Xavier Sabaté

Ens canviem de lloc, sempre fidels a Tinet

• Sr. Francisco Camps
• President de la Generalitat Valenciana
•  
• Molt Honorable Sr.: 
•  
• Em refereixo al tancament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana de la qual en sou President. I us escric com a ciutadà preocupat pel futur de la nostra llengua pròpia de la Comunitat valenciana tal com reconeix l’Estatut que vàreu prometre acomplir i quan vàreu prendre possessió. Ja veieu que parlo de la nostra llengua en primera persona del plural perquè la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana la considero tan meva com la que parlem a Catalunya. Prescindeixo de com la denominem on es parla. Però vos sabeu que és la mateixa. Ho ha reconegut sempre la comunitat científica i els milions de persones que l’han usat al llarg  de la història i la usem encara avui.

• Doncs bé, com la llengua és  una de les essències de la personalitat de qualsevol ésser del regne animal, em preocupa com a humà que estigui en perill i estic segur que aquesta mateixa preocupació la teniu vos. A ningú li agrada que es perdin els seus orígens – ja sabeu que el vostre i nostre Raimon de Xàtiva ho explica tan bé quan canta que qui perd els orígens perd la identitat – i estic convençut que a vos tampoc.El cas és que aquesta llengua comuna amb denominacions diverses  corre riscos que hauríem d’evitar perquè poden ser letals. Els grans mitjans de comunicació a través de satèl.lits, la xarxa d’internet amb una simple connexió a qualsevol lloc del planeta han eixamplat les possibilitats de comunicació i de difusió del coneixement però hi predominen pocs idiomes i el nostre se’n ressenteix.

• De manera que costa trobar la nostra llengua en aquests mitjans, com en altres àmbits de la nostra vida: el cinema, els mitjans de transport estatals i internacionals, premsa escrita o mitjans audiovisuals.És per això que us demano que reconsidereu la vostra postura d’impedir amb sancions econòmiques la difusió de les emissions de TV3 al vostre país. Si tenim poques eines per difondre la nostra llengua, no pot ser que en prohibiu un de tan important com la televisió que normalitza l’ús, l’estén i ajuda a consolidar la nostra parla.Us ho demano com a ciutadà compromès des de fa més de trenta anys per la causa de la nostra llengua que és el principal tresor de què disposem i el primer i ja potser l’únic que ens atorga personalitat pròpia.

• Hem estat i en som milers els qui hem lluitat i ho continuarem fent amb esforços personals i col.lectius. us convido que ens acompanyeu en aquest esforç. Us asseguro que val la pena, és una bona causa. En aquest sentit hi ha moltes formes de col.laborar  a assegurar aquest patrimoni comú. Us posaré un exemple que no costa gaire esforç:  us podríeu inscriure com a voluntari lingüístic per ensenyar als qui han vingut de fora a integrar-se millor a la nostra comunitat. Us puc asssegurar per experiència pròpia que no costa gaire esforç, proporciona moltes satisfaccions i faríeu una bona obra que sense dubte us seria reconeguda. 
• En fi, estic segur que considerareu la possibilitat de fer marxa enrere respecte a la prohibició de les emissions de TV3. Jo espero que algun dia puguem tornar a rebre les de Canal 9. 

• Amb tots els respectes, rebeu una salutació 
• Xavier Sabaté

Un PSC amb perfil propi

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política més que no pas en el projecte que continua essent    vàlid. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre. 

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l'exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel·lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya. 

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control  de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi. 

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin,  hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la recerca com a signes distintius del nostre poble. 

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida. 

Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la realitat nacional de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel·lar a l’esforç individual i col·lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerra i centre-esquerra i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il·lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col·lectiva. 

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor.

 

• No deixa de sorprendre’m en la pràctica quotidiana el patriotisme de la dreta nacionalista de casa nostra. Només dos apunts:  
• 1 - Releguen la llengua al departament de Cultura retrocedint clarament en el lloc que l’havíem situat el Govern de progrés: a vicepresidència per assegurar la transversalitat i fer visible la màxima importància que li atorgàvem.  
• 2 - Aquest cap de setmana sento en la pròpia veu del sr. Mas que un dels motius per suprimir l’impost de successions, aquest que només afecta els catalans que més recursos tenen, és que si no es suprimeix correm el risc que aquests ciutadans estableixin el seu domicili fiscal fora de Catalunya. Caram, renunciem doncs per sempre que els nostres afortunats catalans que disposen de més recursos aportin al bé comú de Catalunya una part dels seus recursos ? Tana poc confia en ells el sr. Mas ? Tan poc patriotes els considera que els creu sospitosos de fer evasió fiscal pura i dura a Liechtenstein per exemple ?   
•  Si jo fos un d’aquests m’enfadaria amb el sr. Mas per aquest mensypreu i  menysteniment. Com que no ho sóc, simplement penso que el sr. Mas seria més bon pariota si simplement acomplís amb allò que diu l’Estatut que fa pocs dies ha promès acomplir: “ Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa “

