El bloc del Joan Ruiz

Més fotografies de la Festa d'Aniversari  

d'alguns dels qui varem anar amb autocar

Una molt bona !

A una petita exposició hi havia una carta dirigida a la Federació VI del PSC-Congrés que fa referència als delegats que tenia al Congrés d'Unficació (15 de Tarragona i 4 de Valls)

 

Una vista de la Sala de la Festa

Dues Guapes

Es pastis, abans que el Primer Secretari del Partit José Montilla i el Vice-primer Secretari Miquel Iceta apaguessin les 30 espelmes

UNA ULLADA ALEGRE I NOSTÀLGICA  

Vols donar un cop d'ull al que passava l'any 1978, l'any de la "Unitat Socialista", ? ho pots fer a l'adreça següent: 

www.30aniversaripsc.cat/

on pots trobar anuncis d'aquell any, portades de diaris del PSC, etc etc etc, pots deixar comentaris, tafanejar la llista dels que érem i després de 30 anys encara continuem al Partit............

I per celebrar-ho ens varem reunir a un dels annexes del Palau Sant Jordi, la Catedral del Socialisme Català, per dir-nos els uns als altres que la experiència d'aquests anys ens demostra que no ens varem equivocar, que la Unitat en una única organització de tots els col.lectius socialistes, era bo pels catalans, era bo per Catalunya.

Hi faltava gent, entre els mes aplaudits Joan Reventós i Josep Verde i Aldea, el primer que va morir fa uns anys, el segon que, molt malalt, no va poder assistir.

 

Amb catifa vermella amb espelmes

pastis d'aniversari

moments per parlar i recordar

i castell de focs per acabar

---

UN RECORD 

Del congrés d'Unitat de fa 30 anys recordo algunes coses. Un d'elles és quan estant en un passadís, vaig veure com els companys i companyes de la federació catalana del PSOE, sortien de la Sala on estaven tancats feia hores i hores, i hores i acceptaven negociar. Recordo perfectament, com un dels que anava al davant d'ells era un noi jove, amb un "polo" crec recordar que groc, o potser blanc, del que vaig sentir el seu nom. Es deia "Celestino" mes endavant vaig saber que es deia de cognom Corbacho.   

 

 

 

---

EPÍLEG i ANÈCDOTES

A la nostra federació, el Camp de Tarragona, varem llogar un autocar que va sortir de Reus i va passar per Tarragona,  i cap a Barcelona. Inda com sempre tan detallista havia trobat una samarreta del PSC-Congrés i el carnet dels primers temps del PSC (psc-psoe).

A l'acabar no estava l'autocar que ens havia portat, resulta que el xofer havia acabat la seva jornada de treball i venia un altre amb un autocar diferent. Entre el que ens va portar, l'empresa i el que ens havia de retornar a Tarragona, va haver un "despiste horari" i en lloc de recollir-nos a les 11:30 l'autocar va arribar a les 12:00 passades, quan ja no quedava ningú mes que nosaltres allà.

El viatge de tornada bé, però quan anàvem a recollir el nostre cotxe, que teniem aparcat més enllà de la Plaça Imperial Tarraco, va i l'Alexandre, cau a terra. Tot va ser perquè el Lluís va dir que el Clavé de Vila-seca procedia de el PSC-Reagrupament. Llavors L'Alexandre es va girar per dir que no i no va veure el "bordillo" de la vorera. 

Amb el Lluís i la seva dona el varem ajudar a aixecar-se i després de netejar-li la cara de sang i una vegada recuperat del mareig del cop, vaig anar a buscar el cotxe i el varem portar a urgències del Joan XXIII. Entre l'espera, la visita de la metge, la radiografia  i el parell de punts que li van posar al nas, hem acabat sortint de l'Hospital a les 3:59.

Està vist que no hi ha manera d'anar a dormir aviat.  !

   

UN CAP DE SETMANA HABITUAL
 
 

Ara fa una estona que m’han arribat una fotografies del cap de setmana passat, va ser un cap de setmana “normal” com ho són els de les últimes.
 
