proposta que ha fet d'horaris de sessió pel proper trimestre.

He deixat la cartera amb l'ordinador, i ens hem pres un tallat i un cafè, al bar de la tercera planta, que ens ha costat, entre els dos, 1 euro i 40 céntims. Després m'he disculpat amb (el ministre Celestino) Corbacho per no poder estar a l'inici de la Comissió de Treball i Immigració i amb un altre taxi ens hem arribat al Ministeri de Foment per assistir a l'acte de signatura de mes de 50 convenis amb comunitats autònomes, i ajuntaments per rehabilitar o conservar edificis de patrimoni històric.

Cada alcalde o conseller de cultura autonòmic passava davant i en una taula, habilitada a l'efecte signava els documents, conjuntament amb la ministra Magdalena Alvarez i la Secretaria d'Estat del Ministeri. Considerant que cada signatura, entre aixecar-se, anar fins allà, signar, saludar-se abans, etc etc etc venia a durar una mica mes de dos minuts, és fàcil calcular el que va durar.

De les nostres comarques hi havia dos convenis, un rehabilitar el Castell del Paborde, a la Selva del Camp i un altre per Restaurar el Pont del Diable de Tarragona. Per la Selva anava el seu alcalde Josep Masdéu, amb la Montse, la regidora de cultura, Josep Rofes i també la secretaria de l'ajuntament en el cas de Tarragona la regidora de patrimoni Rosa M. Rossell, en nom de l'acalde Josep Felix Ballesteros al que un "derrame" en un genoll, tindrà uns quants dies immobilitzat i l'arqueòleg municipal. A mes de la subdelegada del Govern, Teresa Pallarès i Francesc Vallès que ha arribat, abans d'acabar, procedent de fer unes gestions al mateix edifici, en un altra direcció general. 

A l'acabar, les fotos de rigor. Jo diria que els de Tarragona hem estat els que mes fotos ens hem fet. Amb la ministra, sense ella, amb el Subdirector General, els de la Selva, el de Tarragona. Ens hem quedat sols a la sala.

A continuació vaig mantenir una llarga entrevista amb el Subdirector General responsable de la Comissió que aprova els convenis del "!% cultural" Varem repassar els projectes encallats i comentant que podiem fer per "desencallar-los"

Encara vaig tenir temps, un altra vegada amb taxi, d'arribar al "Congreso de los Diputados", on la Comissió de Treball i Immigració, encara no havía acabat i on va quedar demostrat que a Corbacho no "le tose nadie" I és que no hi ha dubte, ser alcalde uns quants anys és mes que una bona escola per tenir responsabilitats, és una universitat, millor dit un doctorat.

Tot i l'hora que varem arribar encara ens van donar dinar, a uns quants diputats del Grup Socialista, al menjador de la Tercera Planta, a la Primera Ampliació. El Servei del menjador va ser molt comprensiu i no van tancar fins que a les 4 i mitja de la tarda passades, varem acabar de dinar.

Encara vaig tenir temps, mes d'una hora, per fer feina de despatx, fer unes quantes trucades, contestar correu electrònic, i mirar d'aconseguir la transcripció literal de la Comissió, així podré llegir la part que m'havia perdut i on es va parlar del contracte de retorn dels emigrants que vulguin tornar al seu país, amb el diners de l'atur que els hi corresponguin.

Amb això que va arribar l'Anton i algun altre diputat i varem marxar en direcció a la casa de Campo. Per cert, amb el meu cas, amb dos diputats socialistes del Pais Basc que em van explicar la situació allà i les possibilitats que a les properes autonòmiques pugui haver una lendakari socialista. Segons em varen dir aquesta vegada sembla que ..... esperem....

L'acte d'explicació i celebració dels 100 primers dies de govern socialista va ser una barreja entre emotiu i didàctic, jo diria sobre tot didàctic. El públic entregat, amb aplaudiments a cada frase a cada afirmació.

En finalitzar i després de rebre una veritable "bofetada de calor madrileño" al sortir del teatre de la Casa de Campo, tot i que eren ja prop de els 9 de la nit, un altra vegada en marxa. Aquesta vegada en direcció a l'estació d'Atocha, on encara hem arribat amb el temps suficient per beure'm uns quants gots d'aigua. Estava deshidratat.

I quan ja confiava fer el viatge tranquil, resulta que al costat anava un molt alt càrrec d'una autonomia propera, amb ganes de reflexionar i fer debat. Naturalment no vaig deixar passar l'ocasió, i amb intervencions assenyades de l'amic Anton, i amb discreció, educació, maneres i deixant clar que sempre estavem del mateix costat, aixó si, varem discrepar d'un grapat de coses.Quan va baixar del tren em va donar records per l'amic comú Xavier. M'ho he passat la mar de be, he d'admetre que ha estat lo milloret del dia

Només va faltar que en arrencar el cotxe per tornar de l'estació a casa, devien ser cap a les 12 i mitja de la nit, va sonar "Tatuado" de Concha Piquer i amb el fresc  que entrava per la finestra, mentre conduia en direcció a casa vaig pensar  en tot el que havia de fer demà (avui) no se si tindré temps....  

FOMENT DESTINA 2.500.000 EUROS A LA REHABILITACIÓ DEL CASTELL DE LA SELVA DEL CAMP I 1.505.000 EUROS A LA RESTAURACIÓ DEL PONT DEL DIABLE DE TARRAGONA

El Castell del Paborde a la Selva del Camp 

         El Pont del Diable de Tarragona

"Penjat a la pàgina de les nostres comarques de la ACN"  

La Selva del Camp (Baix Camp).- El Ministeri de Foment invertirà 2.500.000 euros per a la segona fase de la rehabilitació del Castell del Paborde de la Selva del Camp. Aquesta partida s'emmarca en les ajudes previstes dins de l'1% cultural, és a dir, els recursos que Foment destina a rehabilitar el patrimoni arquitectònic estatal. El responsable de 1% cultural del grup del PSC al Congrés, el diputat tarragoní Joan Ruiz, ha afirmat que aquesta actuació és un 'pas endavant' en la recuperació del patrimoni arquitectònic i que suposa una 'nova constatació' de l'aposta del govern de l'estat pel Camp de Tarragona.

 "Publicat per l'AQUÏ"  

El Castell del Paborde, a la dreta de la imatge 

laselvadelcamp.org 

En aquest sentit, el responsable de l'1% cultural del grup del PSC al Congrés, el diputat tarragoní Joan Ruiz, ha afirmat que "aquestes dues noves actuacions que afecten dos municipis de les nostres comarques, Tarragona i La Selva del Camp, són un nou pas endavant en la recuperació del nostre patrimoni arquitectònic i, alhora, són una nova constatació de l'aposta del Govern pel Camp de Tarragona."

Pel diputat socialista, aquesta dobla inversió "ajudarà a potenciar, per exemple, l'atractiu turístic d'ambdues poblacions". En el cas de Tarragona, amb la rehabilitació d'un element de referència com és l'antic aqüeducte romà, i en el cas de La Selva amb una inversió que farà que el poble recuperi el castell del Paborde, amb el que això suposa a nivell turístic i cultural."