• XAVIER SABATÉ: “AQUEST GOVERN ASSENYALA PROBLEMES I ENEMICS EXTERNS PERÒ APORTA POCS PROJECTES DE FUTUR I NO EN CONCRETA CAP” 

   

  Josep Maria Sabaté: “Per parlar de retallades, amb un bon administrador de finques n’hi hagués hagut prou. El que ha de fer el conseller és posar tot l’empeny en endegar noves formules que facin possible les inversions que necessiten els ciutadans” 

   

   

  “Ens preocupa la incertesa que està demostrant el Govern del senyor Mas. De moment només parlen de retallar la despesa però no de com generar nous ingressos. A Tarragona encara no coneixem quines són les seves prioritats ni que pensen fer amb els grans temes de territori, com el Logis Penedès, pel que continuen instal·lats en l’ambigüitat permanent”, així s’ha manifestat el diputat socialista i portaveu adjunt del PSC al Parlament,Xavier Sabaté, a l’hora de valorar aquestes primeres setmanes d’actuació del Govern d’Artur Mas. 

   

  Segons Xavier Sabaté, “aquest Govern es limita a assenyalar problemes i enemics exteriors però aporta pocs projectes de futur i no en concreta cap. Els socialistes tornem a emplaçar al senyor Poblet i al senyor Nin a què es dediquin en exclusiva a exercir les seves responsabilitats i deixin d’acumular càrrecs.”

   

  El portaveu adjunt del grup parlamentari socialista ha afirmat que l’acció política dels diputats socialistes al Parlament per Tarragona se centrarà en com sortir de la crisi econòmica, en evitar retallades en les polítiques socials impulsades pels Governs de progrés durant aquests darrers 7 anys i en avançar en matèria mediambiental. “Nosaltres som un partit de Govern que en aquests moments està a l’oposició, per tant, exercirem una tasca d’oposició amb sentit de la responsabilitat”, ha dit Xavier Sabaté.

   

  Finalment, el diputat tarragoní ha emplaçat al president Mas a què “corregeixi l’anomalia que suposa no tenir a cap ciutadà de les deu comarques de la nostra província al Govern de la Generalitat -un fet insòlit- en la primera remodelació del Govern. Nosaltres creiem que és que molt important que cada dimarts, a les reunions del Consell Executiu de la Generalitat, hi hagi persones de les nostres comarques.”  

   

  Per la seva banda, el diputat socialista Josep Maria Sabaté ha afirmat que “en matèria de Salut ens preocupa el fet que tothom està parlant massa. Per parlar de retallades, amb un bon administrador de finques ens haguéssim sortit. El que ha de fer el conseller és posar tot l’empeny en obrir noves formules que facin possible les inversions que necessiten els ciutadans.”

   

  En un altre ordre de coses, Xavier Sabaté serà el portaveu del PSC a la comissió d’energia i turisme durant aquesta legislatura, Josep Maria Sabaté ho serà en la comissió salut, Núria Ventura en la comissió de joventut i Núria Segú en la de cooperació i solidaritat.

   

  Pel que fa a resta de comissions parlamentàries, Xavier Sabaté és membre de les comissions d’interior, de control de la corporació catalana de mitjans audiovisuals i a la del Síndic de Greuges. Josep Maria Sabaté forma part de les comissions d’economia i finances, d’interior i de la sindicatura de comptes i Núria Ventura de les comissions de reglament i benestar família i immigració. Per la seva banda, la diputada vallenca Núria Segú és vice-presidenta de la comissió d’igualtat de les persones i membre també de les comissions de salut i de benestar.

   

  
  

• Que ahir dia 18 de gener de 2011 es pogués emprar per primera vegada a la història el català al Senat és quelcom que ens hauria de produir una gran satisfacció als catalans. Que qui ho hagi fet hagi estat el senador socialista del PSC Ramon Aleu , fill de Margalef i falsetà d’adopció, és a dir, un prioratí de soca-rel i un socialista de pedra picada, a mi em produeix una satisfacció especial.Que els socialistes hem estat darrera de qualsevol canvi social d’importància en aquesta Espanya des nostres dolors i algunes alegries és un fet incontestable.
• Que en aquesta ocasió també hem estat els principals impulsors i agents d’aquest canvi que ja no tindrà mai marxa enrere és una altra realitat. En aquest sentit, gràcies als company del PSOE als quals agraïm poc els catalans aquesta fita com que tinguem l’Estatut  més ampli de la història i el finançament més positius que mai per a Catalunya. Anem fen llista per la història i unim aquest fet a l’escola en català, a la primera – que no la segona que tants problemes ens ha portat – Llei de Normalització lingüística, a la tornada del President Tarradellas, al segon Estatut i a tantes altres fites. Els socialistes servim Catalunya i els catalans en tots els camps.
• Altres que criden molt potser no tenen un full de serveis com el nostre. Em va fer molta gràcia una tertuliana al programa 59 segons del mateix dia 18 de gener quan li va dir al President del nostre Grup Parlamentari Joaquim Nadal referint-se a un ex-alumne: “ Li  va ensenyar tan catalanisme que ara el seu alumne s’ha fet de CiU “. En Quim, amb el to educat que el caracteritza va respondre massa moderadament: “ No més que jo”. I és que mentre uns criden i assoleixen resultats més aviat pobres, altres fem feina efectiva. Algun dia, si volen, podem fer balanç. Els socialistes del PSC no tindríem cap complex ni prevenció perquè estem segurs que, de serveis a Catalunya, n’hem fet bastants.
• En aquesta ocasió Ramon Aleu n’ha afegit un altre. Vaig sentir les seves primers paraules a Valls en directe a través de la ràdio del cotxe malgrat que feia tard a la proclamació de Núria Segú com a candidata. Un cop al local del PSC de la capital de l'Alt Camp vaig anunciar-ho amb uan evident satisfacció que va ser seguida amb aplaudiments. El moment s'ho mereixia.