Es podria dir que va començar divendres, quan varem sortir, ràpid, del local del Partit a Tarragona, per arribar al sopar dels interventors i interventores de la ciutat en aquestes últimes eleccions generals. Va ser acabada l’assemblea d’agrupació en la que elegíem els delegats pel 11è Congrés del PSC.
 
Érem vora 300,  perquè tot i que hi havia qui no podia participar en la trobada, d’altres venien acompanyats de la parella corresponent. Hi ha parelles que tots dos estan a una taula electoral representant al PSC. 
 
Em va tocar parlar primer, després ho va fer el company Vallès i va tancar el nostre alcalde Josep Félix Ballesteros
 
El sopar era bo, però el que realment era bo, era l’ambient. Vaja que si tenim eleccions aquest cap de setmana, tornem a tenir interventors a cada taula de les mes de 190 de Tarragona-Ciutat. 
 
Serien mes de les 3 i mitja (de la nit)  quan varem marxar cap a casa, mentre continuava plovent. 
 
El dissabte una vegada acabat l’arròs amb carxofes, que em va sortir superb, vaig anar a recollir a la meva Roser que estava a un arròs que havia ajudat a organitzar.
 
Vaig quedar parat es tractava d’una trobada de responsables de col·lectius de dones de la ciutat. Quan vaig arribar ballaven i estaven força animades, Roser em va anar presentant a una i altra i al cap d’una estona cap a casa .
 
La resta de la tarda, netejant les torretes de la terrassa (ja feia temps que ho havia de fer). A la nit em vaig revelar i no vaig voler veure el concurs d’Eurovisió i quan estava jo “meditant” al sofà, em va trencar la “meditació” el so del telèfon, miro l'hora i mancaven 10 minuts per les 11 de la nit. Trucava l’Habas que va i em diu que ja anaven pel segon plat. Em vaig posar les sabates (es “medita” millor descalç) i vaig sortir en direcció a l’Arboç. M’havia apuntat malament el sopar de les agrupacions del Baix Penedès, no era el proper dissabte sinó aquest. En 34 minuts estava al poliesportiu de l’Arboç  (plovia però no hi havia ningú per la carretera) Lo millor del sopar va ser el final. L’agrupació de l’Arboç va regalar, a cada una de les altres, un pernil.
 
M’imagino les assemblees, a les agrupacions del Baix Penedès, per elegir delegats al congrés que es faran aquets propers dies, com a berenars de pa amb tomaca (el pernil ja el tenen).
 
A la comarca tenen un costum amb això dels parlaments que és poc habitual, discurseja un munt de gent, aquesta vegada la Judith, jo mateix, el Jordi, l’Ernest (en representació del Josep) Marti, Joan Sans i diria que encara em deixo algú. Total que després de la tertúlia habitual d’un sopar com aquests, a les 2 de la nit cap a dormir
 

El diumenge no va sortir el sol i va continuar plovent, pràcticament, tot el dia. A Torreforta, l’associació de jubilats del barri havia organitzat un arròs per mes de 1000 persones i tot i l’aigua que queia, quan van començar a repartir les racions, va aparèixer gent de tot arreu, molts amb recipient de plàstic per portar-ho cap a casa.
 
Quan la cua va acabar i amb una paella que encara quedava per repartit, un grup bastant nombrós, varem anar al local de l’associació. Potser l’arròs estava una mica passat però en bona companyia......
 
Els postres eren molt bons, una pasta de fruita del que no se quantes vegades vaig repetir, i també el cafè que feia Conchi, la dona de l’Albert. Potser una mica fort però vaja res que no es pugui arreglar amb un bon raig de llet.
 
Quan acabàvem, el president de l’Associació, l’Albert, va explicar que li havien posat una querella i que havia d’anar a judici. Segons vaig entendre ha estat CIU pel que va passar a les portes del Fortí de la Reina, quan un grup d’afectats pel POUM va escridassar a l’exalcade Nadal quan aquest anava a un homenatge que li feien.
 
M’estalvio els comentaris del presents però a mes d’un de CIU li devien xiular les orelles. 
 
Finalment i després d’un segon cafè, mentre la tertúlia continuava i sense deixar el paraigües es va fer hora de tornar a casa.
 