El nou i novedós Conseller de Cultura acaba d’inaugurar allò que espero es quedi en un isolat i únic cas de ser un conseller del Govern de Catalunya que ha servit a dos senyors. “ Ningú no pot servir dos senyors; perquè avorrirà un i estimarà l’altre; o bé es lliurarà a un i menysprearà l’altre. ”   (Mateu ).

El conseller diu que al PSC alguns han focalitzat el seu transfuguisme com un debat moral bastant impropi dels temps que corren. Té raó que no està de moda la moral avui. Però això no vol dir que encara hi hagi gent entestada a tenir la moral com a guia en les decisions que prenem a diari.

Aquí parlem de projectes i d’idees. A no ser que es pensi que ja no n’hi ha o que totes es redueixen a una, amb la qual cosa hem d’anar pensant en una altra cosa que no sigui la democràcia, sistema que es basa en la confrontació d’idees i de projectes. Però el nou conseller ha passat  a formar part d’un govern conservador encara que li costi admetre-ho. I la dreta sempre ha estat procliu a difuminar el debat i la pròpia existència de les ideologies. I procura substituir-ho per una única ideologia de servei a la pàtria. Només cal llegir atentament els dos darrers discursos del nou President  del Govern de la Generalitat – investidura i de cap d’any - on el concepte i el terme ciutadans pràcticament no apareix i sí, en canvi, el nom de la nostra nació en nombroses ocasions.

Però l’intent de difuminació de les ideologies propi de la dreta és arreu i ve d’antic. Qui millor ho va teoritzar va ser  Gonzalo Ferrnàndez de la Mora ( 1.924 – 2002 ) que encara el 2.000 va escriure el següent: “ En mi libro ‘ El crepúsculo de las ideologías (1965) ‘ formulé la ley sociológica de que cuanto mayor es el desarrollo cultural y económico de una sociedad, menos factible resulta la adopción de las decisiones públicas en función de ideologías y más se imponen los criterios estrictamente racionales o científicos.”. Quelcom de molt semblant sentim aquests dies al voltant de la designació del nou govern de Catalunya – trascendir els partits, transversalisme... – i del cas Mascarell.

Però la dreta sovint enganya i Fernàndez de la Mora que desprès de la publicació del llibre va ser premiat per Franco amb un ministeri, va ser al cap dels anys un dels fundadors de Alianza Popular, actual Partido Popular quan va arribar la democràcia. Així que una cosa és intentar difuminar ideologies i l’altra la d’estar segurs que n’hi ha una que deu ser la veritable i amb la qual hauríem de combregar tothom.

Però la democràcia es basa, sortosament , en la diversitat i aquesta existeix. El nou conseller de cultura no ens farà creure que pot construir un programa electoral socialista i estar al servei d’un altre en poques hores. Mal favor fa a la democràcia i al país i, afegeixo, als ciutadans, terme que tampoc no apareix en la seva primera entrevista a un rotatiu de Barcelona.

I aquesta és la meva única recomanació d’entrada. Que pensi en ells i elles. En els homes i dones de Catalunya. La seva tasca de govern respondrà millor als interessos reals dels qui cada dia transiten pel nostre país. I naturalment que pensi també en els milers d’homes i dones que al llarg de la seva vida política l’han portat a ser un notable servidor públic. Tots ells i elles socialistes amb carnet o sense. Han  estat ells i elles i no tant els mèrits del conseller que, com humà que és, no en té molts, Al menys a la indústria cultural privada no sembla que a partir del 31 de desembre li pensessin reconèixer gaire. I que pensi com com podrà mirar aquests homes i dones a la cara.

És trist, humanament pensant, que el nou conseller prefereixi mirar la cara d’una sola persona a qui ha promès fidelitat el dia 29 que als milers d’homes i dones que també construïm Catalunya, de vegades des del Govern, altres des de l’oposició, però des de posicions d’esquerres i catalanistes a les que no pensem renunciar ni a canvi d’una Conselleria.