El diumenge es celebrava el Corpus, però la processó es va fer, degut a la pluja, pel Claustre de la Catedral, i “sense públic”. Un altra tradició del Corpus, el repartiment de coques amb cireres, unes 500, a la porta de l’ajuntament, va tenir lloc com sempre, tot i que cal dir que amb menys demanda, degut a la pluja
 
No participava en el repartiment de coques des dels temps de l’alcalde Recasens.      
 
 
 

que el PSC, amb Josep Felix Ballesteros al davant, va guanyar ampliament les eleccions municipals. 

Junts podem més
 

Dissabte passat, a Falset, es van reunir els caps de les llistes de PSC-PM, molts d’ells alcaldes, al costat del de Tarragona el de Vilanova d’Escornalbou, al costat de l’alcaldessa de Cunit, l’alcalde de Reus, per dir a la resta d’alcaldes i administracions amb competències al Camp de Tarragona i a tots els ciutadans i ciutadanes que estan disposats a caminar plegats, que cal donar respostes al reptes que tenim i que només junts ho podrem fer.
 
Perquè hem de decidir si només volem ser, una regió perifèrica de Barcelona, una zona productora d’energia, un lloc on es ve de vacances o també un territori on els que vivim, o viuran,  tinguin totes les oportunitats que pot tenir un ciutadà o una ciutadana a qualsevol altre indret.
 
Per això cal decidir que fem. Si continuem produint oli Siurana i avellana, si preservem els Castanyers de Prades o el Bosc de la Marquesa, si fem que el riu Gaià torni a viure, si volem que les noves generacions tinguin només contractes temporals al turisme, a la construcció, o una vida plena d’oportunitats. Cal augmentar encara més la qualitat de la sanitat, del Joan XXIII, del St. Joan i resta de centres. Hem d’incorporar a la nostra societat, als immigrants i fer que la cultura sigui un be a l’abast de tothom, hem de tenir un sistema educatiu que ens prepari pels reptes d’aquest segle.
 
Tenim mancances. Una xarxa de transports públics per unir millor els pobles del Priorat i la Conca amb el centre de la Regió, i les poblacions importants entre si. Ens sobra que Tarragona i Reus llaurin en direccions diferents. Tenim poca aigua. Ens manquen objectius compartits i coordinació entre administracions. Tenim per tot arreu, zones que podien haver estat patrimoni de tots i que un urbanisme descontrolat ens ha fet perdre. Ens manca també associacions que tinguin, a mes d’objectius propis, uns altres de compartits.
 
Som el que som i tenim el que tenim. Dos ajuntaments grans, Tarragona i Reus, uns quants de mitjans, i pobles disseminats per tot el territori, un Aeroport, un Port, oferta turística, autopista i carreteres i ferrocarril, ara l’AVE que ens comuniquen. També tenim la Universitat Rovira i Virgili. I un complex petroquímic dels mes importants d’Europa. A tot això cal afegir un empresariat emprenedor i una ma d’obra qualificada.
 
Si sumem esforços i fem servir consorcis, empreses públiques, mancomunitats per gestionar el transport, el reciclatge de la brossa, l’aigua o el medi ambient, estem a temps de fer del Camp de Tarragona una zona on valgui la pena viure.
 
I això ho podem fer i ho hem de fer sense la supeditació dels pobles de l’interior als de la costa, dels pobles petits als grans, junts som molt més, junts ho podem fer. 
 
Joan RUIZ i CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona

M'havia deixat, fa uns dies, esmentar un dels col.lectius socialistes catalans d'abans del procés d'unitat

Es tracta del PARTIT SOCIALISTA POPULAR CATALÀ que formava part del PARTIDO SOCIALISTA POPULAR, molt conegut pel seu màxim dirigent, que va ser alcalde de Madrid Enrique Tierno Galvan. Un nom molt conegut d'aquell partit que continua a primera línia de la política és el President de les Corts Generals José Bono. I de les seves joventus un altre, el Vice-primer secretari del PSC Miquel Iceta. 

Es va unificar amb la Federació catalana del PSOE, abans del Congrés d'unitat. 

Ara fa un temps, a una emissora de ràdio de la ciutat, em van preguntar si no em feia un embolic, amb tant anar i tornar de Madrid. Vaig dir que de quan en quan en algun detall ho notava. Doncs be aquest matí he tingut un d'aquest detalls

Abans de sortir, al carrer, he posat la tele per veure quin temps feia. Al mapa damunt de Tarragona hi havia un bon sol, com a d'altres llocs del Mediterrani, mentre que a la resta d'Espanya hi havia núvols i pluja.

He pensat que teníem mala sort. És veritat que a Tarragona sempre fa sol i que presumim d'això però ara, aquests mesos, els que volem es que plogui. He recordat que fa uns dies vaig descuidar el paraigües en algun lloc i que m'hauria de comprar un de nou, per tenir-lo al despatx a Madrid, perquè allà plou més.

Amb tot això he sortit pensant en tot el que havia de fer al llarg del dia, i m'he trobat que no feia sol, que hi havia núvols, que podia acabar plovent, però que estava a Madrid.

M'he recuperat ràpid i després d'esmorzar m'he dirigit cap el Congrés. Avui és un dia "durillo" Al matí estava convocat :

• a les 10:00 reunió interna de la Comissió d'Administracions Públiques
• a les 10:30 reunió interna de la Comissió de seguiment dels Pactes de Toledo
• a les 11:00 reunió interna de la Comissió de "Vivienda"
• a les 12:00 reunió de la Mesa i portaveus de la Comissió de "Vivienda"

A migdia he acabat d'escriure un article sobre la Declaració de Falset, o millor dit, l'he tornat a fer

a les 16:00 hem començat el Ple del Congrés de Diputats amb

• 2 Proposicions no de llei
• 3 Mocions com a conseqüència d'interpelacions urgents
• 31 preguntes a José Luis Rodriguez Zapatero, Pedro Solbes, Fernandez de la Vega i a tots els ministres i ministras.
• 3 Interpelacions urgents

o sigui que no sabem quan acabarem 

Congreso de los diputados, las 17:30 del 21 de maig

per cert una adreça molt útil, que m'he posat amb una icona a la pantalla de l'ordinador

http://www.meteocat.com/radar/graf/BCN/animacio.html

EDUCACIÓ, EDUCACIÓ, EDUCACIÓ 

 

Des que Pasqual Maragall va dir que els socialistes, al govern, tindríem com a directriu fonamental allò d’Educació, educació, educació, no hem parat. Primer sent President ell mateix i ara amb el President Montilla.

 

Al nostre territori, al Camp de Tarragona, calia fer un esforç considerable, calia recuperar el temps perdut, i per això el govern d’Entesa no s’ha cansat de treballar. Havia de donar resposta a la demanda creixent de places escolars, al fet immigratori, als dèficits acumulats, s’havia de donar resposta al que suposa la evolució de la societat que ha portat a què, cada vegada més, treballin els dos membres de la parella

 

El govern d’Entesa, fidel al seu principi d’ocupar-se dels problemes que afecten a la vida quotidiana i a fer tot el possible per a que tos els catalans i catalanes tinguem les mateixes oportunitats, s’està esforçant en resoldre aquesta situació heretada. Una herència, que quan la va rebre era greu i que ens porta a dubtar de la intencionalitat de les crítiques de CIU quan els seus dirigents, es queixen de la manca d’inversions en construccions escolars, o es queixen de la manca de professorat.

 

El govern de la Generalitat, del que és conseller d’Educació un altre Maragall, l’Ernest, està posant les bases per fer possible que una parella jove pugui decidir viure a Prades, la Riera o Duesaigües, pobles de l’interior del Camp de Tarragona, per fer possible que el seus fills puguin exercir el dret que tenen tots els catalans a una educació de qualitat per a tots, que asseguri les mateixes oportunitats de futur, es visqui on es visqui. Està posant les condicions per a què una nena de Bonavista o de Sant Salvador, pugui anar a escola, des del mateix moment que ho pugui fer la filla d’una família acomodada resident a altres indrets de la ciutat. Està fent el possible per fer compatible la vida laboral i la vida familiar. Està posant les bases per a què els avis que ens podem trobar a primera hora del matí, anant d’un cantó a l’altre de Tarragona, en autobús, per anar a casa de la filla a tenir cura dels nets, només ho facin, si els agrada, i no per la manca d’una plaça escolar pels seus nets.

 

Tres dades il·lustratives del que dic.

 

La primera: abans de començar l’etapa obligatòria d’escolarització, entre els 0 i els 2 anys, l’esforç ha estat més que considerable. Amb la col·laboració, inestimable dels Ajuntaments, s’ha començat a crear una xarxa que comença a donar resposta a la situació que ens trobàvem a Tarragona o a Reus, a fer possible que si els pares treballen no hagi de ser, com és massa habitual, l’àvia qui es faci càrrec dels petits. Una xarxa que també està arribant a bona part dels pobles, fent així possible que sigui mes fàcil, com dèiem, viure en ells, ajudant a donar vida a municipis on ja no es veien nens petis pels carrers. Encara s’ha de fer molt més fins aconseguir que cada nen o nena que necessiti una plaça la tingui, però ja estem en el bon camí.

 

La segona: si parlem de l’Educció Infantil i Primària l’esforç també ha estat enorme, no només per augmentar el nombre de places, sinó també per millorar la qualitat de l’ensenyament baixant la ràtio (la quantitat de nens i nenes que té a classe cada professor). Només per nens de 3 anys, les places han augmentat més d’un 42 %.

 

I la tercera: pel que fa a l’ensenyament secundari, l’increment de places, amb la construcció d’instituts ha estat considerable. Encara es veu més clar, l’esforç fet pel govern, en aquesta etapa amb una xifra, l’augment de professors i professores és de més del 30 %!

 

I és que com diu el President Montilla, el que cal són “Fets, no paraules”.

Joan RUIZ i CARBONELL

Diputat a Corts per Tarragona 

Els pobles petits, com és el cas de l’Argentera, no te massa ocasions per inaugurar obres noves, de les que fan servir tota la comunitat.
 
Aquest dissabte passat va ser el cas d’una. Vam haver d’esperar a que deixes de ploure, per sortir un moment a la Pista.
 
No hi érem tots. Després d’un cap de setmana amb pont llarg i un altre cap de setmana amb dilluns festiu a Barcelona, algú hi mancava, però si és veritat allò que diuen que un poble es pot considerar viu mentre la seva gent li és fidel, l’Argentera és un poble viu.
 
La Pista de Ball, així amb majúscules ha quedat molt bé, és el lloc on els nens juguen tot l’any, veiem el cine d’estiu, o quan fa bon temps prenem el sol o el vermut. De vegades es juga a les cartes, es llegeix el diari i sobre tot es xerra, es xerra molt.  
 
És el lloc on es fan les celebracions del poble com l’arròs amb el que acaba la temporada d’estiu (millor dit els arrossos i, ara i menys aquí, no diré a quina cua em poso sempre jo) concerts de tangos, sessions de màgia, els festival dels nens, les obres de teatre, la xocolatada i és el lloc de concentració per la cursa de bicicleta de l’estiu. I qui vol celebra el que sigui, sempre i quan després ho deixi tot ordenat i net. En definitiva forma part del cor del poble.
 
Com diu el seu nom és la pista de ball i es fa servir sobre tot a la Festa  Major d'estiu, per Sant Bartomeu. Naturalment es fa el ball del fanalet, pasdobles, rumbes i tot el que es ballable barrejat amb la música de Paquito el xocolatero o los “pajaritos” i uns ritmes que, si he de ser sincer, jo no entenc que em sonen molt a soroll, però que a la gent jove del poble els encanta.
 
La veritat és que ha quedat molt bé, el terra, la paret de la Susi que dona a la Pista, tota picada, ensenyant la pedra i naturalment les moreres que en pocs anys donaran una bona ombra
 
A mi el que més m’agrada és com queda, ara, una vegada encesa la nova il·luminació, Els fanals tenen la mida exacta per crear un ambient acollidor, amb la llum necessària per veure bé i amb la claror exacta, amb la que pots estar xerrant tranquil·lament a la nit.